Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Josep Carreras al Liceu

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Música (203)
Personatges Personatges
Jaume Aragall (5)
Jean-Pierre Rampal (2)
Josep Carreras (11)
Josep Maria Caminal (3)
Josep Maria Mestres Quadreny (2)
Mirella Freni (1)
Pau Casals (13)
Robert Veyron-Lacroix (1)
Teresa Berganza (3)
Entitats Entitats
Criterium Música (1)
Euroconcert (4)
Festival Pau Casals (2)
Gran Teatre del Liceu de Barcelona (77)
Ibercamera (1)
La Fura dels Baus (10)
Lírica de Barcelona (1)
Patronat del Consorci del Liceu (6)
Premi Nacional de Música (7)
Promoconcert (1)
Schubertíada (3)
36 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
La iniciativa privada continua impulsant l'oferta
Música clàssica
Malgrat l’increment de l’oferta provinent del sector públic gràcies a la reobertura del Liceu i a la inuauguració de l’çauditori, el 199, un any més el gran motor de les propostes de música clàssica a Barcelona van ser els cicles organitzats per grups i empresaris privats. Tots van mantenir els cicles. Ni tan sols els que havien registrat nivells d’assistència baixos, com Promúsica, Criterium Música i Barcelona Clàssics, no van llançar la tovallola: es van limitar a reduir l’oferta.

Promoconcert, per seguir amb el mateix exemple, va oferir cinquanta concerts i va afegir grans figures, com Jaume Aragall, Teresa Berganza i Mirella Freni, al seu popular cicle tot i que el gruix de l’oferta va estar, un cop més, centrat en les orquestres dels països de l’est d’Europa amb una tradició que permetia oferir una bona qualitat a preus assequibles.

Ibercamera va programar dotze concerts, la meitat simfònics i la resta repartits entre grups de cambra i famosos solistes. Palau-100 en va organitzar setze amb predomini de reputades orquestres simfòniques. Promúsica en va preveure vuit, la meitat simfònics i la meitat de solistes. Euroconcert va decidir-se per deu concerts, amb predomini de grups de cambra i una gran incidència en la música antiga. Barcelona Clàssics va programar sis concerts, tots ells orquestrals, Criterium Música es va decantar per potenciar grups de cambra i solistes en set concerts. La Schubertíada a l’Illa va incloure tres recitals i tres concerts de grups de cambra, i la promotora Lírica de Barcelona va oferir quatre recitals de cantants.

El Liceu va fer realitat un vell somni en tornar a presentar el tenor Josep Carreras després de set anys d’absència del temple musical de la Rambla. Carreras es va tornar a presentar davant el públic que l’havia vist néixer professionalment el 4 de juny a l’estrena a l’Estat espanyol d’una òpera poc habitual, Sly, de Wolf-Ferrari, que ell mateix havia estrenat a Zuric i que, posteriorment, havia cantat a Washington. Tan bon punt el tenor va aparèixer sobre l’escenari, el públic li va dedicar un càlid aplaudiment que va obligar l’orquestra a interrompre la feina uns instants. Durant la temporada també va destacar l’estrena de l’òpera D.Q., expressament composta per José Luis Turina i escenificada per La Fura dels Baus, que va generar força polèmica pel seu plantejament totalment innovador.

El 30 de maig, Josep Caminal va tornar a assumir la direcció general del Consorci dels Gran Teatre del Liceu, a què havia renunciat a causa del procés obert per l’incendi del Liceu el 31 de gener de 1994 i que va acceptar tornar a ocupar el càrrec després de la sentència absolutòria dictada l’11 de febrer del 2000.
El 20 de maig va morir Jean-Pierre Rampal, als 78 anys, a conseqüència d’un atac de cor. Reconegut amb múltiples premis i guardons, havia aconseguit imposar la flauta com a instrument solista gràcies al seu talent i a l’excepcional sonoritat que aconseguia. També va participar amb entusiasme en el rescat de la música barroca a finals dels anys 50. Nascut a Marsella, va tocar amb Mstilslav Rostropovitch i Isaac Stern, però va ser el seu duet amb l’especialista en clavicordi Robert Veyron-Lacroix el que li va donar la fama mundial.

El 3 de juny, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, va inaugurar a San Juan de Puerto Rico la 41a edició del Festival Pau Casals d’aquell país. Pels aficionats de Puerto Rico, la presència a l’illa de la formació barcelonina va suposar el debut d’una formació amb clars vincles amb la figura del violoncel•lista que encara ara, 27 anys després de la seva mort, seguien venerant. I és què Pau Casals va ser un exiliat de luxe que va fer una contribució importantíssima a la vida musical de l’illa antillana. El Festival Casals va ser fundat per ell mateix l’any 1957, a imatge del que ja havia creat a Prada de Conflent i que encara ara seguia portant el seu nom, de la mateixa manera que el festival d’El Vendrell. Fins a la seva mort, Casals va dirigir el festival de Puerto Rico que, al llarg de la història, havia presentat prestigioses orquestres, directors i solistes.

El 10 de setembre el compositor manresà Josep Maria Mestres Quadreny, un dels noms de referència de la música contemporània catalana, va rebre, al Teatre Nacional de Catalunya, el Premi Nacional de Música, un guardó que reconeixia el seu pes a la música catalana i europea de la segona meitat del segle XX. Una de les seves obres, Cap de Mirar, una òpera en tres actes amb llibret del seu amic Joan Brossa i decorats d’Antoni Tàpies, estava previst que es representés al Gran Teatre del Liceu.