Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
La casa-museu Pau Casals, al Vendrell va ser remodelada i reinaugurada

Articles dependents
Ignasi de Solà-Morales
Isaac Stern
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Cultura catalana (416)
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Música (203)
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Nacionalisme català (247)
Política catalana (2179)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Àngel Colomer de Romero (2)
Benet Jané (4)
Björk Guðmundsdóttir (5)
Fèlix Millet i Tusell (57)
Joan Oller (4)
Joaquim Homs (2)
Jordi Pujol i Soley (858)
Lluís Domènech i Montaner (8)
Montserrat Caballé (16)
Mstislav Rostropóvitx (5)
Pau Casals (13)
Plácido Domingo (7)
Riccardo Muti (8)
Robert Gerhard (2)
Entitats Entitats
Casa Museu Pau Casals (3)
Gran Teatre del Liceu de Barcelona (77)
Scala de Milà (7)
70 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
El Museu Casals
Música
El 2001 van arribar a Catalunya els efectes personals de Pau Casals a l’exili en una primera tramesa dels arxius i objectes personals que la seva vídua, Marta Montáñez, havia conservat des de la mort del violoncel.lista, el 1973, a Puerto Rico. El mes de juny es va inaugurar la casa-museu del Vendrell després que hagués romàs tancada durant cinc anys. La inauguració va ser un gran homenatge a la figura de Casals i va comptar amb les actuacions estel.lars de Montserrat Caballé , Lluís Claret, l’Escolania de Montserrat i Mstislav Rostropóvitx . El concert va ser retransmès per TV3 i el segon canal de Televisió Espanyola, que, a més, va passar en exclusiva l’última entrevista que Casals va concedir abans de morir des de l’exili a San Juan de Puerto Rico. Des del punt de vista polític, l’estrena del museu va esdevenir un clam d’afirmació nacional davant dels reis d’Espanya, que havien estat convidats a l’acte per voluntat de la vídua, per les intervencions que van fer el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i l’alcalde del Vendrell, Benet Jané, en què vanrecordar el catalanisme de Casals i que la llengua és el principal distintiu de Catalunya.

Pel que fa a l’activitat musical, el mes d’abril Joan Oller va ser nomenat director general de l’Auditori de Barcelona. El nomenament d’Oller es va produir just en el moment que començaven les obres de la nova Escola Superior de Música de Catalunya i del Museu de la Música, que havien obligat a cancel.lar quatre cicles de la programació del centre per a la temporada i inutilitzarien la sala Polivalent durant dos anys. Dins la programació de l’Auditori va destacar la celebració d’un homenatge al degà dels compositors catalans, Joaquim Homs, amb motiu del seu 95è aniversari el mes d’abril. Entre les peces presentades, figurava l’estrena absoluta del seu Non-non, compost el 1939 i mai no interpretat en públic. El concert va ser inclòs en el cicle dedicat al músic de Valls Robert Gerhard , considerat per Homs “mestre i amic”.

Uns mesos més tard, el 6 d’agost, la música catalana va perdre una de les seves figures rellevants, el músic, fundador de l’Orfeó Laudate i director del Festival de Cantonigròs de cant coral Àngel Colomer als 85 anys. Com a compositor, Colomer va rebre tres vegades el premi Pau Casals de composició i diversos premis en festivals europeus. El 1985 havia estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

La programació del Liceu va tenir la seva nota més original amb l’actuació de la cantat pop Björk, anomenada la veu volcànica dels glaciars d’Islàndiai internacionalment coneguda per seva intervenció com a actriu i autora de la banda sonora del film Dancer in the dark. La cantant va presentar el seu últim treball, Vespertine, de to intimista i simfònic, acompanyada d’una orquestra i un cor de Groenlàndia i davant un públic embadalit que omplia de gom a gom el Liceu. Com a novetat, el Liceu va inaugurar el 2001 un sistema d’alta tecnologia que va permetre seguir la representació de La Traviata de Giuseppe Verdi, que es va fer el 18 de desembre des d’un cinema de Barcelona amb reproducció digital de so i imatge. 7 càmeres i 24 micros van transmetre la funció en sistema dolby digital surround. Amb la prova, el coliseu català de la música buscava nous formats per atraure nous públics i amplificar el ressò i la rendibilitat de les seves produccions.

El novembre, un cop enderrocada l’església adjacent de Sant Francesc de Paula, el Palau de la Música va col.locar la primera pedra de la remodelació de la joia modernista de Lluís Domènech i Montaner , inaugurada el 1908 i gestionada per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, que dirigia Fèlix Millet. Les previsions eren que un cop finalitzades les obres, el 2003, el Palau de la Música veuria multiplicades per dos les seves instal.lacions i tindria una nova sala de concerts de 600 localitats.

En l’àmbit internacional, una de les notícies destacades de la temporada va ser el tancament del teatre la Scala de Milà per reformes coincidint amb l’últim dia de l’any i amb la finalització de les representacions de l’Otello de Giuseppe Verdi amb Plácido Domingo , Barbara Frittoli i Leo Nucci en els papers estel.lars, sota la direcció de Riccardo Muti.