Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
El baríton català Manuel Ausensi (1919-2005)

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Ataulfo Argeta (1)
Domenico Cimarosa (1)
Georges Bizet (1)
Gianna D`Angelo (1)
Jaume Aragall (5)
Joan Pàmias (1)
Manuel Ausensi (4)
Mercè Capsir (1)
Wolfgang Amadeus Mozart (5)
Entitats Entitats
Gran Teatre del Liceu de Barcelona (77)
Òpera de Cambra de Sant Cugat (2)
Teatre Tívoli (10)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Creixell (2)
45 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Manuel Ausensi (1919-2005)
Música
El baríton català Manuel Ausensi va morir l’1 de setembre a la localitat de Creixell als 86 anys a causa d’una arteriosclerosis que patia des de feia anys. Manuel Ausensi va ser cantant d’òpera i sarsuela, i una de les veus més habituals del Liceu els anys cinquanta i seixanta, on va representar un total de 172 obres.

Manuel Ausensi va néixer el 1919 al barri de Poble Sec de Barcelona, va iniciar la seva formació de cantant quan es va acabar la Guerra Civil, el 1939, i les seves primeres obres les va representar al teatre Tívoli de Barcelona durant l’any 1946. De seguida va distingir en el camp de l’òpera, fet pel qual el seu debut en els grans circuits operístics no es van fer esperar.

Va debutar al Gran Teatre del Liceu la temporada 1947-48: el 30 de desembre de 1947 amb el paper de Lord Rochefort a l’obra Anna Bolena de Donizetti, i el gener de 1948 li van donar el paper d’Escamillo a l’òpera Carmen de Bizet. Des d’aquella temporada va cantar durant tretze temporades consecutives al Gran Teatre del Liceu, fins al 1968-69. La temporada 1948-49 va representar dues òperes: Fedora, il matrimonio segreto acompanyat de Mercè Capsir. Aquella mateixa temporada va interpretar la sarsuela La dolores de Bretón. Era el 1948 i La dolores suposava la seva estrena en la sarsuela, gènere que també el va acompanyar al llarg de la seva carrera professional. Va gravar més de trenta discos de sarsuela, la majoria en companyia de la soprano Pilar Morales, entre els quals destaquen La revoltosa, La parranda o Molinos de viento. Part de les seves gravacions eren d’Ataulfo Argeta, el gran mestre del gènere líric espanyol. Sempre se li ha reconegut a Ausensi haver aportat al gènere qualitat, solidesa interpretativa i una gran presència humana.

Durant tots els anys que va estar al Gran Teatre del Liceu, la seva veu va marcar una època, va representar les òperes més diverses, i sovint va estar acompanyat a l’escenari d’altres grans veus com Jaume Aragall i Gianna D’Angelo. Va destacar especialment en els papers verdians, com Rigoletto, però també cantava amb gran èxit a W. A. Mozart i Cimarosa, així com l’òpera francesa romàntica.

El clímax de la seva carrera va ser als anys seixanta, però el seu èxit ja es va fer visible molts anys abans quan, per exemple, la temporada 1953-54 va cantar a vuit òperes diferents. Durant aquest període la seva carrera també va ser reconeguda internacionalment, amb actuacions a Atenes (1954), Argentina, Mèxic i Estats Units, entre d’altres llocs.

El 1964 va enregistrar Il barbiere di Siviglia, obra que es considera una de les seves millors actuacions, i el 1966 el Teatre del Liceu el va reconèixer amb el títol al millor baríton de l’any. El novembre de 1968 es va acomiadar del públic del gran teatre amb el paper principal de l’òpera Rigoletto, paper que interpretava per segona vegada. A més a més, va participar com a cantant a les pel·lícules ¿Dónde vas, pobre de ti?(1960) i La danza del corazón (1952).

Va estar en actiu fins al 1971, i a partir de 1972 només va participar en concerts benèfics i homenatges, com ara l’homenatge a l’empresari del Liceu Joan Pàmias el 1972. Aleshores va estar quasi vint anys sense pujar a l’escenari, fins al 1990 quan va participar en el concert organitzat per l’Òpera de Cambra de Catalunya . A partir d’aquell moment se’l va veure en nombrosos recitals al costat d’altres veus cèlebres.

Els últims anys de la seva vida va seguir vinculat al món de l’òpera a través del concurs de cant que portava el seu nom i que servia per a promocionar les veus de joves promeses en el món de l’òpera, per aquest concurs van passat moltes de les veus del panorama líric actual.