Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
El nou president de Navarra, Miguel Sanz, reunit amb el ministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja

Un compte a Suïssa va fer dimitir Javier Otano

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Corrupció, frau i suborn (505)
Finançament de partits i d`entitats (69)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Personatges Personatges
Dolores Eguren (1)
Federico Tajadura (1)
Javier Otano (2)
Juan Cruz Alli (2)
Miguel Sanz (2)
Soledad Alejandre (1)
Entitats Entitats
Convergència dels Demòcrates Navarresos (1)
Eusko Alkartasuna (167)
Herri Batasuna (107)
Izquierda Unida (222)
Partit Socialista de Navarra (2)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Unió del Poble Navarrès (22)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Navarra (24)
55 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
Les seqüeles del `cas Roldán`
Navarra
El 18 de juny de 1996, Javier Otano va dimitir com a president de Navarra, com a parlamentari foral, com a secretari general del PSN-PSOE i com a militant socialista. Va ser la seva resposta a la informació publicada pel Diario de Navarra , que l’implicava en la trama navarresa del Cas Roldán i assegurava que la jutge del cas Urralburu , Soledad Alejandre, investigava l’existència d’un compte bancari amb el seu nom a Suïssa.

El president navarrès va reconèixer que, a finals del 1991, havia acceptat que el seu nom figurés en un compte corrent d’un banc suís a petició de l'aleshores president navarrès Gabriel Urralburu. Otano va intentar justificar la situació manifestant: "No s'ha produït cap transvasament d'aquest compte al meu patrimoni familiar." Otano va assegurar que ell sempre havia pensat que els diners eren destinats al finançament del Partit Socialista i que creia que posar el compte al seu nom i al de la seva esposa, Maria Teresa Arços , no era irregular.


Les afirmacions d´Otano , que acusaven directament el partit de mantenir comptes il·legals a Suïssa, van ser contestades per altres dirigents socialistes. En canvi, el conseller de Presidència i Interior del govern navarrès i membre de l'executiva del PSN, Federico Tajadura , va admetre el 19 de juny que les corrupcions personals de càrrecs públics socialistes podien estar lligades a un procés de finançament irregular del partit.

Després d´Otano, va dimitir tota l’executiva socialista de Navarra. El PSOE va ordenar una inspecció del funcionament econòmic de la federació navarresa per determinar si hi havia alguna vinculació entre les finances socialistes i les irregularitats que s’havien imputat a alguns dels seus dirigents. El 21 de juny, la direcció federal va acceptar la dimissió de tots els dirigents navarresos i es va constituir una gestora amb la missió d’organitzar un congrés extraordinari per escollir una nova direcció.

La implicació del govern navarrès en el Cas Roldàn ja havia portat a la presó l’expresident Gabriel Urralburu i el seu conseller d'Obres Públiques Antonio Aragón, processats pel cobrament de comissions il·legals. El compte suís del PSN, que s’havia obert el 1987, havia mogut més de cinc mil milions de pessetes. Bona part dels membres de la cúpula del PSN havien estat implicats en el tràfic de divises i cobrament il·legal de comissions de grans empreses.

La dimissió d´Otano va suposar l’obertura d’una greu crisi política que va deixar Navarra sense govern durant dos mesos. Juan Cruz Alli, de Convergència dels Demòcrates Navarresos (CDN), va exercir com a president en funcions. La presidenta del Parlament foral, Dolores Eguren, va iniciar consultes per proposar un candidat a la presidència. A part d'Alli hi havia dos possibles candidats més: Miguel Sanz, dels conservadors d'Unió del Poble Navarrès-Partit Popular (UPN), i Federico Tajadura, del PSN. Els socialistes van renunciar a la possibilitat de participar en el govern i van anunciar que passaven a l’oposició amb l’objectiu d’intentar regenerar el partit.

Al Parlament navarrès PSN-PSOE tenia 11 escons. UPN en tenia 17, CDN 10, IU i HB 5 cadascú i EA 2.

Davant la impossibilitat de formar govern i exhaurits ja tots els terminis reglamentaris, el 18 de setembre Miguel Sanz va ser nomenat president com a candidat de la llista més votada. El 14 d’octubre va retirar l’acord de cooperació amb el País Basc que s’estava tramitant a les Corts.