Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Àlex Crivillé

Capella ardent d'Ayrton Senna

Carlos Sainz

Articles dependents
Alain Prost
Ayrton Senna
Jordi Tarrés
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Automobilisme (193)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Motociclisme (191)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Alain Prost (13)
Albert Puig (18)
Àlex Crivillé (43)
Ayrton Senna (10)
Carlos Sainz (26)
Damon Hill (9)
Didier Auriol (4)
Enrico Bretone (1)
Ian Duncan (1)
Jordi Martínez (10)
Jordi Arcarons (16)
Jordi Tarrés (10)
Luis Moya (5)
Michael Schumacher (79)
Oriol Gómez (1)
Roland Ratzenberger (3)
Salvador Servià (4)
Yannick Dalmas (1)
Entitats Entitats
24 Hores de Le Mans (1)
Federació Internacional d'Automobilisme (7)
Ford (24)
Gran Premi de Malàisia de Fórmula 1 (6)
Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1 (10)
Gran Premi de San Marino de Fórmula 1 (11)
Gran Premi d`Alemanya de Fórmula 1 (7)
Gran Premi d´Anglaterra de motociclisme (9)
Gran Premi d´Argentina de motociclisme (4)
Gran Premi d´Austràlia de Fórmula 1 (9)
Gran Premi d´Austràlia de motociclisme (10)
Gran Premi d´Espanya de Fórmula 1 (18)
Gran Premi d´Itàlia (6)
Mundial de Fórmula 1 (28)
Ral·li Catalunya (5)
Ral·li de Montecarlo (2)
Ral·li de San Remo (2)
Ral·li Safari (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Nairobi (Kenya) (7)
46 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
L'adéu a Ayrton Senna
Motor
Els pilots catalans que van competir a les curses de motociclisme i de ral·lis van aconseguir bones classificacions en les seves actuacions. Un dels primers noms que van destacar va ser el de Jordi Arcarons, que va vèncer en l'última etapa del Ral·li París-Dakar-París el 13 de gener. L'espanyol Carlos Sainz (Subaru) va acabar tercer el Ral·li de Montecarlo el 27 d'aquell mes, però va quedar tretzè de la classificassió general, tot i que a Portugal tindria un bon quart lloc el 4 de març. En millor posició, la tercera, va finalitzar el Ral·li 1.000 Llacs, darrere del francès Didier Auriol (Toyota).

Un dels últims noms que van destacar en el món dels ral·lis va ser el del pilot català Oriol Gómez (Renault Clio Williams), que va ser la nota més positiva del Ral·li Catalunya del novembre, on va quedar en segona posició, sense treure cap mèrit al tercer lloc obtingut per Salvador Servia (Nissan Sunny). El pilot de Pals va acabar a 17.52 del vencedor, el monegasc Enrico Bretone.

Jordi Tarrés va ser el gran campió de trial per sisena vegada, el diumenge 17 de juliol, quan va revalidar el seu títol en el Mundial de trial, a la localitat italiana d'Imer. En aquella prova, la novena i penúltima del mundial, Tarrés va quedar en segona posició, darrere de l'italià Diego Bosis, però li sobraven punts per adjudicar-se el campionat.

El Ral·li de Montecarlo, que es va adjudicar el francès Didier Auriol (Toyota), va provocar les queixes dels pilots per la falta de seguretat ocasionada per la situació del públic. Els espectadors eren molt a prop del tram en què circulaven els cotxes competidors, i aquest fet havia ocasionat la mort d'una persona, que va ser atropellada per un dels participants. A més, Sainz va tenir un accident el dia 24 en què va fer dues voltes de campana quan havia aconseguit col·locar-se en tercera posició de la general. L'espectacular accident va causar nombrosos danys al seu cotxe, però ell i el seu copilot, Luis Moya, van sortir-ne il·lesos.

A l'octubre, Sainz va destacar al Ral·li Sanremo després d'una primera etapa explosiva que el va col·locar al capdavant de la classificació, però el pilot francès Didier Auriol li va prendre el lloc a l'espanyol i va quedar onze punts per sobre d'ell al Mundial de Ral·lis.

El català Àlex Crivillé va ser el sisè en 500 ce, en el Mundial de motociclisme a Austràlia. El tercer lloc del valencià Jordi Martínez, Aspar, en 125 ce i el cinquè del català Albert Puig van ser els resultats més destacats del Gran Premi de Malàisia de motociclisme, segona prova puntuable per al Mundial, que va finalitzar el 10 d'abril. Aspar, quatre vegades campió del món, es va retrobar amb la victòria en el Mundial de motociclisme imposant-se a tots els seus rivals a la cursa de 125 ce del Gran Premi d'Argentina.

En la prova del Japó, en la modalitat de motos, Àlex Crivillé va fer l'actuació catalana més destacada en quedar en el setè lloc. El català va guanyar el primer podi de la temporada al Gran Premi d'Austràlia al maig. L'altre gran motorista català, Albert Puig, va aconseguir el seu primer podi al Gran Premi d'Alemanya en la mateixa modalitat de 500 cc de Crivillé, que en aquella ocasió va finalitzar en el quart lloc.

