Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Eleccions del 25 de maig del 2003 a l'Estat Espanyol.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Política espanyola (900)
Personatges Personatges
Alfonso Alonso Aranegui (3)
Catalina Cirer (8)
Francisco Camps (177)
Jaume Matas (174)
Joan Fageda (12)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
José María Aznar (620)
Juan Alberto Belloch (43)
Juan José Ibarretxe (195)
Marcelino Iglesias (63)
Odón Elorza (5)
Rita Barberà (46)
Entitats Entitats
Agrupació Independent Popular de Formentera (6)
Batasuna (130)
Bloc Nacionalista Valencià (78)
CDA (Vall d'Aran) (7)
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Esquerra Verda (València) (5)
Eusko Alkartasuna (167)
Izquierda Unida (222)
Junta Electoral Central (12)
Partit dels Socialistes Bascos (99)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Partit Popular de Catalunya (319)
Partit Socialista de les Illes Balears (77)
Partit Socialista del País Valencià (143)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Plataforma Autodeterminaziorako Bilgunea (10)
PSM-Entesa Nacionalista (23)
Tribunal Suprem de l`Estat Espanyol (223)
Unió Valenciana (53)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
55 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Municipals i autonòmiques
Eleccions 25 de maig
Les eleccions municipals i autonòmiques celebrades a Espanya el 25 de maig del 2003, van funcionar com un test d’ampli abast per a les dues principals formacions polítiques de l’Estat, el Partit Popular, en el poder, i el PSOE, en l’oposició. Aquest test va prendre una particular importància per un suposat i majoritari desprestigi en què havia caigut el PP per l’abocament del Prestige a Galícia de l’any anterior i l’alineació proamericana del govern de José María Aznar a la guerra de l’Iraq. Justament, poc dies abans de la celebració dels comicis i davant nombroses iniciatives presentades, la Junta Electoral Central (JEC) va decidir deixar a criteri de les meses electorals vetar o no l’exhibició de l’anagrama de “no a la guerra” per part dels votants en les compareixences als col·legis, i es va optar per la no-exhibició només en els cas dels integrants de les meses.

Amb tot això per davant, el PSOE i altres forces d’esquerra van confiar en una clara victòria socialista el 25 de maig, que obriria el camí a l’arribada de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa l’any següent. A més, en detriment del Partit Popular hi havia les crítiques de molts sectors a l’ofensiva antinacionalista de les institucions governamentals i judicials de l’Estat, que, amb el suport del PSOE (pacte per la justícia i llei de partits de l’any anterior), van promoure, el març del 2003, la il·legalització de Batasuna i organitzacions properes. Així, no van poder concórrer als comicis del 25 de maig, tot i l’intent de presentar 249 candidatures a Euskadi i Navarra, sota les noves sigles d’AuB, iniciativa que va ser rebutjada, gairebé totalment (241), pel Tribunal Suprem, a principi de maig.

El 25 de maig, amb una participació del 67,66%, 4 punts més que als comicis del 1999, la sorpresa va ser majúscula, en consolidar el PP una majoria de regidors, 22.293, davant els socialistes, 22.009, mentre que aquests darrers s’imposaven només en vots. En un primer moment, el PP va guanyar en nou de les tretze comunitats autònomes més Ceuta i Melilla, on es feien eleccions autonòmiques, mentre que el PSOE només en va obtenir 4. L’episodi dels trànsfugues de Madrid, que culminaria en unes noves eleccions a l’octubre, va deixar la proporció definitivament en 10 i 3, en perdre Madrid el PSOE. El PP va mantenir la majoria absoluta a Castella i Lleó, el País Valencià, Múrcia, la Rioja i les illes Balears, mentre que el PSOE retenia Extremadura i Castella-la Manxa i era la força més votada a Aragó i Astúries. El Partit Popular també va ser la força política més votada en trenta-tres de les cinquanta capitals de província, i va aconseguir, a més, Ceuta i Melilla. El PSOE va esdevenir el partit més votat només en tretze capitals.

