Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Carles Sabater, en el seu últim concert, a Vilafranca del Penedès, el 12 de febrer

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Cinema (199)
Música (203)
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Teatre (195)
Televisió (467)
Personatges Personatges
Àngels Gonyalons (2)
Calixto Bieito (17)
Carles Sabater (5)
Carles Segarra (2)
Dani Nel·lo (1)
Gerard Quintana (9)
Jaume Sisa (9)
Joan Ollé (11)
Joan Bibiloni (4)
Josep Maria Flotats (31)
Lluís Llach (45)
Luz Casal (3)
Marc Grau (2)
Marina Rossell (10)
Pep Sala (9)
Pere Planella (1)
Entitats Entitats
Lax`n`Busto (12)
Sau (6)
Sopa de Cabra (11)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Vilafranca del Penedès (28)
1849 lectures d'aquest article
1185 impressions d'aquest article
Dol per la mort de Carles Sabater
Música
1999 va ser un any de dol pel rock català en morir un dels seus representants més emblemàtics, el cantant Carles Sabater, la matinada del 13 de febrer a Vilafranca del Penedès. Aquell dia Sabater, que havia fundat juntament amb Pep Sala el grup senyera del rock català, va caure fulminat, amb només 36 anys, a causa d’un infart de miocardi, en acabar el concert de la gira que commemorava el dotzè aniversari de Sau.

La mort de Sabater, que a més de músic i cantant era també actor, va commocionar profundament la societat catalana, fins el punt que el seu funeral va congregar el més representatiu de la cultura del país i va ser el punt de partida de l’organització d’un concert-homenatge que es va celebrar el 27 d’abril al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Al concert van assistir-hi més de 20.000 persones i va comptar amb la participació de Pep Sala, i una nodrida galeria de convidats com Lluís Llach, Luz Casal, Gerard Quintana, Elèctrica Dharma, Lax’n’Busto o Marina Rossell, interpretant diferents versions de Sau. Durant el concert es va projectar un vídeo retrospectiu que recollia un fragment de l’actuació de Sabater en l’obra Pirates de Dagoll Dagom i es va cloure amb un Boig per tu cantat, conjuntament, pel públic i els artistes de l’escenari.

Carles Sabater va néixer el 21 de setembre de 1962 i es va criar en el barri de la Barceloneta. El 1980 va ingressar a l’Institut del Teatre i el 1983 va fer les seves primeres interpretacions: Romeu i Julieta (1983), dirigit per Joan Ollé, Una jornada particular (1984), sota la direcció de Josep Maria Flotats, amb qui també va treballar a Cyrano de Bergerac (1985), o a L’auca del senyor Esteve que va dirigir Pere Planella el 1985.

El maig de 1986 la seva vida va fer un gir inesperat en començar la seva carrera de cantant al costat de Pep Sala, amb qui va fundar el grup Sau. El primer disc va sortir el 1987, No puc deixar de fumar, al que seguirien molts d’altres: Per la porta de servei (1989), amb l’emblemàtica No he nascut per militar; Quina nit (1990), gravat a Londres i que incloïa Boig per tu; El més gran dels pecadors (1992); Concert de Mitjanit (1992), gravat en directe amb la participació de Luz Casal, Phil Manzanera, Carles Segarra, Dani Nel•lo i Robbie Robertson; Junts de nou per primer cop (1994), després d’un any sabàtic del grup en que Pep Sala va fundar la Banda del Bar; Cançons perdudes, rareses i remescles (1995); Set (1996), que commemorava el desè aniversari del grup i Amb la lluna a l’esquena (1998).

L’èxit i la fama musical no van allunyar, però Sabater del món de la interpretació, en cinema: Gaudí (1989), Si te dicen que caí (1989), Daniya (1991), El complot dels anells (1991) i la televisió: La febre de l’or (1992), La Monyos (1997), Arnau i Sitges (1997), en teatre: The Knack (1988) o en musicals: Tots dos (1993) amb Àngels Gonyalons, Company (1997) dirigida per Calixto Bieito o Pirates (1997) amb Dagoll Dagom.

Justament el 1999, Sabater i Sala s’havien proposat el retorn de Sau als escenaris i havien projectat una gira de 30 concerts que finalitzarien el 30 d’octubre. La mort sobtada de Sabater va impossibilitar-ne la realització, però va convertir Sabater en un veritable mite del rock català. Com va dir Pep Sala pocs dies després de la mort de Sabater: “Sau va morir divendres, però Carles Sabater no morirà mai”. Aquest esperit de testimoni i de memòria va inspirar, precisament, el darrer treball de Sala, Nascuts a la boira, editat el mes d’octubre de 1999.

En el panorama del rock català del 1999 calia destacar també la desaparició el 25 d’abril del músic i productor Marc Grau, mort a Barcelona als 45 anys, víctima d’un càncer. Grau havia produït discos d’Els Pets, Lax’n’Busto i Sopa de Cabra, i com a guitarrista havia acompanyat Jaume Sisa, El Último de la Fila, Els Pets i Joan Bibiloni, entre d’altres.

El 1999, també, el festival de rock de més renom de Catalunya, el Doctor Music Festival, va comunicar el seu trasllat a Astúries en l’edició 2000, perquè, segons els organitzadors, les institucions asturianes els havien fet un conveni més convenient que les catalanes: els terrenys de franc, més 55 milions de pessetes en ajuts. La Generalitat va acusar la productora de ruptura unilateral del conveni que garantia la presència del festival a Escalarre fins el 2001 i de deslleialtat amb la gent del Pallars.