Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
El guerrer boiximà no tornaria a ser exposat

La resolució final sobre el conflicte conegut com el del 'negre de Banyoles' va arribar el 22 de novembre

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Personatges Personatges
Alphonse Arcelin (3)
Federico Mayor Zaragoza (18)
Francesc Darder (1)
Jordi Pujol i Soley (858)
Ketumilé Masiré (1)
Kofi Annan (135)
Salim Ahmed (1)
Entitats Entitats
Ajuntament de Banyoles (5)
Museu Darder de Banyoles (6)
Organització de la Unitat Africana (20)
Organització de les Nacions Unides (606)
UNESCO (89)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Banyoles (23)
51 lectures d'aquest article
122 impressions d'aquest article
Els banyolins s'acomiaden del boiximà
Museu Darder
El 22 de novembre de 1997 el govern de Senegal va comunicar personalment a Alphonse Arcelin, el promotor de la campanya contra l’exhibició del guerrer boiximà al museu Darder de Banyoles, que la figura en qüestió seria enterrada el mes febrer de 1998 a Botswana, coincidint amb la fesa musulmana del Ramadà i amb el 72è aniversari del president de l’estat, Ketumilé Masiré.

A la cerimònia, hi assistiria també el secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, el director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, i el secretari general de l’OUA, Salim Ahmed, a més del mateix Alphonse Arcelin, com a convidat d’excepció. Per a que això fos possible, l’Ajuntament de Banyoles, seguint les recomanacions de la UNESCO, hauria de cedir la titularitat del boiximà al ministeri d’Afers Estrangers espanyol, que se’n faria càrrec de les despeses del trasllat del boiximà a Botswana.

Era el final d’un procés que havia començat el 1991 quan Alphonse Arcelin, un metge d’origen haitià resident a Cambrils, al Baix Camp, que havia sabut de l’exposició al Museu Darder d’un boiximà dissecat, va denunciar, primer, davant les autoritats locals i després davant les internacionals, el que considerava una ofensa contra la raça negra. La campanya internacional d’Arcelin per a fer retirar el boiximà va iniciar-se de ple poc abans de començar els Jocs Olímpics de Barcelona, però la mediació del president de la Generalitat, Jordi Pujol, va permetre que s’aturés fins a la fi dels jocs del 1992. Arcelin, però, va continuar amb el seus propòsits fins que va aconseguir que el govern del Senegal intercedís prop de l’Organització de la Unitat Africana (OUA), primer, i de les Nacions Unides, després. La demanda d’Arcelin va arribar el 1996 fins el llavors sotssecretari de l’ONU, Kofi Annan, que en ser nomenat secretari general de l’organisme l’1 de gener de 1997 va fer pressions directes sobre la UNESCO per a que decretés la retirada del boiximà del museu.

Abans de la campanya del doctor Arcelin, el Museu Darder era visitat per unes 30.000 persones a l’any; en iniciar-se la campanya les visites van pujar fins les 70.000. Una d’aquestes visites havia estat, precisament, la del director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, l’any 1994, que va poder contemplar el boiximà i altres peces importants del museu: dues mòmies, quatre pots amb fetus, en diferent estadi de desenvolupament, dues pells humanes, una d’un blanc i un altre d’un mulat, i noranta cranis humans de diferents ètnies i que eren, segons els especialistes, les peces més importants del museu.

Mayor Zaragoza va considerar correcte la ubicació del boiximà i va reconèixer el sentit de la seva exposició, però la intervenció d’Annan va ser decisiva per a que continuessin les pressions internacionals i del govern espanyol per a la retirada del boiximà. Per afavorir el diàleg, el 7 de març, l’ajuntament de Banyoles va decidir de tancar el Museu Darder al públic i retirar la figura, a l’espera del dictamen que fes la UNESCO, que va arribar el 3 d’abril, recomanant la repatriació, incineració o enterrament del cos del boiximà.

L’Ajuntament de Banyoles va discutir la decisió i va insistir en el valor sentimental que tenia la figura per a la població. El boiximà de Banyoles havia mort de mort natural l’any 1830 a l’actual Botswana, però un grup d’expedicionaris francesos el van desenterrar i dissecar el mateix any amb l’objectiu de fer-ne un objecte d’exposició per a vendre en el mercat de coses africanes exòtiques que proliferava en aquells anys de descobriments i expedicions a Europa. Finalment, el boiximà dissecat va ser venut al llavors director del Parc Zoològic de Barcelona, Francesc Darder, naturalista de prestigi, que en la seva condició de visitant habitual de Banyoles i del balneari de la Font Pudenta va proposar el 1915 de fer un museu naturalista a la ciutat, que va ser inaugurat el 22 d’octubre de 1916. La història, però, no va afeblir cap postura.