Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Nina Simone (1933-2003)

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Duke Ellington (1)
George Gershwin (2)
Martin Luther King (7)
Nelson Mandela (48)
Nina Simone (3)
Entitats Entitats
Juilliard School of Music de Nova York (1)
26 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Nina Simone (1933-2003)
Música
Nina Simone, una de les cantants de jazz, soul i gospel més conegudes del món, va morir el 21 d’abril del 2003 a l’edat de 70 anys al seu domicili de Carri-lo-Roet, a la Provença. Coneguda també per la seva activitat a favor de la llibertat i els drets del negres als Estats Units, Nina Simone era una reconeguda cantant internacional de diferents gèneres que va viure una nova etapa de glòria al final dels anys vuitanta i principi dels noranta amb la seva interpretació de My Baby Just Cares for Me.

La seva veu serà recordada com una de les més personals i sensibles que van saber connectar amb la raça negra en una de les èpoques més turbulentes de la història del racisme als Estats Units, els últims anys cinquanta i posteriors del segle XX.

Simone va néixer com Eunice Kathleen Waynon a la localitat de Tryron, a la segregacionista Carolina del Nord (Estats Units), en el si d’una família molt humil, el 21 de febrer del 1933. Ella era la sisena de vuit fills, el seu pare era obrer manual i la seva mare es dedicava al servei domèstic. Amb només 10 anys va fer el primer concert de piano a la biblioteca de la seva ciutat, on va obtenir el primer èxit però també l’hi va representar la primera experiència racista. El dia del debut, els seus pares van ser apartats de la primera fila per asseure-hi espectadors blancs. Aquest i altres episodis van marcar el seu caràcter rebel i el futur compromís amb la llibertat i els drets dels afroamericans als Estats Units.

Va continuar el estudis a Asheville i després va poder anar a la prestigiosa Juilliard School of Music de Nova York.

Al principi de la dècada dels cinquanta va començar a cantar pels clubs de jazz de la seva ciutat. El 1954 va debutar com a pianista a Atlantic City i també va començar a actuar com a vocalista. A partir de llavors es va presentar a festivals i a sales de festa de tot el país i el 1959 va obtenir el primer gran èxit amb la interpretació de la cançó de George Gershwin I Love You Porgy, de l’òpera Porgy and Bees. D’aquesta cançó, Simone en va vendre un milió de còpies.

Durant els anys seixanta va disminuir les seva activitat professional i es va traslladar a Europa, on sempre va ser molt ben acollida. El 1966 el tema compost per ella Four Women es va convertir en un emblema dels moviments de protesta als Estats Units. La interpretació d’aquesta cançó va ser prohibida a les emissores de ràdio de Nova York per “injuriosa”. Farta del racisme, Nina es va desvincular del seu país el 1969, després de l’assassinat de Martin Luther King, i va convertint-se en una rodamón. El 1974 es va traslladar a les Barbados i després va viure a Libèria, Suïssa, País, Holanda i, finalment, es va instal·lar al sud de França. El 1978 va ser detinguda a causa de la seva negativa a pagar impostos per finançar la Guerra del Vietnam.

La seva manera de tocar el piano era especial en la majoria d’interpretacions. El 1984, la cançó My Baby Just Cares for Me es va convertir en un vertader èxit. En el seu repertori també hi havia cançons de dimensió social, com ara Mississipi Godda. Militant de les Panteres Negres, el seu Young, Gifted and Black es va convertir en l’himne afroamericà. Altres cançons que li van donar fama mundial van ser la versió d’I Put a Spell on You, que també va donar títol a la seva biografia, publicada el 1989. I el 1998 va cantar en el vuitanta aniversari de Nelson Mandela.

Amb una formació pianística clàssica, Simone estava fortament influenciada per Duke Ellington, sobretot en les composicions i en els aires espirituals. La seva veu murmurava o cridava, i transmetia totes les sensacions que l’ànima humana és capaç d’experimentar. Nina Simone no acceptava que es definís la seva música com a jazz, perquè deia que és el destí natural que els blancs reserven als músics negres.