Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Els mundials de natació es van celebrar a Montreal, Canadà, amb participació espanyola i amb un resultat de cinc medalles

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Natació (62)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Chad Hundeby (1)
David Meca (10)
Erika Villaecija (11)
Gemma Mengual (25)
Grant Hackett (2)
Ian Thorpe (7)
Ian Crocker (2)
Ilune Gorbea (1)
Juan Gerardo Koninckx (2)
Leisel Jones (1)
Melissa Caballero (2)
Michael Phelps (8)
Otylia Jedrejczak (2)
Paola Tirados (9)
Ronald Schoeman (1)
Tatiana Rouba (2)
Entitats Entitats
Campionat Mundial de Natació (19)
Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (9)
Jocs Olímpics d`Atenes (27)
Real Federación Española de Natación (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Sud-àfrica (40)
Alacant (23)
Sabadell (44)
Sant Cugat del Vallès (35)
Calais (França) (1)
Canal de la Mànega (4)
Eivissa (Illes Balears) (30)
Fuerteventura (Illes Canàries) (1)
Lanzarote (Illes Canàries) (5)
Mont-real (Canadà) (13)
Santander (Cantàbria) (14)
69 lectures d'aquest article
26 impressions d'aquest article
Hackett destrona Phelps
Natació
Del 17 al 31 de juliol es van celebrar a Montreal, Canadà, els mundials de natació. Els catalans Erika Villaécija, en 800 i 1.500 m esquena, David Meca, en aigües obertes, i l’equip de natació sincronitzada, liderat per la catalana Gemma Mengual, es presentaven com les principals opcions de la representació espanyola per obtenir alguna medalla. Els pronòstics es van fer bons i Meca es va imposar en la prova dels 25 km en aigües obertes. Així mateix, Mengual va aconseguir pujar al podi a totes les proves que va disputar, i es va convertir en l’única nedadora dels campionats en aconseguir-ho. Concretament, va obtenir la plata en la categoria de duo, formant parella amb la canària Paola Tirados, i el bronze en la prova individual, en combo i en la competició general per equips, la de més prestigi en la disciplina. Per la seva banda, Villaécija no va poder pujar al podi i es va haver de conformar amb la sisena posició tant en els 800 metres com en els 1500. La nedadora catalana tampoc no va tenir sort en els 4x200 relleus ja que l’equip espanyol, del que també formaven part les catalanes Tatiana Rouba i Melissa Caballero i la basca Ilune Gorbea, va quedar eliminat a les sèries preliminars. Aquesta eliminació va ser un punt de conflicte després dels mundials ja que alguns sectors van assegurar que el president de la Real Federación Española de Natación (RFEN), Juan Gerardo Koninckx, havia acusat les nedadores del relleu d’haver fet un paper mediocre. Després d’un mes de tensió, a l’agost, Koninckx va decidir tancar la polèmica i va fer pública una carta en què qualificava d’“èxit” les cinc medalles obtingudes per la natació estatal als campionats.

A banda dels nedadors catalans, els grans protagonistes dels mundials van ser el nord-americà Michael Phelps i l’australià Grant Hackett. Hackett va obtenir un total de cinc medalles, or en els 400, 800 i 1.500, plata en els 200 i bronze en els relleus 4x200. A més, va aconseguir un rècord del món, en els 800 metres, marcant un temps de 7:38.65, superant per mig segon el temps que el seu compatriota Ian Thorpe havia aconseguit en els Mundials de Fukuoka, l’any 2001. Per si tot això fos poc, l’australià va fer història en convertir-se en el primer nedador que aconseguia guanyar la mateixa prova, els 1.500 metres, en quatre mundials consecutius. Per la seva banda, Phelps va participar en vuit proves (100, 200 i 400 lliures, 100 papallona, 200 estils i tres proves de relleus), i es va endur sis medalles. D’aquestes, cinc van ser ors, en els 200 lliures, els 200 papallona i en les tres proves de relleus, i l’altra una plata, en els cent metres papallona.

Precisament en aquesta prova, Phelps es va veure superat pel seu compatriota Ian Crocker que, a més d’endur-se l’or, va establir un nou rècord mundial amb un temps de 50,76 segons. D’aquesta manera, Crocker es va prendre la revenja dels Jocs Olímpics d’Atenes, on Phelps el va superar a la final de la mateixa prova.

A més de Hackett i Phelps, en el quadre masculí cal destacar l’actuació del sud-africà de 25 anys Ronald Schoeman que es va endur l’or en els 50 m papallona amb doble rècord del món inclòs (23.01 a semifinals i 22.96 a la final). D’aquesta manera, Schoeman es convertia en el primer sud-africà de la història en aconseguir un or a una mundials i confirmava que l’impacta de l’equip sud-africà als Jocs Olímpics d’Atenes no era casualitat. Sud-àfrica va obtenir quatre medalles més, una de les quals va ser un altre or de Shoeman, aquest cop en els 50 metres lliures.

En el quadre femení, cal destacar les marques de la polonesa Otylia Jedrzejczak que va batre el rècord del món 200 metres papallona amb un temps de 2:05.78, i de l’australiana Leisel Jones, que va batre el dels 200 metres braça amb un crono de 2:21.72.

A banda dels mundials, David Meca, va intentar novament batre el rècord del món de la travessa del Canal de la Mànega de Dover (Gran Bretanya) a Calais (França), però es va quedar a cinc minuts del rècord. El nedador català, que va fer un primer intent amb un temps de 7 h i 46 min., va baixar posteriorment fins a 7:22, però sense poder superar les 7:17 establertes pel nord-americà Chad Hundeby el 1994. Malgrat no aconseguir aquest rècord, la temporada va ser molt bona per a Meca que va guanyar la travessa al Mar Menor, amb un recorregut de 5.200 metres. Va fer una marca de 58:14 minuts. Una setmana més tard guanyava la vuitena travessa Ciudad de Santander, de tres quilòmetres. El català s’imposaria per sisena vegada en la travessia del port de Barcelona fent els 3.000 metres en mitja hora, un minut i 46 segons batent, així, el seu propi rècord. A la travessia de finals d’octubre entre les illes canàries de Lanzarote i Fuerteventura, el nedador català va guanyar, però no va poder batre el seu propi registre. El sabadellenc va passar el 29 de desembre la revisió mèdica al CAR de Sant Cugat que li permetia afrontar al gener 2006 la inèdita travessa nedant des d’Alacant fins a Eivissa, una travessa de 110 quilòmetres.