Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres esports (198)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Personatges Personatges
Constantino Rocca (1)
Eldrik Tiger Woods (12)
Marta Pessarrodona i Artigas (5)
Severiano Ballesteros (8)
Entitats Entitats
Ryder Cup de Golf (6)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Marbella (Màlaga) (13)
28 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
'Mulligan' per a Catalunya



"Si un turista s'ha pres la molèstia de carregar els seus pals de golf, dubtosament entrarà a la Sagrada Família amb vestit de bany i beguda per a la set"



Marta Pessarrodona
Escriptora

Des d'un tee o des d'un green internacionals, 1997 ha estat l'any del golfista nord-americà Tiger Woods, de la Copa Ryder al camp de Valderrama, Andalusia, i més localment de l'eclosió del golf a casa nostra, una eclosió tan plena de voluntat per part dels usuaris —i tan desemparada oficialment— com la literatura catalana, posem per cas. Quan Tiger Woods assoleix tots els triomfs que pot aconseguir un jove d'escassos vint anys, si bé no assegura que el metingpot (mescla) del seu país hagi triomfat, sí que aconsegueix força més que l'eclosió fa anys de Severiano Ballesteros en el món del golf no tan sols espanyol, ans internacional. L'única pega de Seve, al seu moment, era l'economia. Tiger aplegava a la modesta economia familiar el color o, si volem dir-ho de fornia políticament correcta, la seva condició d'afroamericà. El seu avi havia escombrat el club a través del qual ell es feia campió i figura internacional. Per adobar-ho, els mediti es van fer immediat ressò del contracte milionari amb una multinacional de productes esportius, empresa acusada sovint de treball infantil als països dits del Tercer Món. Paradoxes de la vida. Això no obstant, el triomf de Tiger palesava que al golf, com en tants d'altres esports, la joventut és un grau encara que es permeti més la maduresa que en d'altres exercicis, com tan bé ho va posar en pràctica l'italià Constantino Rocca a la Copa Ryder, el mític torneig sense dotació econòmica immediata (la posterior és incalculable, gairebé) que enfronta cada dos anys Europa i Amèrica del Nord, torneig generalment celebrat, en la seva versió europea, a Escòcia, bressol del golf. Aquest any: Andalusia, un país del Regne d'Espanya amb excel·lents camps i amb prou vista per adonar-se de la injecció turística que pot suposar mimar aquest esport. Abans i després de la Copa Ryder, el viatger podia veure ja a Marbella cada cinc quilòmetres el rètol (del MOPU, dit sigui de passada): "Costa del Sol, costa del golf." Per reblar-ho, l'equip europeu, comandat pel carismàtic Seve, va guanyar la copa als americans amb emoció inclosa, seguida de forma massiva in situ i perla televisió, àdhuc la no codificada.

Mentrestant, a Catalunya, amb més de vint mil federats (cosa la qual vol dir jugadors), reis de l'esquer millor per convertir una persona en un/una golfista, els pitch & put (versió reduïda dels camps, on no cal la condició de federat per jugar-hi) i amb una cinquantena de camps, a part d'una climatologia més bona que a Cantàbria o a Andalusia pel que fa a la pràctica d'aquest esport (menys pluges a l'hivern i menys calor a l'estiu), seguim desfullant la fulla d'una margarida que a vegades ens fa blasmar el golf en nom de l'ecologia i, d'altres, ens treu de l'armari el mot màgic: elitista. Un mot arnat després del seu ús intensiu fa uns trenta anys aplicat al tennis. El resultat: un únic camp públic a Catalunya, el Sant Joan, que comparteixen els municipis vallesans de Sant Cugat i Rubí, de tan sols nou forats.

La realitat, però, és una altra. Ni el golf va contra l'ecologia: ben al contrari, el requisit d'un dipòsit inicial d'aigua que, seguidament, es recicla el fa altament ecològic (per no parlar del seu ajut als hidroavions en època d'incendis forestals); ni és econòmicament elitista, perquè l'abonament trimestral a un camp de golf públic és força més inferior que un sol desplaçament de cap de setmana a un punt de neu, per no parlar d'un abonament de futbol.

En golf, en la sortida d'un tee,es pot fer unMulligan (no en campionats, però), que vol dir una segona oportunitat de llançar una bola, enfront d'una primera poc convincent. Segurament Catalunya té la possibilitat d'un hipotètic Mulliganoficial i social, rectificar els seus prejudicis i oferir, a més de les seves platges i monuments, camps de golf, que no atrauran necessàriament un turisme ric. Sí, però, més selecte que el de la litronatan abundós en els nostres monuments històrics. Si un turista s'ha pres la molèstia de carregar al cotxe o facturar al tren o a l'aeroport els seus pals de golf, dubtosament entrarà a la Sagrada Família o al monestir de Sant Joan de les Abadesses amb vestit de bany i beguda per a la set. I els jugadors oficials i nostrats d'aquest esport segurament no ens veurem tan atacats per les autoritats municipals, que no ens acaben de donar un camp públic de divuit forats, com tenen d'altres comunitats autònomes espanyoles i, no cal dir-ho, sempre han tingut irlandesos o francesos, si mirem al nord enllà i no exagerem mirant a Escandinàvia, on un clima advers no els impedeix doblar-nos en camps que tan sols poden estar en ús uns cinc mesos
a l'any.