Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Carles Santos va triomfar al Teatre Lliure

L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) al Palau de la Música

Presentació del disc que recollia l'obra de Blancafort en l'any del centenari del seu naixement

Articles dependents
Narciso Yepes
Manuel Blancafort
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Festivals i premis de música, teatre i dansa (241)
Música (203)
Personatges Personatges
Amadeus Harmann (1)
Benet Casablanca (1)
Carles Santos (24)
John Corigliano (1)
Josep Puértolas (1)
Leonard Bernstein (2)
Lleonard Balada (1)
Manuel Blancafort de Rosselló (6)
Rienhold Glier (1)
Entitats Entitats
Catalunya Música (8)
Conservatori del Liceu (3)
Coral Sant Jordi (5)
Euroconcert (4)
Festival Castell de Peralada (7)
Festival de Música Antiga de Barcelona (2)
Festival de Músiques Contemporànies de Barcelona (1)
Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí (6)
Gran Teatre del Liceu de Barcelona (77)
Schubertíada (3)
Teatre Lliure- Teatre públic (46)
70 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
L'any de la música contemporània
Música
La música clàssica va gaudir el 1997 d’un bon nombre d’interpretacions d’obres del s.XX, cosa que va trencar la tendència contrària a aquests tipus d’autor que semblava haver-se instaurat en els darrers anys i que, normalment, s’atribuïa a les preferències del públic català, més partidari dels concerts romàntics, de les simfonies barroques o de les òperes de factura italiana que no pas de la música d’autors contemporanis.

El 1997, en canvi, la presència de Leonard Bernstein, John Corigliano, Amadeus Harmann o Rienhold Glier va ser constant en la programació de l’OBC i al Festival de Músiques Contemporànies de Barcelona es van poder sentir les notes d’autors contemporanis encara vius com Pere-Josep Puértolas, Lleonard Balada o Benet Casablanca.

L’iconoclasta Carles Santos va triomfar també a la temporada del Teatre Lliure amb un espectacle inspirat amb la música de Johan Sebastian Bach, La Pantera Imperial.

Quant als cicles i festivals, el 1997 van destacar l’ascens artístic de la Temporada d’Òpera de Sabadell, la projecció internacional del Festival de Peralada, la consolidació de la Schubertíada de Vilabertran en l’aniversari de Franz Schubert i la revelació de l’Orquestra de Cadaqués, l’impecable Festival de Música antiga, organitzat per la Fundació La Caixa, i la tradicional regularitat i interès del Festival de Música de Torroella de Montgrí.

Van destacar també durant l’any Ibercamera, la programació degana del sector privat i Euroconcert, que complia 25 anys. Altres aniversaris importants que es van celebrar durant l’any 1997 van ser els del Gran Teatre del Liceu (150 anys), del Conservatori del Liceu (160), de la Coral Sant Jordi (50) i el de l’emissora radiofònica Catalunya Música (10), consolidada com l’emissora de música seriosa de més audiència, que va superar en varietat i originalitat els cicles sistemàtics de programació habituals a Radio Nacional de España (RNE).

El 1997 també va ser l’any en què es commemorava el centenari d’un autor català, Manuel Blancafort. Aquesta celebració explicaria, en part, la profusió durant l’any de la música contemporània i el nou reconeixement de públic que va obtenir.

Els actes commemoratius de l’any Blancafort van començar el 14 de març de 1997 a l’Ajuntament de La Garriga, iniciant un conjunt d’activitats destinades a glossar la figura d’un dels més insignes representants de la música catalana.

Manuel Blancafort, juntament amb altres músics catalans contemporanis, com ara Frederic Monpou o Robert Gehrard, havia estat, en realitat, un dels principals continuadors de l’obra d’Arnold Schönberg, que havia portat les fonies wagnerianes i malherianes a la seva expressió musical límit, ja no melòdiques ni harmòniques, sinó atonals i dodecafòniques.

Però la manifestació del geni musical de tots aquests compositors, no havia anat seguida de la popularització de la seva música. A aquest fet tampoc hi havia ajudat la generalització d’altres gèneres menors com l’opereta o el cabaret o la influència dels jazz o el rythm’n’blues nord-americà.

A finals del segle XX, però, l’obra de Frederic Mompou, Robert Gehrard o Manuel Blancafort començava a ser apreciada en el que valia, no només a Catalunya sinó també a la resta del món, tal com es va poder comprovar en els diferents concerts que es van celebrar durant l’any 1997 per tot arreu.