Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Arnoldo Alemán va derrotar el candidat sandinista Daniel Ortega en les eleccions del 20 d'octubre

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Democràcia, processos de democratització (137)
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Anastasio Somoza (1)
Arnaldo Alemán (6)
Daniel Ortega Saavedra (6)
Guillermo Osorno (1)
Rosa Marina Zalaya (1)
Violeta Chamorro (3)
Entitats Entitats
Camino Cristiano Nicaragüense (1)
Consell Suprem Electoral (Nicaragua) (2)
Fons Monetari Internacional (136)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Nicaragua (13)
55 lectures d'aquest article
56 impressions d'aquest article
Segona derrota dels sandinistes
Nicaragua
El 20 d'octubre de 1996 a Nicaragua es va produir la segona derrota consecutiva dels sandinistes a les urnes i la confirmació del model liberal instaurat al país des que el 1990 Violeta Chamorro va derrotar el sandinista Daniel Ortega, que havia estat president del país des del 1979, quan els sandinistes van enderrocar el règim del dictador Anastasio Somoza.

El 1990, Nicaragua era un país dividit per les seqüeles d'una crua guerra civil entre contrasi sandinistes. El 1996, però, comptava ja amb un Parlament fort, un Tribunal Suprem i un exèrcit regular i en progressiva professionalització. En termes econòmics i en el mateix període, el deute extern s'havia reduït de 12.000 milions de dòlars a 3.500 i la inflació s'havia estabilitzat al voltant del 10%.

Les eleccions del 1996 es configuraven com les de la consolidació del sistema democràtic. Els sandinistes havien optat definitivament per la via de la participació electoral, però havien expressat els seus dubtes sobre la transparència del procés. Nombrosos observadors internacionals van tutelar el procés per garantir que les eleccions del 1996 fossin les més netes de la història de Nicaragua.

La presidenta Violeta Chamorro no es presentava a la reelecció i els dos principals candidats eren el liberal Arnoldo Alemán i el sandinista Daniel Ortega. Aleman havia estat estretament vinculat al règim dictatorial somozista i Ortega havia estat el líder màxim del sandinisme revolucionari.

Durant els setanta-sis dies de campanya electoral els debats es van centrar en els projectes de futur que cada un d'ells oferia al país. Aleman proposava l'adopció de polítiques econòmiques liberals i l'estímul de la inversió estrangera com a mètode per superar el subdesenvolupament de Nicaragua.
Segons ell, després del sanejament econòmic emprès per Violeta Chamorro i gràcies a l'ajuda del Fons Monetari Internacional, el país es trobava en condicions d'iniciar un període de fort creixement econòmic.

En canvi, Ortega proposava un canvi radical de política que, tot respectant els compromisos internacionals del país, anés dirigit a millorar les condicions de vida dels sectors més desprotegits de la societat.

La campanya es va tancar el 16 d'octubre per donar pas a quatre dies de reflexió. Ortega, que va canviar els colors vermell i negre sandinistes pel blanc de la reconciliació, va clausurar la campanya amenaçant el gran capital de ser expulsat del país si obtenia la victòria. Aleman, en canvi, parlava de millores econòmiques i comptava amb el suport de l'empresa privada i sectors professionals i educatius nicaragüencs. Les enquestes el donaven ja com a virtual guanyador.

La nota pintoresca de la campanya la va posar el candidat de la formació Camino Cristiano Nicaragüense (CCN), l'exsandinista Guillermo Osorno, que havia creat el partit feia sis mesos i havia aconseguit col·locar-se en la tercera posició de les enquestes, amb un 5 per cent de les intencions de vot.

Aleman va aconseguir la majoria de vots, però Ortega es va negar a reconèixer-ho, i va acusar Aleman de frau, malgrat les declaracions de la presidenta del Consell Suprem Electoral (CSE), Rosa Marina Zelaya, afirmant la netedat del recompte. Ortega va demanar al CSE que repassés les actes en haver detectat una diferència de 60.000 vots entre els càlculs oficials i els que havia fet el seu partit.

Els observadors internacionals, inclosos els expresidents Jimmy Carter i Óscar Arias, van ratificar que malgrat algunes irregularitats, el resultat de les eleccions havia estat clar . Però Ortega va seguir qüestionant el resultat electoral, fins que el 8 de novembre el CSE va confirmar la victòria d'Aleman, avalant el 51% de vots que havia obtingut i reduint el percentatge d´Ortega fins a un 37,7% dels sufragis.

El 23 de novembre, l'informe final dels magistrats electorals va ser contundent: els comicis no es repetirien i el guanyador era Aleman.