Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
L'óssa Melba i els seus tres cadells, Boutxy, Caramell i Mebdev

Mapa

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Animals (66)
Medi ambient, ecologia, parcs naturals (342)
Personatges Personatges
Djuro Huber (1)
Jean Philippe Gauserans (1)
Jordi Peix (3)
óssa Melba (3)
óssa Giva (1)
Entitats Entitats
Grup de Suport a l'Ós del Pirineu (1)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Pallars Sobirà (12)
Vall d´Aran (Val d´Aran) (40)
Bezins-Garraux (França) (1)
118 lectures d'aquest article
82 impressions d'aquest article
La mort de l'óssa Melba
Natura
El 27 de setembre de 1997, un tret al pit disparat pel jove caçador francès de 21 anys Jean Philippe Gauserans, va acabar amb la vida de l’ossa Melba, un exemplar de 100 quilograms d’ós bru (Ursus actos) que havia estat alliberat el 6 de juny de 1996 als boscos de l’Alta Garona francesa, com a part d’un programa Life de la Unió Europea de repoblació de l’espècie al Pirineu.

El programa, que tenia un caire experimental, havia desfermat moltes crítiques per part dels ramaders de la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà, que ho veien com un perill cert pels xais, cavalls i vaques que pasturaven lliurement per les valls pirinenques. La reintroducció de plantígrads comptava, però, amb el suport de quinze organitzacions ecologistes que havien constituït el Grup de Suport a l’Ós dels Pirineus, seguint l’exemple d’altres experiències a Astúries, el Trentino italià o l’Est d’Europa.

La mort de Melba, però, va alleugerar molt les discussions. L’ossa, que havia estat capturada a les muntanyes d’Eslovènia i era el segon dels tres óssos reintroduïts (Giva, Melba i Pyros, un mascle) al Pirineu, va morir prop de la localitat pirinenca de Bézins-Garraux, situada a només cinc quilòmetres de la Val d’Aran. La mala fortuna havia fet que ensopegués fit a fit amb el caçador, que romania apostat en uns matolls esperant el pas dels senglars i va disparar amb una carrabina de calibre 7,64 mil•límetres contra Melba per por de ser atacat.

La mort de Melba deixava desprotegits els tres cadells que havia tingut el febrer de 1997, Boutxy, Caramell i Mebdev, amb qui havia estat fotografiada prop de Vaqueira-Beret el mes de juliol. Poques setmanes després els responsables del programa europeu que feien el seguiment, dirigits pel professor de la Facultat de Veterinària de Zagreb, Djuro Huber, li van perdre la seva pista, que ja no van poder recuperar en haver-se extraviat el collaret transmissor que Melba portava en el coll.

En conèixer-se la mort de Melba, la cerca dels cadells es va convertir en la tasca prioritària, ja que encara no eren prou grans per anar sols i estaven exposats a tota mena de perills. La cerca va durar dues setmanes, essent vistos per primer cop el 19 d’octubre i per segon cop el 2 de novembre en companyia de l’altre ossa que corria pels indrets, Giva, també alliberada el 1996 i provinent d’Eslovènia. Els zoòlegs que controlaven les tasques de recerca, entre els qui també hi havia representants del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, van considerar molt positiu que Giva s’hagués afillat els cadells, el que permetia rebutjar definitivament la possibilitat d’haver-los de criar en captivitat.

Però a finals de novembre es va tornar a veure sols els cadells i els equips destacats al Pirineu van fer un últim esforç per localitzar-los abans no comencessin a hivernar. La recerca va ser inútil i s’hauria d’esperar a la primavera de 1998 per saber quina era la seva situació. La recerca dels cadells va coincidir també amb la de Giva, a qui es volia fer una revisió física i canviar-li el collar emissor, abans no comencés també la hivernació, que es perllongaria durant quatre mesos.

Però Giva es trobava en una zona boscosa molt enlairada de la Val d’Aran i va ser impossible localitzar-la malgrat haver-li parat tota mena de trampes, segons van reconèixer el 24 de novembre de 1997 el director general de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Jordi Peix i el professor Djuro Huber. En aquell moment, Huber va argumentar que l’escassa mobilitat de Giva permetia pensar que anava acompanyada dels cadells de Melba. Això a banda, Huber va manifestar la seva confiança en que les piles que alimentaven el collaret transmissor de Giva no s’esgotessin en els mesos d’hivernació i se li pogués recuperar la pista.