Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Josep Caminal va ser substituït en la direcció del Gran Teatre del Liceu per Rosa Cullell

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Música (203)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Personatges Personatges
Alban Berg (1)
Amilcare Ponchielli (1)
Carlo Maria Giulini (4)
Gabriele Albertini (2)
Giacomo Rossini (3)
Giuseppe Verdi (2)
Igor Stravinsky (2)
Josep Caminal (12)
Ludwig van Beethoven (3)
Manuel Ausensi (4)
Riccardo Muti (8)
Richard Strauss (1)
Rosa Cullell (22)
Victòria dels Àngels López García (8)
Wolfgang Amadeus Mozart (5)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Diputació de Barcelona (49)
Generalitat de Catalunya (1919)
Gran Teatre del Liceu de Barcelona (77)
Grup 62 (16)
Grup Godó (35)
Ministeri de Cultura (62)
Scala de Milà (7)
47 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Adéu a Victòria dels Àngels i Manuel Ausensi
Música
La temporada musical de l’any va començar amb la mala notícia de la mort el 15 de gener del 2005 de la prestigiosa soprano Victòria dels Àngels López García, a casa seva de Barcelona, als 81 anys, i a causa d’una greu afecció respiratòria. L´1 de setembre es va produir també la mort del conegut baríton Manuel Ausensi, a Creixell, al Tarragonès, amb 86 anys.

El Liceu, precisament, va acaparar l’atenció pública amb motiu del nomenament el 22 de febrer del 2005 de Rosa Cullell, fins llavors consellera delegada del Grup 62, com a nova directora general del Gran Teatre del Liceu en substitució de Josep Caminal, que després de 12 anys al capdavant de la direcció del teatre ja havia anunciat la seva renúncia al càrrec i que passava a ocupar el càrrec de director general de Presidència del Grup Godó.

La nova directora general del Gran Teatre del Liceu va informar al juny de l’estat de comptes de la institució a la comissió executiva del Patronat del Liceu: des de 2003 fins al 2006 la institució hauria generat un dèficit de 10,5 milions d’euros, en haver-hi hagut menys ingressos dels previstos i haver augmentat, per altra banda, la despesa artística. En funció d’aquest informe, el ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, les quatre entitats del Consorci, es van comprometre a incrementar les seves aportacions per saldar el deute abans de la temporada 2006-2007. Cullell va proposar també un pla d’augment d’ingressos mitjançant l’explotació de sales, l’increment del nombre de visites i a través un canvi d’enfocament en el mecenatge. En relació a la temporada 2005-2006, el Liceu va presentar La Gioconda, d’Amilcare Ponchielli, Semiramide, de Gioachino Rossini, Wozzeck, d’Alban Berg, Otello, de Giuseppe Verdi, i va acollir la Nederlands Dans Theater, així com diferents concerts de Ludwing van Beethoven, Wolfgang Amadeus Mozart i un homenatge específic a Victòria dels Àngels a l’octubre.

En el plànol internacional, el 2 d’abril, el director d’orquestra italià Riccardo Muti, de 63 anys, va anunciar la seva dimissió com a director artístic del teatre la Scala de Milà, després d’haver estat 19 anys al capdavant de l’orquestra. L’alcalde de Milà, Gabriele Albertini, va lamentar públicament la dimissió de Muti , que s’havia produït per diversos conflictes i tensions existents entre ell i els músics. Pocs mesos després, el 16 de juny del 2005 va morir a Brescia als 91 anys el també director d’orquestra Carlo Giulini, després de partir una llarga malaltia. Conegut com El senyor de la batuta, Giulini havia estat un dels directors d’orquestra més importants del segle XX. De jove va compartir escenari amb Richard Strauss i Igor Stravinsky i el 1951 va ser nomenat director assistent al teatre de l’Scala de Milà. Dos anys més tard va aconseguir-ne la titularitat, si bé es va traslladar als Estats Units per dirigir l’Orquestra Simfònica de Chicago, primer i la Filharmònica de Londres, de Viena, i de Los Angeles, més tard, fins arribar a ostentar la titularitat de l’Orquestra Nacional de la RAI.