Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Narcís Serra

Article de referència:
El retorn de Serra a la política catalana
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Personatges Personatges
Narcís Serra (73)
Entitats Entitats
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
14 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Narcís Serra i Serra
Narcís Serra i Serra va néixer a Barcelona el 30 de maig de 1943 en una família de classe mitjana, emparentada amb la més selecta burgesia catalana. El seu padrí va ser Narcís de Carreras, que seria president del FC Barcelona i de la Caixa de Pensions i estret col·laborador de Francesc Cambó.

En els seus anys universitaris va militar en el Front Obrer i Camperol (FOC), al costat de Miquel Roca, Ernest Lluch i Pasqual Maragall. Llicenciat en econòmiques el 1965, va donar classes a la Universitat de Barcelona i va treballar al servei d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Després de dos anys a la London School of Economies, el 1973 es va doctorar i va ingressar com a professor de teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Juntament amb Miquel Roca va crear un gabinet d'estudis al qual la Corporació Metropolitana de Barcelona va encarregar l'elaboració d'un pla urbanístic per a la façana marítima, el Pla de la Ribera, avortat per l'oposició veïnal, que va ser l'antecedent del projecte de la Vila Olímpica.

Integrat des dels orígens en el projecte polític del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), el desembre del 1977 es va fer càrrec de la conselleria de Política Territorial de la Generalitat provisional que presidia Josep Tarradellas. El 19 d'abril de 1979 va guanyar les primeres eleccions democràtiques a l'alcaldia de Barcelona i va ser el primer alcalde socialista de la història de la ciutat, càrrec des del qual va impulsar la candidatura olímpica de Barcelona. Però va haver d'abandonar l'alcaldia abans de veure confirmada la candidatura de Barcelona, ja que el 2 de desembre de 1982 va ser nomenat ministre de Defensa del primer govern socialista.

Des d'aquest ministeri, va impulsar la democratització i la modernització de l'exèrcit espanyol i la integració d'Espanya a l'Aliança Atlàntica. L'11 de març de 1991 va abandonar el ministeri de Defensa per fer-se càrrec de la vicepresidència del govern en substitució d'Alfonso Guerra. Com a ministre de Defensa i vicepresident del govern, Serra va tenir al seu càrrec les més altes responsabilitats dels serveis secrets de l'Estat, cosa que va fer que el seu nom fos reiteradament citat per l'oposició com a responsable dels casos GAL i, sobretot, Cesid. Aquest escàndol va forçar la seva dimissió el 28 de juny de 1995. Serra va aclarir que dimitia per no perjudicar el govern de Felipe Gonzàlez però que no era responsable de cap actuació irregular.

Després de la seva dimissió, va tornar a centrar la seva activitat política a Catalunya. A les eleccions del 3 de març de 1996 va ser el cap de llista socialista per Barcelona i va renovar l'escó que mantenia al Congrés de Diputats des del 1982. En aquestes eleccions, el PSC va ser el partit català més votat.

El 13 d'octubre de 1996, va ser elegit primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya en el vuitè congrés.