Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Classificació final

El campió del món de 500cc, Kenny Roberts, dutxa el seu pare amb cava

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Motociclisme (191)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Àlex Crivillé (43)
Álex Barros (7)
Arnau Vincent (1)
Carles Checa (37)
Christian Sarron (1)
Daijiro Katoh /Kato (5)
Emili Alzamora (26)
Garry McCoy (3)
Jordi Martínez (10)
Kenny Roberts (5)
Loris Capirossi (11)
Max Biaggi (18)
Michael Doohan (20)
Olivier Jacque (3)
Ralf Waldmann (3)
Roberto Locatelli (3)
Shinya Nakano (2)
Sito Pons (8)
Tohru Ukawa (3)
Valentino Rossi (62)
Youichi Ui (3)
Entitats Entitats
Aprilia (18)
Campionat Mundial de Motociclisme (34)
Derbi (18)
Movistar Honda (16)
52 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Els pilots catalans perden pistonada
Motociclisme
El campionat del món de motociclisme de l'any 2000 es presentava amb l’al·licient de veure dos números uns catalans encapçalant dues de les tres categories. Tant Àlex Crivillé en 500 cc com Emili Alzamora en 125 cc sortien amb la intenció de renovar els seus títols. El campió de la categoria reina, però, arribava després d'un llarg període d'inactivitat ja que havia estat operat del canell al final de la temporada anterior i gairebé no havia tingut temps de fer els entrenaments de pretemporada i de posar a punt la seva moto. La mala forma de Crivillé va ser evident al llarg de tota la temporada, en la que gairebé no se’l va veure còmode en cap cursa, el que el va portar a fer el pitjor campionat de tota la seva carrera, amb només una victòria i la novena posició a la classificació general final. Aquesta circumstància, unida a la retirada del pentacampió Michael Doohan, va portar a que el campionat de 500 cc de l'any 2000, amb vuit corredors diferents en la primera posició del podi, fos un dels més disputats de la historia.

El pilot nord-americà d'Honda Kenny Roberts, fill del tricampió mundial del mateix nom, va saber treure profit de la situació i ben aviat es va situar al capdavant de la classificació de 500, per acabar imposant-se amb claredat. El barceloní Carles Checa va ser un dels protagonistes destacats de la primera part de la temporada i va igualar a Roberts en el primer lloc després dels primers sis grans premis. En la segona part de la temporada un dels destacats va ser el jove italià Valentino Rossi, de 21 anys i excampió mundial en els 125 i campió vigent en els 250 cc, que en la seva primera participació en la màxima categoria va aconseguir guanyar dos grans premis i va ser el principal rival de Roberts al final del campionat. Un altre dels animadors de la temporada va ser l'australià de Yamaha Garry McCoy, que amb un estil de conducció molt espectacular va aconseguir guanyar en tres grans premis. També va destacar el paper de l'escuderia barcelonina de excampió dels 250 cc Sito Pons, que va incorporar dos pilots de primera línia, el brasiler Alex Barros, que va guanyar dos grans premis i va quedar quart en la classificació general, i l’italià Loris Capirossi, que en va guanyar un.

En els 125 cc tampoc van anar bé les coses pel campió català Emili Alzamora que, encara que no va fer una campanya tan dolenta com la de Crivillé, no va aconseguir el seu objectiu de repetir el triomf final a la categoria. El lleidatà va lluitar pel liderat durant tota la temporada i es va mantenir amb opcions de renovar el títol fins el final. També va aconseguir guanyar dos grans premis i va igualar així el nombre de triomfs que havia aconseguit en tota la seva carrera, en la que la última victòria es remuntava a 1996. En l’octau de litre el triomf final va ser per a l'italià Roberto Locatelli, amb Aprilia. En aquesta categoria també va destacar el retorn al màxim nivell de competició de la marca Derbi que, després d'onze anys sense victòries, va tornar a assaborir la victòria de la mà del japonès Youichi Ui, que va realitzar una esplèndida temporada, guanyant cinc curses, i va quedar segon al final del campionat.

La categoria de 250 cc va ser l'any 2000 la més igualada de totes, amb freqüents canvis de liderat i incertesa fins l'últim segon, literalment, del campionat. Al darrer gran premi, el d'Austràlia, arribaven el francès Olivier Jacque, de Yamaha, en el primer lloc de la classificació amb només dos punts d'avantatge sobre el seu company d'equip, el japonès Shinya Nakano. Aquest va anar al davant durant tota la cursa d’Austràlia, però Jacque el va avançar a la recte final del darrer gran premi i el va superar a l'arribada per només 18 mil·lèsimes de segon i set punts a la classificació general. Cap francès no es proclamava campió del món des de 1984, quan Christian Sarron va aconseguir el títol també en el quart de litre. Olivier Jacque va guanyar el campionat gràcies a la seva regularitat ja que només va guanyar dues curses en tota la temporada, en la que havia hagut de lluitar de valent tant amb el seu company de equip Nakano, que va guanyar cinc grans premis, com amb els japonesos de l'equip Honda Tohru Ukawa i especialment Daijiro Kato, que va aconseguir quatre victòries.