Jordi Martínez Aspar, amb el segon lloc en 125 ce, i Àlex Crivillé, amb el tercer en 500 ce, van destacar en el GP d'Holanda de motociclisme, el 25 de juny, mentre que Albert Puig es va quedar a les portes de l'èxit després d'una espectacular remuntada que li va valer el quart lloc en el mig litre. Els catalans també van destacar al GP de França, al juliol, que va començar marcat pels accidents de Beattie i D'Antín durant els entrenaments.

Una de les curses de Fórmula 1 va ser l'escenari de la gran tragèdia del món del motor de 1994, any que va veure desaparèixer el seu pilot número 1. Ayrton Senna va morir després d'un terrible accident al Gran Premi de San Marino en estavellar-se contra un mur del circuit d'Imola l´1 de maig. Aquest accident, que va sumar-se a la mort de Roland Ratzenberger en el mateix escenari, va obrir el debat per a la seguretat d'aquest esport.

El Mundial de Fórmula 1 va viure la retirada d'un dels seus grans corredors el 16 d'agost, quan Alain Prost s'acomiada després d'haver vençut en aquella prova. Aquella temporada 1994 va començar al Brasil amb la victòria de l'alemany Michael Schumacher, de l'equip Benetton Ford, que va trencar tots els pronòstics derrotant el brasiler Ayrton Senna el 27 de març, i que seria el triomfador inqüestionable del Mundial d'aquesta especialitat el 13 de novembre a Austràlia. El pilot alemany va aconseguir el segon triomf consecutiu al Gran Premi del Pacífic i ja superava en 20 punts el brasiler, que va abandonar aquella cursa.

Rera la tràgica desaparició de Senna l'1 de març, que era el clar favorit al Mundial de Fórmula 1, el pilot Schumacher encapçalaria la classificació durant la resta de l'any. L'alemany va quedar en primer lloc a Imola i a Montecarlo. Totes dues proves eren puntuables per al Mundial de Fórmula 1. Però a Montmeló va ser superat pel pilot britànic Damon Hill (Williams FW16B Renault), que aconseguia el seu primer triomf de la temporada el 29 de maig. El segon va arribar el 10 de juliol al GP d'Anglaterra, on Schumacher va ser penalitzat amb cinc segons. El tercer triomf de Hill el va aconseguir l'11 de setembre al GP d'Itàlia, amb el qual es va situar a només 11 punts de l'alemany Michael Schumacher.

Ni l'un ni l'altre gran pilot de Fórmula 1 va vèncer al GP d'Alemanya. Se'l va adjudicar l'austríac Gerhard Berger, el 31 de juliol, que així acabava amb quatre anys de sequera de l'escuderia italiana Ferrari en aconseguir la victòria en aquell accidentat Gran Premi, novena prova puntuable per al Mundial de l'especialitat.

Però Schumacher s'anava acostant al títol de campió del món de Fórmula 1, sobretot després del seu triomf a Hongria el 14 d'agost, que suposava la seva setena victòria en el Mundial, i després la seva victòria a l'octubre a Jerez. El britànic Hill va respondre adjudicant-se el GP del Japó. S'hauria d'esperar als resultats del GP d'Austràlia, al circuit d'Adelaida, per conèixer el guanyador de la Copa del Món de Fórmula 1. Aquest seria l'alemany Michael Schumacher el 13 de novembre, que amb 25 anys es convertia en el campió més jove de la Fórmula 1.

La Federació Internacional de l'Automòbil (FIA) va anunciar la retirada del Gran Premi d'Itàlia, que s'havia de disputar al setembre al circuit de Monza, per raons de seguretat. En el seu comunicat del 12 d'agost, la FIA acusava les autoritats italianes de no assegurar la realització de les obres de seguretat acordades en el circuit. Immediatament després, el govern italià va fer arribar a la FIA la seva petició que trobés una solució perquè el Gran Premi d'Itàlia es pogués disputar al circuit de Monza.

L'asfalt va tornar a ser el protagonista al Ral·li Catalunya-Costa Brava'94 en la seva trentena edició, que es va disputar de I’1 al 4 de novembre. La primera etapa va ser per al pilot monegasc Enrico Bertone (Toyota Celica). Aquella primera jornada, el català Oriol Gómez va quedar tercer i encapçalava la Copa FIA. Però Bertone va resistir tots els atacs i es va adjudicar aquesta competició, mentre que Oriol Gómez i Salvador Servia van quedar segon i tercer, respectivament, en la tercera i última etapa disputada el 4 de novembre.

Les 24 Hores de Le Mans (França) van donar el triomf al Porsche Dauer pilotat pel francès Yannick Dalmas després d'un final d'infart. Els Toyota van haver de cedir el liderat quan només faltaven 97 minuts per acabar. Però el pilot kenyà lan Duncan, amb un Toyota Celica T4WD, es va adjudicar el 3 d'abril la 42a edició del Ral·li Safari a Nairobi.