Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Zeleste no va superar el 2000, però la sala continua amb nous responsables i nou nom: Razzmatazz

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis de música, teatre i dansa (241)
Música (203)
Personatges Personatges
Alpha Blondy (1)
Carles Segarra (2)
Daniel Higiénico (1)
Gay Mercader (1)
Jordi Tardà (2)
Lou Reed (5)
Marc Almond (1)
Neo Sala (2)
Paul McCartney (10)
Pep Sala (9)
Entitats Entitats
Doctor Music Festival (4)
Festival Internacional de Benicàssim (13)
Festival Sónar (15)
Fira del Disc de Col·leccionista (4)
Mercat de Música Viva de Vic (15)
Oasis (3)
Os Diplomaticos de Monte Alto (1)
Primal Scream (4)
Sala Razzmatazz (4)
Santirock (1)
Senglar Rock (11)
U-Zona Reggae (3)
Zea Mays (1)
47 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Els festivals es consoliden
Música Rock
Després de l’èxit assolit pel Doctor Music Festival en anys anteriors va fer que el 2000 els Festivals de Música es multipliquessin de forma considerable. L’estiu el va encetar, el 15 de juny, la setena edició del Sónar, un dels referents mundials de la música electrònica, amb una tanda de concerts entre els quals va destacar l’ofert pel provocador músic britànic Marc Almond. El certamen es va tancar amb més de 50.000 seguidors.

Quinze dies després, a Montblanc, els organitzadors de la tercera edició del Senglar Rock van fer una aposta clara per la professionalització i van presentar un cartell que aplegava 23 grups procedents d’arreu dels Països Catalans i dos convidats de luxe: els bascos Zea Mays i els gallecs Os Diplomaticos de Monte Alto. El fet que, malgrat la pluja, hi assistissin més de 7.000 joves, que no van protagonitzar cap mena d’incidents, va fer que els organitzadors manifestessin la seva intenció de contractar artistes estrangers per l’edició del 2001.

L’1 de juliol, coincidint amb la clausura del Senglar Rock, al festival de Roskilde, a Dinamarca, hi van morir 8 espectadors, aixafats després d’haver caigut a terra sense poder-se aixecar, malgrat que les mesures de seguretat eren correctes. Els organitzadors del festival, que va aplegar més de 100.000 espectadors en la seva 30a edició, es van responsabilitzar dels fets. Aquesta tragèdia, la més gran de la història del rock, va donar la veu d’alarma entre els organitzadors dels festivals en el sentit d’extremar les mesures de seguretat davant la creixent tendència a l’augment de les xifres d’assistents als festivals europeus: la Love Parade, de Berlín, va reunir en una sola nit, 1.700.000 seguidors de la música electrònica. A Espanya, cap festival no superava els 30.000 assistents.

A Galícia, el Santirock, va superar amb un èxit de convocatòria, 12.000 assistents els dos primers dies i 13.000 el tercer i últim, un examen difícil en un estiu en què les manifestacions musicals es van multiplicar.

El Doctor Music Festival, per la seva banda, va tancar el “Festival de la Vaca” amb l’actuació del llegendari Lou Reed i 14.000 persones de saldo final, molt per sota de les 20.000 previstes. El promotor Neo Sala va qualificar aquella quarta edició com la millor en l’àmbit organitzatiu, però no va aclarir si seguirien a Astúries, on el festival s’havia celebrat per primer cop, i abandonarien la seva tradicional localirzació a les Valls d’Àneu.

A final de juliol, Rubí es va convertir en la capital del Reggae a l’acollir per primera vegada el Festival U-zona Reggae, que va superar en un 20% els 15.000 visitants de l’edició anterior a Torelló. Un dels plats forts de la vuitena edició va ser l’actuació d’Alpha Blondy, el mític cantant de Costa d’Ivori que va presentar el disc Elohim. El Festival de Benicàssim, que es va celebrar entre el 4 i 6 d’agost, va reunir 80 bandes, sobre tot del pop rock independent, entre les que van figurar com a caps de cartell Oasis i Primal Scream i es va imposar a La Vaca en la guerra dels macrofestivals en aplegar 24.000 assistents al llarg del cap de setmana.

Però el més visitat de tots els certàmens va ser un cop més el Mercat de Música Viva de Vic que va tancar la seva 12a edició amb l’assistència d’unes 100.000 persones. El Festival, que va tancar les seves actuacions amb el concert del músic osonec Pep Sala, va decidir que potenciaria, en edicions futures, les relacions amb Llatinoamèrica i el Mediterrani.

La Fira del Disc, per la seva banda, va desbordar un any més, la passió dels col•leccionistes. Segons el seu director, Jordi Tardà, 70.000 persones van assistir a la mostra i es van batre rècords en els preus dels articles que van sortir a subhasta: el més cotitzat va ser una guitarra firmada per Nirvana, que va triplicar el preu de sortida i va arribar a 390.000 pessetes.

Després de 27 anys formant part del panorama musical barceloní, primer al carrer d’Argenteria i després al poble Nou, el 9 d’octubre les portes de la mítica sala Zeleste van tancar definitivament. “El Liceu dels rockers”, segons la havia definit el promotor musical Gay Mercader, va haver de tancar per un deute acumulat de 200 milions de pessetes, que va obrir un debat sobre si la sala havia d’estar subvencionada com d’altres instal•lacions que acollien altra mena de programacions, de tipus música clàssica o teatre. Finalment, la sala va tancar amb un concert de Carles Segarra i Daniel Higiénico, al què només van assistir unes 400 persones. El món de la música i l’Administració no van voler ser presents a l’enterrament de la que havia estat l’infraestructura rockera més emblemàtica de la ciutat, que comptava en el seu currículum un recordat concert acústic de Paul McCartney.