Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Xavier Lamas, al centre de la fotografia amb ulleres, metge de l'expedició patrocinada per la UPC, que va morir a causa d'un allau el 26 d'agost

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Accidents i catàstrofes humanes (458)
Altres esports (198)
Personatges Personatges
Albert Castellet (1)
Albert Puig (18)
Antoni Villena (1)
Araceli Segarra (6)
Climent Lupon (1)
Ernest Blade (1)
Ferran Latorre (1)
Jaume Pagès (1)
Jordi Anglès (2)
Josep Sicart (1)
Josep Antoni Pujante (3)
Nèstor Bohigas (1)
Oriol Pujol (5)
Ricard Dalmau (1)
Xavier González (1)
Xavier Delgado (1)
Xavier Lamas (4)
Entitats Entitats
Centre Excursionista d'Alella (2)
Centre Excursionista de Terrassa (1)
Universitat de Harvard (26)
Universitat Politècnica de Catalunya (69)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Aconcagua (Argentina) (2)
Alaska (EUA) (4)
Elbrus (Rússia) (1)
Everest (Himàlaia) (12)
K2 (Himàlaia) (2)
Kilimanjaro (Tanzània) (1)
Mont McKinley (EUA) (1)
Piràmide Carstensz (Papua-Nova Guinea) (1)
Vinson (Antàrtida) (1)
99 lectures d'aquest article
371 impressions d'aquest article
Un any ple de desgràcies
Muntanyisme
El 1995, les dues expedicions que a priori havien de significar un pas endavant en la consagració del muntanyisme català a l'Himàlaia, van acabar en autèntiques catàstrofes. Dos catalans i tres aragonesos van dir adéu per sempre al risc.

D'una banda, l'expedició patrocinada per la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC), formada per vuit membres, Ricard Dalmau. Nèstor Bohigas, Albert Castellet, Araceli Segarra, Ernest Blade, Ferran Latorre, Xavier Lamas i Xavier Gonzàlez, va decidir intentar l'ascensió a l'Everest, de 8.848 metres d'alçada. Alguns dels seus integrants ja havien efectuat expedicions a l'Himàlaia amb èxit -al Pulmori (1990) i al Shisha Pangma (1992).

El seu objectiu era escalar el cim més alt del món tot d'una tirada, sense contractar portadors, sense oxigen ni cordes fixes. Inicialment tenien la intenció de fer l'ascensió pel corredor Hornbein, però el perill d'allaus els va obligar a intentar l'atac per la clàssica aresta nord. Aquesta decisió no va evitar la tràgica mort d'un dels alpinistes, el metge de l'expedició, Xavier Lamas, que el 26 d'agost va ser arrossegat per una allau quan l'expedició baixava cap al Chanzeng (6.977 m). El seu cos va ser trobat 900 metres més avall en la base de l'allau. Lamas, de 32 anys, era un escalador expert i un destacat investigador en farmacologia a la Universitat de Harvard, a Boston.

La resta de membres de l'equip van pensar d'abandonar l'intent, però finalment van continuar, i van reprendre l'ascensió. Un element clau en la decisió va ser el fet de tenir telèfon i fax i poder parlar amb les respectives famílies. També van mantenir una conversa amb el rector de la Universitat, Jaume Pagès. En una nota facilitada per l'expedició deien: "Hem estat companys d'en Xavi des de fa molts anys i, més que un gran company de cordada, érem molt bons amics. Continuar sense ell no serà igual", i van optar per seguir "malgrat que es tracta d'una decisió molt difícil", però manifestaven: "Encara mantenim la il·lusió d'intentar complir els objectius que inicialment teníem els vuit integrants de l'expedició."

L'11 d'octubre, situats en una alçada de 8.000 metres i després de fer un dia de descans, van decidir atacar el cim. Tres membres, en Manel, en Ferran i l'Ernest, van començar l'atac a les dotze de la nit, però les adverses condicions meteorològiques els van obligar a fer-se enrere quan eren a només 300 metres de l'èxit. Finalment l'expedició, veient que el vent i el fred feien impossible la coronació, va donar per acabada l'aventura i va retornar cap a Barcelona, on va arribar el 25 d'octubre.

EXPEDICIONS AL K-2
L'altre gran cim de l'Himàlaia, el K-2, va viure una doble tragèdia que va costar quatre morts més.

La primera catàstrofe va ocórrer a finals del mes de juliol, quan un dels membres de l'expedició del Centre Excursionista de Terrassa, Jordi Anglès, va deixar la vida mentre intentava per segona vegada l'ascensió al cim del K-2, de 8.611 metres d'alçada. El primer intent el va fer el 1993, però la dificultat que entranyava el cim i les adverses condicions meteorològiques el van obligar a desistir.

En el segon intent, ja era a una alçada de 8.300 metres quan va haver d'abandonar a causa del mal temps, però en el descens al camp base es va produir l'accident que li va costar la vida. Jordi Anglès, de 39 anys, va rebre un homenatge molt càlid i emotiu a la seva ciutat natal, Terrassa. L'alcalde li va fer entrega de la medalla de la ciutat, a títol pòstum, en la persona de Rosa Santamaría, la seva dona. A l'enterrament, Anglès va ser nomenat Terrassenc de l'Any en presència dels seus familiars i amics.

El segon accident es va produir a principis del mes d'agost, quan una forta allau de neu i vents de 150 kilòmetres per hora van assolar la segona muntanya mes alta del món i van causar la mort de diversos expedicionaris de diferents nacionalitats, entre els quals hi havia tres aragonesos, d'una expedició de set.

Un altre català, el barceloní Albert Puig, de 26 anys, va morir el 10 de juny a Alaska, quan era a mig camí de l'ascens al Mckinley (6.195 metres), un dels cims més alts dels Estats Units a Alaska. Puig va morir en caure per un cingle quan esperava que el rescatessin d'un barranc situat a 5.852 metres. Els seus dos companys, Climent Lupon i Xavier Delgado, tots ells del Centre Excursionista d'Alella, van poder ser rescatats.

En un any de desgràcies com aquest, però, el 15 de juny el també català Josep Antoni Pujante va aconseguir completar el seu projecte de fer els Set Cims en coronar el McKinley. Havia fet, per tant, l'ascensió als cims més alts dels cinc continents més els d'Alaska i el Pol Sud: Everest, Aconcagua, McKinley, Kilimanjaro, Elbrus, Vinson i Piràmide Carstenz, i es convertia en el setè escalador del món que ho aconseguia i el primer d'Espanya. Per celebrar-ho, Josep Antoni Pujante va pujar, per segona vegada en menys de 24 hores, al cim del McKinley, acompanyat dels seus companys, Oriol Pujol, Antoni Villena i Josep Sicart.