Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
El juliol de 2003 Barcelona va ser escenari dels X Campionats Mundials de Natació

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Natació (62)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Alexander Popov (4)
Anna Tarrés (8)
David Meca (10)
Gemma Mengual (25)
Ian Crocker (2)
Ian Thorpe (7)
Kosuke Kitajima (1)
Michael Phelps (8)
Nina Zhivanevskaya (7)
Pilar del Castillo (31)
Entitats Entitats
Campionat Mundial de Natació (19)
Club Natació Sabadell (12)
Comediants (10)
Federació Internacional de Natació (5)
Joventut Nacionalista de Catalunya (20)
Palau Sant Jordi de Barcelona (48)
TV3 (363)
TVE (95)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
53 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Triomf català absolut al mundial de Barcelona
Natació
Barcelona va acollir entre el 13 i el 27 de juliol del 2003 els X Campionats Mundials de natació, durant els quals es van batre catorze rècords mundials i on van fer molt bon paper els representants catalans, particularment l’equip de natació sincronitzada, entrenat per Anna Tarrés, que va aconseguir una medalla de plata en la prova combinada. La capitana de l’equip de sincronitzada, Gemma Mengual, es va apuntar també dues medalles de bronze, a les finals d’individuals i duets. El nedador David Meca en va obtenir dues, una de plata als 25 quilòmetres i una de bronze als 10 quilòmetres, i Nina Jivanevskaia, que s’havia format al Club Natació Sabadell, va fer un or als 50 metres esquena, en un temps excepcional de 28”48, en la que va ser la segona millor marca de tots els temps.

En les proves reines, el rus Alexander Popov es va imposar en 100 metres lliures, mentre que el nord-americà Michael Phelps i Kosuke Kitajima van fer rècord del món en 200 metres esquena i 200 metres braça, respectivament. Phelps, a més, va batre tres rècords del món més: en 200 estils, en 200 papallona i en 400 estils, i va aconseguir tres medalles d’or i dues de plata, en 100 papallona i 400 esquena. Tanmateix, Phelps va perdre la medalla d’or dels 100 papallona davant el seu compatriota Ian Crocker, que va batre el rècord del món. Tot i així, el seu palmarès era impressionant i havia fet ombra a la gran esperança del campionat, l’australià Jim Thorpe, que va guanyar les finals de 200 i 400 metres lliures.

Al marge del fet pròpiament esportiu, la ciutat va fer un gran esforç organitzatiu per acollir l’esdeveniment amb garanties, com ho va demostrar la construcció d’una piscina artificial al Palau Sant Jordi, que va aportar una solució tècnica per a futures edicions i va estalviar inversions, a més d’evitar el remanent d’instal·lacions obsoletes.

El dia de la inauguració el Palau Sant Jordi es va omplir a vessar per veure la cerimònia amb què Comediants van obrir el Mundial amb el seu habitual imaginari i l’aigua com a especial protagonista. L’acte, en català, castellà i anglès, va comptar amb la presència de diferents personalitats polítiques i esportives, que van assistir a la desfilada dels representants dels 165 països en competició. Andorra i l’Iraq són els que van aixecar més aplaudiments, mentre que els Estats Units s’emportaven xiulets. En el rerefons de la jornada hi havia la projecció exterior que Catalunya volia oferir, com a organitzadora dels jocs i per haver aportat el gruix d’esportistes que competirien. Per això TVE es va negar a compartir amb TV3 la retransmissió de la jornada inaugural, i per això també quan el president de la FINA es va referir a la ministra Pilar del Castillo, es van sentir uns forts xiulets, alhora que la policia avortava una acció reivindicativa de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), que volia fer sortir a la inauguració el lema Catalonia is not Spain.