Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Compay Segundo (1907-2003)

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis de música, teatre i dansa (241)
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Benny Moré (1)
Charles Aznavour (4)
Elíade Ochoa (1)
Ibrahim Ferrer (2)
Máximo Francisco Repilado Muñoz (4)
Pablo Milanés (1)
Ry Cooder (1)
Santiago Auserón (3)
Wim Wenders (8)
Entitats Entitats
Carnegie Hall (2)
Premis Grammy (22)
Sala Olympia (París) (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
L`Havana (Cuba) (17)
22 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Compay Segundo (1907-2003)
Música
El popular cantautor i compositor cubà Compay Segundo, vitalista fins al moll de l’òs, va morir el 13 de juliol a l’Havana, als 95 anys, a causa d’una insuficiència renal a la qual es van afegir problemes metabòlics.

Nascut Máximo Francisco Repilado Muñoz el 18 de novembre del 1907 a Siboney, en una família de camperols, va adoptar el pseudònim de Compay Segundo el 1942, quan va formar el duet Los Compadres, on va tocar durant catorze anys.

Va aprendre a tocar d’oïda un instrument que ell mateix va inventar, l’armónico, una barreja de la guitarra espanyola i el tres cubà.

Va assaborir la bohèmia de Santiago als anys vint abans d’arribar a l’Havana amb el Quinteto Cuban Stars.

El 1936 va ingressar a la Banda de Bombers de Regla com a clarinetista i després va passar al Conjunto Matamoros, on va conèixer Benny Moré.

Però la seva carrera va quedar estroncada a partir del 1959. Després del triomf de la Revolució Cubana, Compay va començar a treballar en una tabaquera. Durant gairebé vint anys va compaginar la feina a la fàbrica amb la passió per la música i no va ser fins al 1970, quan es va jubilar, que es va abocar de nou a la trova i el son.

No va ser fàcil tornar a començar. Compay tocava als hotels fins que el 1989 va anar de gira als Estats Units amb el Cuarteto Patria.

El 1994 va participar en una trobada de son i flamenc a Sevilla, coincidint amb una recopilació dels seus èxits que n’havia fet Santiago Auserón i que li va facilitar l’entrada al mercat europeu.

Tot i la seva dilatada carrera, però, la consagració no va arribar fins al 1997, quan va participar al Buena Vista Social Club, un projecte del guitarrista Ry Cooder, que també incloïa altres figures de la música cubana, com Elíade Ochoa i Ibrahim Ferrer. El Grammy de Buena Vista Social Club i, posteriorment, un documental sobre els músics cubans del cineasta Wim Wenders, li van obrir definitivament les portes de la fama mundial.

Amb el suport d’Auserón, Compay va entrar a l’elit de la música popular, amb nou àlbums editats del 1996 al 2002, actuacions a l’Olympia de París i el Carnegie Hall de Nova York i un disc de Duets, on feia parella amb figures com Aznavour i Pablo Milanés.

Compay, que veia la fama com “una bona vitamina per seguir vivint”, està considerat l’artista que va retornar el son a un lloc de privilegi entre la música ballable i, ell mateix, es va transformar en un símbol de “cubania”.