Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Araceli Segarra va ser rebuda a l’aeroport de Barcelona per nombrosos amics i aficionats a la muntanya

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres esports (198)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Personatges Personatges
Araceli Segarra (6)
David Breashears (1)
Ed Viesturs (1)
Jamling Norgay (1)
Jordi Pujol i Soley (858)
Robert Shauer (1)
Suhi Yo Tsuzuki (1)
Tensing Norgay (2)
Entitats Entitats
Imax (2)
Palau de la Generalitat (55)
Universitat Politècnica de Catalunya (69)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Everest (Himàlaia) (12)
Londres (Regne Unit) (179)
Pica d´Estats (Pallars Sobirà) (2)
75 lectures d'aquest article
134 impressions d'aquest article
Araceli Segarra: la catalana que va pujar més amunt
Muntanyisme
El 23 de maig de 1996, a les 14.00 hora local, la muntanyenca lleidatana Araceli Segarra va aconseguir coronar amb èxit l'ascensió a la muntanya mes alta del món, l'Everest, de 8.848 metres d'alçada, Araceli Segarra era la primera dona de l'Estat a aconseguir la fita, una gesta esportiva, però també cinematogràfica.

L'any anterior, quan havia provat, sense èxit, de fer el cim aní b un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya, va conèixer el nord-americà David Breashears que organitzava una expedició a la muntanya per filmar l'ascensió en format Imax. Desprès de superar un costing a Londres, la lleidatana es va integrar a l'expedició.

Era una expedició internacional finançada per Imax, productora de pel·lícules de gran format, que hi posava 500 milions de pessetes, i integrada per 36 persones. Amb aquests mitjans. Segarra, "the little catalan girl", com li deien els seus companys, no va fallar.

Van ser tres mesos d'ascensió fins al cim. Van carregar un considerable equip de filmació, poc pesat però enutjós de dur sobretot la camera de catorze quilos. El 18 de maig van començar l'atac al cim Araceli Segarra, el director David Breashears, els cameres Robert Shauer i Ed Viesturs, el tècnic Suhi Yo Tsuzuki i sis xerpes, entre els quals hi havia Jamling Norgay, fill de Tenzing Norgay, el primer que va pujar a l’Everest.

Abans de trepitjar el cim, van estar dos dies sense menjar i en l'últim tram, van tardar gairebé una hora per poder enregistrar les imatges que els calien. Quan van arribar al cim, però, tot era oblidat. Allà, portant una senyera a la mà, Segarra va poder conèixer la sensació de ser al capdamunt del món, una sensació que molt poques persones havien pogut experimentar.

L'ascensió va ser seguida amb gran interès des de Catalunya. Els mitjans amb què comptava l'expedició van permetre tenir-ne informació puntual i en directe. L'arribada de Segarra i el 9 de juny va ser una festa en què centenars de persones van cridar el seu nom. Tot eren celebracions, homenatges, benvingudes i multitud d'entrevistes, que no li permetien un minut de pau.

Tres dies després de la seva arribada, el president Jordi Pujol, va rebre Araceli Segarra al Palau de la Generalitat. Pujol li va dir: "Ets la catalana que ha pujat més amunt", però també va comprovar amb orgull que ell havia pujat més cops a la Pica d'Estats que no pas Araceli Segarra.