Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Xavier Montsalvatge

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Xavier Montsalvatge (12)
Entitats Entitats
Editorial Destino (29)
Grup dels Vuit (1)
La Vanguardia (70)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Girona (145)
90 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Xavier Montsalvatge
Música
El 7 de maig del 2002 va morir al seu domicili de Barcelona als 90 anys el compositor Xavier Montsalvatge, considerat un dels creadors de música contemporània més importants del segle XX i autor d´una obra immensa, que inclou música de cambra, simfònica, vocal, per a l´escena, de banda, de cobla, òperes, ballets i bandes sonores per a la televisió i el cinema.

La mort de Montsalvatge va suposar la desaparició de l´últim representant d´una generació de músics pertanyents a l´estela de l´anomenat Grup dels Vuit, entre els quals van figurar Manuel Blancafort, Frederic Mompou o Eduard Toldrà, entre d´altres.

Xavier Montsalvatge i Bassols va néixer a Girona l´11 de març de 1912 i era fill de l´escriptor Xavier Montsalvatge Iglésias, component del grup d´intel·lectuals modernistes gironins. De molt petit ja es va interessar per la música, sobretot quan va rebre un dia un violí de regal de reis. Quan va morir el seu pare el 1921, Xavier Montsalvatge es va traslladar a viure a Barcelona amb la família materna per cursar estudis de música amb els mestres Lluís Millet, Enric Morera i Jaume Pahissa. En aquella època, la rica activitat concertística de Barcelona li va permetre conèixer les obres i les interpretacions de Manuel de Falla, Igor Stravinsky o Arnold Schönberg.

La seva primera obra Tres impromptus va guanyar el 1933 el premi Rabell de la Fundació Patxot. Des de llavors va compondre més d´un centenar d´obres en tots els gèneres musicals, del simfònic a l´operístic.

El 1942 va començar el seu treball de crític en la revista Destino, on va arribar a ser director del 1969 al 1973. El 1962 es va dedicar a fer crítica diària en el diari La Vanguardia i entre el 1978 i el 1982 va ser catedràtic de composició del Conservatori Superior de Barcelona.
Montsalvatge va ser autor de tres òperes, El gat amb botes (1948), Una voce in off (1962) i Babel 46 (1960-95); música per a ballet i música per al cinema, en aquest apartat destacaven les seves composicions per a Jaime Camino a Dragón rapide (1986) i Luces y sombras (1988). Les seves obres van ser interpretades per sopranos de la categoria de Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Carmen Bustamante o Ainhoa Arteta.

De la seva prolífica producció destaquen en música de piano Suite burlesca, Tres divertimentos (1941), Divagación (1949), Elegia a Maurice Ravel (1952), Ritmos (1959), Alegoria a Joaquim Turina (1962), Una pàgina per a Arthur Rubisnstein (1987), El Arca de Noé (1990), Schubertiana (1993), Cuatro diálogos con el piano (1996), Cinco pájaros en libertad (1998). En música de cambra Spanish sketch (violí i piano 1946), Tres danzas concertantes (orquestra de corda 1965), Self-Parafrasis (clarinet piano 1969), Microrapsodia (violoncel i piano 1970), Serenata a Lydia de Cadaqués (flauta i guitarra 1972), Aureola para una imagen de Ramón Amadeu (òrgan 1973), Fantasia (trompeta i òrgan 1976), Questions and answers (quintet metalls 1980), Fantasia (guitarra i arpa 1984), Cuadrivio para tres Stradivarius (violí, viola i violoncel 1986), Variaciones sobre un tema anónimo (arpa 1994), Policromías (violí i piano 1997). En música d´orquestra simfònica Simfonia mediterrània (1948), Partita 1958 (1957), Laberinto (1971), Fanfarria para la alegría de la paz (1985), Cuatro variaciones sobre un tema de La Flauta Mágica de Mozart (1991), Uerofanfarria (1998).

Montsalvatge va rebre al llarg de la seva vida nombroses distincions: honoris causa per la Universitat de Barcelona; Cavaller de l´Ordre de les Arts i les Lletres de França, 1969: Premi Ciutat de Barcelona, 1982; Nacional de Música en Composició, 1985; Creu de Sant Jordi i Premi d´Honor de la Música Catalana, 1990; Premi Fundació Guerrero de Música Espanyola, 1992; Premi Reina Sofia de Composició, 1993; Premi Iberoamericà Tomás Luis Victoria, 1998; i Medalla d´Or de la Generalitat, 1999. El 2002 va ser nomenat membre de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernando.

Xavier Montsalvatge va estar casat des del 1947 amb Elena Pérez de Olaguer amb qui va tenir dos fills. El 1987 va publicar la seva autobiografia, Papers autobiogràfics.