Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
El Palau Nacional de Montjuïch es va vestir per a l'ocasió per celebrar la reobertura del MNAC després de 18 anys d'obres

Vídeos Vídeos
La reobertura del MNAC
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Política catalana (2179)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Carmen Calvo (23)
Carmen Cervera Thyssen-Bornemisza (10)
Caterina Mieras (55)
Eduard Carbonell (3)
Narcís Serra (73)
Pasqual Maragall (676)
Entitats Entitats
Consell Insular de Mallorca (27)
Museu d`Art Modern de Nova York (10)
Museu Nacional d`Art de Catalunya (51)
Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid (5)
46 lectures d'aquest article
57 impressions d'aquest article
1.000 anys d’història al Museu Nacional d’Art de Catalunya
Museus
El món de l’art català va celebrar el 2004 l’obertura del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), després de 18 anys d’obres al Palau Nacional de Montjuïc. El 1985 es va encarregar la remodelació del Museu Nacional d’Art de Catalunya a l’arquitecta italiana Gae Aulenti, i des d’aleshores el procés va ser lent, laboriós, conflictiu i políticament compromès.

El 16 de desembre es va inaugurar el museu en una cerimònia institucional i cívica presidida pels reis d’Espanya, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall; l’alcalde de Barcelona, Joan Clos; la ministra de Cultura, Carmen Calvo; la consellera de Cultura, Caterina Mieras; el president del patronat del museu, Narcís Serra; la mecenes Carmen Cervera i el director de la pinacoteca, Eduard Carbonell. La celebració va constar de la inauguració oficial amb 400 personalitats de la política i la cultura i al vespre es van obrir les portes per a convidats del món de la cultura en una festa que va reunir més de 3.000 persones. El mateix dia de la inauguració, l’Ajuntament de Barcelona va regalar el Palau Nacional de Montjuïc a la Generalitat, de manera que el museu fos de tot el país i no només de la Ciutat Comtal. La cessió afectava només l’edifici, ja que les col·leccions seguiran sent municipals.

El Palau Nacional de Montjuïc va ser construït el 1929 amb motiu de l’Exposició Universal, i el 1934 es va inaugurar el MNAC en les instal·lacions del Palau gràcies a la labor de Folch i Torres i Puig i Cadafalch, entre altres. Pocs mesos després de l’esclat de la Guerra Civil, l’octubre del 1936, prop d’un milió d’obres que hi havia al Museu es van carregar en camions per portar-les cap al Pirineus per evitar-ne la destrucció, però moltes d’aquestes peces es van dispersar. 70 anys després, finalment les obres es van tornar a agrupar sota el mateix sostre.
El MNAC, amb una superfície de 45.000 metres quadrats, conté una de les col·leccions artístiques més grans del món, amb 5.945 obres permanents i tres sales d’exposicions temporals, que inclou un recorregut per mil anys d’història i art català des de les pintures murals romàniques fins a obres de la meitat del segle XX, i també exposicions de fotografia dels nostres dies.

La col·lecció del MNAC provenia de diferents fonts civils que havien cedit les obres al Museu, entre les quals destacaven el llegat de Francesc Cambó de 47 peces i la cessió de part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza per part de Carmen Cervera, 27 obres de pintura de la seva col·lecció catalana més setanta peces de pintura europea que van servir per donar referències europees al museu, en què hi havia obres de Fra Angelico, Pietro Vanucci (El Perugino), Velázquez, el Greco, Rubens i Zurbarán. I 370 que provenien del museu del Parc de la Ciutadella.

El cànon del MNAC començava amb l’art religiós romànic representat en l’absis central de Sant Climent de Taüll i el de Santa Maria d’Àneu del segle XI, i el frontal de l’altar de la Seu d’Urgell i Majestat Batlló del segle XII. Les grans obres del segle XV eren La mare de Déu dels consellers, de Lluís Dalmau; Sant Jordi i la Princesa, de Jaume Huguet, i la Verge de la Humilitat, de Fra Angelico. El XVI estava representat per Crist abraçat a la creu, d’El Greco; Parella amorosa desigual, de Lucas Cranach; Sant Càndid, d’Ayne Bru, i Sant Blai, de Pere Fernández. El segle XVII comptava amb obres com Martirio de San Bartolomé, de José de Ribera. Ja del segle XIX hi havia obres com La migdiada, de Ramon Martí Alzina; La vicaria, de Marià Fortuny; Plen air, de Ramon Casas; Els primers freds, de Miquel Blay; Laboratori de la Galette, de Santiago Rusiñol, i La catedral dels pobres, de Joaquim Mir.
El segle XX estava representat fins als anys quaranta i s’hi van exposar obres com ara Les gitanes, d’Isidre Nonell; Cala Forn, de Sunyer; Retrat de Salvador Dalí i Cusí, pare de l’artista, de Salvador Dalí, i Nit de lluna, de Leandre Cristòfol, mentre que es va criticar l’escassesa d’obres de Joan Miró, Pablo Picasso, Salvador Dalí i Antoni Tàpies.

El model de gestió del MNAC havia portat moltes discussions polítiques i finalment el ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van pagar a parts iguals els 122 milions d’euros. Amb accions com aquesta el govern pretenia millorar la seva implicació en la política de museus i que no es reduís exclusivament a termes econòmics.

D’altra banda, a les Illes Balears es va inaugurar el 30 de gener del 2004 el Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard de Palma, on es van presentar les col·leccions del Govern Balear, el Consell Insular de Mallorca, l’Ajuntament de Palma, l’entitat de crèdit Sa Nostra i altres col·leccions privades. Hi havia obres de Joaquim Sorolla, Joan Miró, Santiago Rusiñol i Anglada Camarasa. Dos dies després de la seva inauguració, la directora Teresa Pérez Jofre va dimitir per motius personals del càrrec que ocupava des de feia un any. Pérez Jofre s’incorporaria al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid i continuaria col·laborant amb el museu mitjançant una auditoria externa.

A nivell internacional va destacar la reobertura del Museum of Modern Art (MOMA) de Nova York, el 20 de novembre del 2004. Després de dos anys i mig de reconstruccions, amb un cost de 425 milions de dòlars, la major part dels quals els van aportar inversors particulars, es va inaugurar un museu completament reformat. La transformació la va realitzar l’arquitecte japonès Yoshio Taniguchi. El nou MOMA consta de 58.000 metres quadrats, el doble que abans de les obres. La façana del nou edifici està formada per un espectacular atri de vidre de 33 metres d’alçada que cobreix les cinc plantes. L’interior té un disseny simple, diàfan, que juga amb la llum natural i que permet l’exposició d’obres de gran format, que fins ara no era possible. El MOMA es va fundar el 1929 i té una col·lecció d’unes 150.000 peces que s’ha pogut ampliar gràcies a l’espai guanyat amb la remodelació.