Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Pau Casals va ser objecte de nombrosos homenatges quan feia 25 anys de la seva mort

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Música (203)
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Joan Clos (169)
Josep Caminal (12)
Lluís Martínez Sistach (36)
Pau Casals (13)
Pere Jaume (8)
Entitats Entitats
Gran Teatre del Liceu de Barcelona (77)
Organització de les Nacions Unides (606)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
67 lectures d'aquest article
40 impressions d'aquest article
25 anys de la mort de Pau Casals
Música
L’actualitat de la música el 1998 va estar protagonitzada per les nombroses activitats organitzades arreu del Principat en commemoració dels 25 anys de la desaparició de Pau Casals, mort el 29 d’octubre de 1973 a Puerto Rico, on vivia en companyia de la seva segona dona, Marta Montáñez.

Considerat a tot el món com el millor violoncel•lista del segle i el gran transformador de la tècnica d’interpretació de l’instrument, en els seus cinquanta anys de professió va protagonitzar més de deu mil concerts. Autor de la magistral El pessebre (1960) i de l’Himne de les Nacions Unides (1971), el 1971, Casals va reconèixer-se com a ciutadà de Catalunya en el discurs d’agraïment que va fer a les Nacions Unides en ser-li lliurada la medalla de la Pau en reconeixement a la seva defensa dels Drets Humans.

Els actes, dirigits per la Fundació Pau Casals i l’Associació Musical Pau Casals, van tenir la seva seu principal a la població del Vendrell, on el músic havia nascut el 29 de novembre de 1876. El 16 de gener de 1998 es van inaugurar les celebracions amb un concert al temple arxiprestal a càrrec de l’Escolania de Montserrat i una exposició i un cicle de conferències vestíbul de l’Auditori del Vendrell. El mes d’agost, van ser donats a conèixer els Goigs en llaor a Sant Salvador inèdits composats per Casals el 1923, que havien estat localitzats a principis d’agost.

Andorra va ser un altre dels punts de les celebracions, en inaugurar-se el mes de maig una mostra amb fotografies, vídeos i objectes al Centre de Congressos d’Andorra la Vella i donar el nom del compositor a un carrer de la parròquia. Històricament, Casals havia estat tres cops a Andorra, convidat pel mecenes Bartomeu Rebés, on va exercir el seu mestratge sobre els músics Lluís i Gerard Claret, els seus dos principals deixebles.

A Girona, es va organitzar els mesos de juny i juliol una exposició de fotografies sobre Pau Casals, en una mostra presentada a La Fontana d’Or, que recollia la vida del músic i diferents textos seus sobre les relacions entre la vida i l’art. A Tarragona, en commemoració de l’aniversari de la mort, l’arquebisbe Lluís Martínez Sistachs va oferir una missa a l’església parroquial, que va anar seguida d’un concert a la catedral. A Barcelona, es va inaugurar el mes de desembre una exposició fotogràfica al Palau de la Virreina i un concert de 24 violoncel•listes, comandats per Lluís Claret, al Palau de la Música Catalana. Precisament, el 8 de febrer el Palau, Patrimoni de la Humanitat des del 1997, havia celebrat el seu 90è aniversari amb el concert 1.502 de l’Orfeó Català i, després de la remodelació interior del 1989, tenia plantejada pel final de mil•lenni una reforma global del seu entorn.

El 29 de desembre, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va inaugurar a El Vendrell, la restauració de la casa on va néixer el violoncel•lista, que havia estat convertida en museu, amb un pressupost de 350 milions de pessetes, i completava una ruta cultural Casals, que incloïa diferents indrets de la localitat.

En un altre ordre de coses, va destacar també durant l’any el nomenament el 16 de juliol del nou director musical del Gran Teatre del Liceu, el francès Bertrand de Billy, que va proposar d’alternar l’òpera amb els concerts simfònics i de cambra, i va declarar-se disposat a treballar conjuntament amb el director artístic del Liceu, Joan Matabosch, cara a l’inauguració del Liceu remodelat l’octubre de 1999 amb l’òpera Turandot de Giacomo Puccini. Segons van comunicar el mes d’agost l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, el director general del Liceu, Josep Caminal i l’arquitecte encarregat de la reconstrucció, Ignasi de Solà-Morales, les obres, amb un pressupost proper als 15.000 milions de pessetes, ja eren a la recta final: s’havia fet la rèplica de les llotges i les motllures del sostre que van ser destruïdes a l’incendi de 31 de gener de 1994. i només faltava realitzar els frescos del sostre, que es van encarregar al pintor Perejaume, muntar l’escenari i la caixa escènica i col•locar les 2.300 butaques de platea. En qüestions pressupostàries calia destacar també el conveni signat el 4 de setembre per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i la Fundació del Gran Teatre del Liceu, que preveia unes aportacions financeres de 2.696 milions de pessetes entre 1999 i el 2003 amb l’objectiu de començar la nova etapa sense deutes.