El campionat arrencava el 19 de març, amb el gran premi de Sud-àfrica, al circuit de Welkom. Carles Checa, va quedar segon en els 500 cc, a quatre dècimes de l'australià de Yamaha Garry McCoy. En els 250 va guanyar el japonès Shinya Nakano, amb Yamaha, en una cursa dominada pels pilots japonesos. En 125 Emili Alzamora va quedar tercer, després d'haver sortit onzè, en una carrera que va guanyar el francès Arnaud Vincent, amb l'Airtel Aprilia de l'escuderia de Jordi Martínez Aspar. Carles Checa va repetir la segona posició en el següent gran premi, el de Malàisia, al circuit de Sepang, aquest cop darrere Kenny Roberts. En els 250 cc Nakano va repetir triomf seguit de Olivier Jacque i Daijiro Kato. En els 125 el pilot japonès de Derbi Youichi Ui va dominar la cursa fins l'últim revolt en què va ser superat per Roberto Locatelli. El bon nivell competitiu de les Derbi es va poder confirmar al següent gran premi, el de Japó, a Suzuka, on Ui es va imposar, aconseguit la primera victòria de Derbi en un gran premi des de la que havia aconseguit Jordi Martínez Aspar, a Le Mans el 1989. En aquest gran premi tots els podis van ser per pilots locals, amb l'excepció del segon lloc de Roberts en 500.

Al gran premi d'Espanya, a Jerez, Carles Checa va acabar segon per tercera vegada a la temporada, mentre que Kenny Roberts aconseguia la seva segona victòria. En els 125 va guanyar Emili Alzamora. Aquesta victòria era la tercera de la seva carrera, l’anterior l'havia aconseguit al gran premi d'Holanda el 1996, i el portava fins a la primera posició de la classificació. Un altre que es va retrobar amb el triomf va ser l’excampió alemany Ralf Waldman que, després de dos anys i mig, va guanyar en els 250 cc.

En els dos següents grans premis, el de França a Le Mans i el d'Itàlia a Mugello, es va revifar la il·lusió que un pilot català pogués aconseguir el títol mundial. A França Àlex Crivillé va guanyar en 500, mentre que en els 125 Emili Alzamora, amb un tercer lloc mantenia les seves opcions. A Itàlia Carles Checa va aconseguir la segona posició al podi per quarta vegada a la temporada, el que el va posar igualat amb Roberts al capdavant de la classificació general amb 100 punts. La cursa la va guanyar Loris Capirossi, el pilot italià de l'escuderia de Sito Pons que es convertia en el cinquè guanyador en sis curses. Així les coses semblava que tot anava de cara per una gran actuació al següent gran premi, el de Catalunya al circuit de Montmeló, però aquest cop, en un dia plujós i amb la pista mullada, va resultar totalment negatiu pels interessos locals. A més de les caigudes dels pilots catalans de 500 també va caure Alzamora en 125.

A partir d‘aquest moment, les coses van anar cada vegada pitjor pels pilots catalans de 500, malgrat un segon lloc d'Àlex Crivillé en el següent gran premi, el d'Holanda a Assen. Es van encadenar un seguit de victòries de diferents pilots, Alex Barros a Assen, Valentino Rossi al gran premi d'Anglaterra, un altre vegada Barros a Alemanya i Max Biaggi a la República Txeca. En total eren vuit pilots diferents que havien guanyat curses, el que era un nou rècord en la categoria. Després d'aquesta cursa Carles Checa, que havia ocupat el segon lloc a la classificació general des de principi de temporada, es veia superat per Rossi. Mentre, Kenny Roberts, s'escapava definitivament. En els 125 Youichi Ui encadenava tres victòries consecutives a Holanda, Anglaterra i Alemanya i una segona posició a Txèquia, el que feia pensar que si Emili Alzamora no repetia el títol al menys Derbi podia aconseguir un altre vegada el títol mundial.

Roberts va confirmar el seu domini en les següents tres curses, a Portugal i al gran premi valencià al circuit Ricardo Tormo, a on va quedar segon, i a Brasil, al circuit Nelson Piquet de Rio de Janeiro, a on es va conformar amb la sisena plaça que li assegurava el títol. En el següent gran premi, el del Pacífic, en el circuit japonès de Motegui, es proclamava campió de 125 l'italià Roberto Locatelli, que va aprofitar la caiguda de Ui per guanyar la cursa i assegurar-se el títol. Finalment, en el darrer gran premi, el d'Austràlia, es decidia el títol de 250 a favor del francès Olivier Jacque.