Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
L'actor Pierce Brosnan i el raper Eminem, estrelles a la gala de l'MTV celebrada a Barcelona

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis de música, teatre i dansa (241)
Internet (135)
Música (203)
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Alejandro Sanz (6)
Alicia Keys (6)
Bob Dylan (10)
Bruce Springsteen (10)
Camille Saint-Saëns (1)
Carlos Santana (2)
Elvis Aaron Presley (5)
Ernest Martínez Izquierdo (3)
Giacomo Rossini (3)
Jaume Sisa (9)
Jennifer Lopez (2)
Joan Oller (4)
Jordi Turtós (2)
Kyle Minogue (4)
Lluís Llach (45)
Marshall Bruce Mathers (7)
Montserrat Caballé (16)
Paul Weller (1)
Paul David Hewson (3)
Peter Gabriel (2)
Quimi Portet (8)
Ramon Muns (2)
Simon Estes (1)
T. Bone Burnett (2)
Xavier Montsalvatge (12)
Entitats Entitats
Amaral (1)
Antònia Font (10)
Belle & Sebastian (3)
Chemical Brothers (2)
Columna Música (2)
Convent Garden (Londres) (1)
Destiny's Child (1)
Discmedi (5)
Discos Picap (4)
Festival Internacional de Benicàssim (13)
Festival Sónar (15)
Gran Teatre del Liceu de Barcelona (77)
L`Auditori (7)
Marquee (Londres) (1)
Mercat de les Flors (11)
Mercat de Música Viva de Vic (15)
MTV Music Awards (3)
Napster (3)
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (10)
Palau de la Música (98)
Palau Sant Jordi de Barcelona (48)
Premi Disc Català de l´Any (2)
Premis Grammy (22)
Primal Scream (4)
Ràdio 4 (21)
Radiohead (2)
Rolling Stones (4)
Societat General d'Autors i Editors (20)
Suede (4)
The Carrots (2)
The Cure (4)
TV3 (363)
U2 (9)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
Barcelona (3483)
Vic (70)
Londres (Regne Unit) (179)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
45 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Afluixa la indústria, però no l´interès
Música
Una de les dades més destacables del 2002 en matèria musical va ser la caiguda d´un 11% en la indústria discogràfica, en passar d´una facturació de 685 milions d´euros el 2001 als 610 milions del 2002. Aquesta davallada va ser atribuïda, en gran part, a la pirateria, segons els responsables de la Societat General d´Autors i Editors (SGAE) en el seu balanç de final d´any. La pirateria no feia referència només a l´èxit mundial de Napster o similars, de baixada gratuïta de música a través de la xarxa, sinó que la més gran incidència era deguda a l´anomenat fenomen top manta de venda de còpies il·legals a places i carrers de les principals ciutats de l´Estat. Madrid i rodalies era el lloc on més es donava aquest tipus de venda amb una incidència sobre el mercat del 33,4%, seguit d´Andalusia, amb una incidència del 30,3%. A Catalunya, però, només va ser del 12,7%. Acompanyant aquesta menor incidència, les discogràfiques catalanes van anunciar també una davallada menor (Picap) i, fins i tot, bons resultats en segells més minoritaris com Discmedi, amb un creixement del 18%, o Columna Música, que va triplicar la seva facturació el 2002, combinant productes comercials amb d´altres de gran qualitat, com l´edició que van treure de tres òperes de Xavier Montsalvatge.

En general, però, eren molts els experts que en els darrers anys havien avisat de la incidència d´Internet sobre la indústria musical, en la mesura que la xarxa era el lloc ideal per compartir, ensenyar, veure o capturar música de franc. A tot això ajudava la manca de legislació internacional respecte aquest tema i, el que era més important, el canvi de costums, de formats i de tendències que havia inaugurat la xarxa mundial enfront dels formats clàssics de la indústria del disc. Segons els especialistes, que comptabilitzaven ja més de 1.000 arxius musicals a la xarxa mundial amb disponibilitat per ser copiats, no faltava gaire perquè arribés el dia que tota la producció musical del planeta fos en xarxa, i més tenint en compte el suport que alguns artistes consagrats com Peter Gabriel hi estaven donant. Certament el 2002 es va veure clar que el model tradicional de negoci de la indústria del disc havia entrat definitivament en crisi.