A Catalunya, com ja era tradicional, CiU va guanyar en nombre de regidors, mentre que el PSC ho feia en vots. En qualsevol cas, totes dues forces van experimentar un notable retrocés en benefici d’Esquerra Republicana i d’Iniciativa. El PP tampoc no va registrar a Catalunya el retrocés tan anunciat. CiU va obtenir 3.687 regidors, tot i perdre un 2% de vots. El PSC-CpC en va aconseguir 1.981, i va perdre un 4% de vots, mentre que ERC va obtenir un 12,7% dels vots (7,7% del 1999) i va superar el PPC, que va registrar un increment de dues dècimes respecte al 1999. ICV-Euia va situar-se a només 2,3 punts d’ERC, amb el 10,4% dels vots. El PSC va seguir governant a Barcelona, Girona i Lleida, tot i experimentar un notable retrocés a les tres capitals, mentre que Ciu va mantenir l’alcaldia de Tarragona. A la Val d’Aran, CDA va tornar a guanyar per majoria absoluta al Conselh Generau d’Aran, en obtenir 7 escons, tot i perdre’n 2. UAPM-PSC en va perdre 2, per quedar-se en 5, i el PRAG va aconseguir-ne 1, mentre que UDA perdia l’únic diputat que tenia.

Pel que fa a les eleccions als parlament autonòmics, al País Valencià, el PP, que liderava per primer cop Francisco Camps, va revalidar la majoria absoluta amb el 46,92% dels vots i 48 escons, mentre que el PSPV-PSOE incrementava en un diputat la representació parlamentària, en passar de 35 diputats a 36, i l’Entesa mantenia els cinc diputats que ja tenia. Ni el Bloc-Esquerra Verda (Bloc-EV) ni Unió Valenciana (UV) no van aconseguir representació parlamentària. A la capital, Rita Barberà va revalidar mandat amb una aclaparadora majoria de 19 regidors, per 12 del PSOE i 2 de l’Entesa. El PP també va aconseguir majories absolutes a Castelló i Alacant.

A les Balears, el Partit Popular liderat per l’exministre de Medi Ambient, Jaume Matas, va fer fora del poder el Pacte del Progrés i va sumar l’únic escó de l’Agrupació Independent Popular de Formentera per arribar als 30 escons de majoria. Als Consells Insulars, el PP va tenir majoria absoluta a Eivissa i va aconseguir-la a Mallorca, mentre que el PSIB- PSOE podia governar, amb el suport del PSM, al de Menorca La capital, Palma, va ser també per al PP, que presentava Caterina Cirer, succeint Joan Fageda. A Menorca, l’esquerra va continuar governant en set dels vuit municipis, si bé els populars van aconseguir Ciutadella. Els socialistes també van revalidar la majoria absoluta a Eivissa.

A l’Aragó, el socialista Marcel·lí Iglesias va renovar la presidència de la Diputació General, amb més vots que el 1999 i 4 escons més (27 davant 23), mentre que el PP en perdia 6, de 28 a 22, la CHA passava de 4 a 9, el PAR en perdia dos, de 10 a 8, i Izquierda Unida quedava igual, amb un únic escó. Els resultats van ser interpretats com un efecte de l’oposició aragonesa al PHN impulsat pel govern de Madrid. A la capital, Saragossa, el socialista Juan Alberto Belloch va aconseguir superar el candidat popular i va poder accedir a l’alcaldia en coalició amb el CHA.

Al País Basc, la coalició nacionalista de PNB-EA va consolidar la posició de força municipal més votada a les tres províncies del País Basc, resultats que van ser interpretats com un suport a la proposta sobiranista del lehendakari Juan José Ibarretxe, alhora que el vot nul demanat per AuB i pels dirigents de la il·legalitzada Batasuna va sumar més de 150.000 paperetes. A Bilbao, PNB i EA, tot i ser els guanyadors, van haver de pactar amb Esquerra Unida per governar. A Vitòria, la formació nacionalista va empatar a 9 regidors amb el Partit Popular, però no va poder governar en obtenir el popular i alcalde en funcions, Alfonso Alonso, el suport dels socialistes. A Sant Sebastià el PSE-EE, amb Odón Elorza al capdavant, va revalidar la majoria, amb 10 regidors. Quant a les diputacions, el PNB va guanyar a la guipuscoana en passar de 19 a 27 representants, i també a la Junta General d’Àlaba, amb 19 escons, però un pacte entre populars i socialistes els va donar la majoria necessària de govern, i a Biscaia va tenir majoria absoluta amb 28 diputats.

En síntesi, les eleccions van donar al PP la majoria a Galícia, el País Valencià, Múrcia, la Rioja, Castella i Lleó i les Balears, i una majoria relativa a Madrid. Els resultats del PSOE li van permetre mantenir Extremadura, Aragó i Castella-la Manxa, i fer pactes i coalicions a Cantàbria i Astúries.