Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Narcís Jubany

Article de referència:
Una figura clau de l'Esglèsia catalana
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eclesiàstics i religiosos (130)
Religió i església catòlica (416)
Personatges Personatges
Angelo Giuseppe Roncalli (8)
Giovanni Battista Montini (5)
Karol Józef Wojtyła (186)
Ricard Maria Carles (58)
64 lectures d'aquest article
24 impressions d'aquest article
Narcís Jubany
Narcís Jubany i Arnau va néixer a Santa Coloma de Farners el 12 d'agost de 1913, en el si d'una família humil —el seu pare era un treballador del ram del suro i la seva mare feia de planxadora- que posteriorment es va traslladar a viure a Barcelona. El 1925, amb només 12 anys. Narcís Jubany va ingressar al seminari, on comença a estudiar per a sacerdot. El juliol del 1936 va marxar de Barcelona, per por de la persecució de què eren víctimes els religiosos, primer al seminari de Logronyo i després a la Universitat Pontifícia de Comillas. a Santander, on va residir fins a la seva ordenació, el 30 de juliol de 1939. El 15 d'agost del mateix any celebra la seva primera missa a l'església parroquial de Santa Coloma de Farners. Després de ser ordenat sacerdot va ser enviat com a vicari a la població de Piera, però molt aviat va tornar a Comillas per ampliar els estudis i doctorar-se en dret canònic amb la tesi El votodecastidad en Ia ordenación sagrada.

Posteriorment es va traslladar a Roma, on va estudiar a la Universitat Gregoriana, i el 1941 es va doctorar en sagrada teologia. De retorn a Catalunya, comença a desenvolupar diverses funcions a la cúria barcelonesa, fins que el 24 de novembre de 1955 és nomenat bisbe auxiliar de Gregori Mondrego.Durant vuit anys va exercir com a vicari general de la diòcesi i va participar molt activament en el Concili Vaticà II durant el papat de Joan XXIII.

El 1964 va ser nomenat bisbe de Girona, càrrec que va ocupar fins a finals del 1971 i en què va tenir els primers problemes amb les autoritats franquistes, especialment durant el Corpus del 1969, quan va pronunciar unes paraules en català. Al desembre del 1971 va ser nomenat arquebisbe de Barcelona, i va prendre possessió del càrrec el 29 de gener de 1972, en substitució de Marcelo González Martín, que va passar a ocupar el càrrec de primat de Toledo.

Com a arquebisbe de Barcelona va desenvolupar una important activitat tant a la cúria romana com a la Conferència Episcopal Espanyola, i va començar una profunda reforma de l'Església barcelonina que el va portar a dividir la diòcesi de Barcelona en diverses zones pastorals i a modificar-ne l'estructura econòmica. Investit cardenal al març del 1973 per Pau VI, al setembre del 1978 va participar activament en el conclave que va elegir Karol Wojtyla com a Papa. El 1985 impulsa juntament amb altres bisbes catalans un important document titulat Les arrels cristianes de Catalunya.

Després de nombrosos problemes de salut i una operació a cor obert al juny del 1985, es va jubilar el 23 de març de 1990, essent substituït per Ricard Maria Carles. Una de les seves últimes iniciatives va ser la creació de la universitat Ramon Llull, que agrupa gran part de les institucions d'ensenyament superior vinculades a entitats religioses catalanes.

A l'octubre del 1992 va rebre un multitudinari homenatge al Palau de la Música Catalana. El cardenal Narcís Jubany, que vivia retirat a la residència del Convent dels Camils del barri del Guinardó de Barcelona, va morir el 26 de desembre de 1996, a 83 anys, després d'un llarg procés de deteriorament de la seva salut.

Entre les seves publicacions destaquen El voto de castidad en la ordenación sagrada. Estudio històrica canó-míB(1952), LapotestaddelaIglesia{1960), Elporquéde la reforma litúrgica (1964), Pastoral de la juventud 11967), La Iglesia busca caminos (1972) i XXV años de magisterto episcopal (19Í1), en què es recull part de les seves col·laboracions als mitjans de comunicació.