En continguts, el pop i el rock van continuar centrant l´interès del públic de tot el món, com demostrava l´èxit assolit pels Rolling Stones en la seva gira mundial per celebrar els seus 40 anys d´existència, que van iniciar a l´escenari del Marquee de Londres en format de sextet i en un concert que començava amb el clàssic Kansas City, o el rècord de vendes obtingut per Elvis Presley en l´any del 25è aniversari de la seva mort. Entre els nous valors, els Grammy lliurats el febrer van reconèixer la nova diva del soul, Alicia Keys, i el vell productor musical T. Bone Burnett, com a màxims guanyadors en una festa dominada per l´actuació del líder d´U2, Bono. Bob Dylan també va obtenir un Grammy al millor àlbum folk, en un acte dominat per la nota hispana de l´actuació en directe d´Alejandro Sanz, interpretant Quiero Ser juntament amb les Destiny's Child. Quant a premis, Barcelona va protagonitzar el novembre el lliurament dels premis de música MTV, que va donar com a triomfadors el raper blanc Eminem i la popstar australiana Kyle Minogue. També van sobresortir Jennifer López, com a millor artista femenina, i Amaral, com a millor grup en espanyol. Barcelona va tornar a ser el centre del pop el mes d´octubre amb l´actuació del rocker nord-americà Bruce Springsteen, que va presentar el seu últim disc, The Rising, al Palau Sant Jordi de Barcelona davant de 18.000 persones i en companyia de l´E-Street Band, i un altre cop, a finals d´any, amb la presentació mundial al Mercat de les Flors del darrer disc de Carlos Santana, que va ser gravat i editat, en exclusiva, per Televisió de Catalunya.

Quant als festivals de música celebrats als territoris de parla catalana va destacar, a l´agost, el Festival Internacional de Benicàssim (FIB), que va fer rècord d´assistència i es va consolidar com el millor i més important festival de música pop de l´Estat. Durant tres dies, 48.000 persones, 7.000 d´elles estrangeres, van escoltar les actuacions memorables de grups com The Cure, Radiohead, Chemical Brothers, Suede, Primal Scream, Belle & Sebastian, el veterà Paul Weller i els catalans The Carrots. També va refermar el seu paper de fira mundial de la música experimental el Festival Sónar de Barcelona o el Mercat de Música Viva de Vic, que al setembre va tancar les portes amb un balanç de 115.000 assistents, sota la direcció artística de Jordi Turtós, i al novembre, el grup mallorquí Antònia Font va rebre el premi Disc Català de l´Any pel seu A Rússia, en un acte organitzat per Ràdio 4 a l´auditori de la SGAE. Quimi Portet per Acadèmia dels somnis es va emportar aquell dia el premi a la millor gravació, i la menció especial de l´any va ser per a Jaume Sisa per Visca la llibertat. Ramon Muns, amb Cançons vol. 1, se´n va endur la menció per votació popular.

En música clàssica, va destacar a Catalunya la representació especial que Montserrat Caballé va fer el gener al Liceu, celebrant amb 3 dies d´antelació el quarantè aniversari del seu debut al teatre barceloní, amb l´òpera Henry VIII de Camille Saint-Saëns, acompanyada pel baríton Simon Estes. La seva presència era particularment meritòria en haver estat la seva última representació el juliol del 1992 al Covent Garden de Londres, interpretant Madame Cortese a Il viaggio a Reims de Giacomo Rossini. Amb tot, Caballé sumava més de 4.000 representacions i 90 personatges al llarg de tota la seva carrera.

Amb relació al Liceu, el 2002 va augmentar espectacularment el nombre dels seus abonats, alhora que iniciava una obertura de portes a tota mena de públics i donava cabuda al seu escenari a gèneres considerats fins llavors menors al Gran Teatre, com l´actuació de Lluís Llach el 3 de novembre. En sintonia amb el Liceu, també va consolidar el seu predicament durant la temporada l´Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OCB), que el 2002 va registrar la xifra rècord de 10.052 espectadors. Segons va declarar respecte d´això Joan Oller, director general de l´Auditori i de l´OCB, aquest fet també s´explicava per la gran tasca desenvolupada pel nou titular de l´OCB, Ernest Martínez Izquierdo, que havia donat protagonisme absolut a la música en viu i havia convertit l´Auditori en un focus d´atracció per a nous espectadors. En acabar l´any, l´assignatura pendent de l´Auditori era l´acabament de la seva Sala de Cambra, previst per a la primavera del 2003. També el Palau de la Música estava enllestint les obres d´ampliació fins a 600 places del seu aforament, la culminació de les quals està prevista per al 2004.