Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
El general Abdulsalam Abubakar jura el càrrec de president de Nigèria

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Democràcia, processos de democratització (137)
Eleccions i processos electorals (1758)
segrestos, robatoris, violacions, tortures, alliberaments (234)
Personatges Personatges
Abdulsalam Abubakar (4)
Cyprian Iwene Tansi (1)
Emeka Anayoku (1)
Ernest Shonekan (1)
Ibrahim Babangida (3)
Karol Józef Wojtyła (186)
Ken Saro-Wiwa (5)
Kofi Annan (135)
Moshood Abiola (3)
Sani Abacha (5)
Wole Soyinka (2)
Entitats Entitats
Acció Unida per la Democràcia (1)
Commonwealth (11)
Organització de les Nacions Unides (606)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Nigèria (29)
36 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Democratització inesperada
Nigèria
1998 va ser un any de canvis imprevisibles a Nigèria. En començar l’any la visita del Papa semblava que havia de ser el principal desllorigador d’una tensa situació política i econòmica que tenia com a protagonista absolut el cap d’estat del país, general Sani Abacha, un dictador instaurat el 1993 que havia promès de fer profundes reformes democràtiques que mai acabaven d’arribar i que Joan Pau II va tractar d’impulsar en la seva estada sense acabar d’aconseguir-ho.

Va ser la casualitat la que va acabar amb una llarga situació d’anys, a partir de la mort d’aturada cardíaca d’Abacha, de l’arribada al poder del general moderat Abdulsalam Abubakar i la posterior desaparició també d’un atac de cor del principal líder opositor, Mashood Abiola, que havia estat empresonat per Abacha el 1993, juntament amb Ernest Shonekan, l’home a qui l’anterior governant, el general Ibrahim Babangida, havia cedit tots els poders.

Nigèria, el desè país més poblat del planeta amb 115 milions d'habitants, 250 ètnies, un milió de quilòmetres quadrats i una població de majoria musulmana, amb una forta implantació animista (18 milions) i una considerable presència protestant (15 milions) i catòlica (12 milions), havia viscut els darrers cinc anys pendent de la promesa feta per Abacha de retornar les llibertats polítiques i convocar eleccions l'agost de 1998.

Joan Pau II va iniciar el 21 de març la seva segona visita a Nigèria, en el que era el 82 viatge papal arreu del món i el tretzè a l’Àfrica, accedint a la petició dels bisbes nigerians que volien rememorar l'estada del Papa al país el 1982 i que la prevista beatificació del monjo Cyprian Iwene Tansi, mort el 1964, fos a Abuja, la nova capital del país. L’expectativa internacional creada amb la visita del Papa no va tenir cap concreció en els mesos que van seguir, fins que el 8 de juny un fortuït atac de cor va acabar amb la vida del general Abacha, als 54 anys, provocant una ràpida reacció del principal partit opositor, l’Acció Unida per la Democràcia, que va reclamar el reconeixement dels resultats electorals de 1993 i la creació d’un govern d’unitat nacional encapçalat per Moshood Abiola.

La reacció de la Junta Militar governant va ser nomenar un dels seus membres més moderats, el general Abdulsalam Abubakar, antic col·laborador de l’expresident Ibrahim Babangida, a la presidència del país i fixar la data de l’1 d’octubre de 1998 com a termini màxim per iniciar la democratització del país. Abubakar va prometre l’alliberament de tots els presos polítics, notícia que va ser avalada pel secretari general de l’ONU, Kofi Annan i confirmada pel nigerià Emeka Anayoku, secretari general de la Commonwealth, organisme del que Nigèria havia estat expulsada el 1995 en ordenar Abacha l’execució de 9 activistes de l’ètnia ogoni, entre els que es trobava l’escriptor Ken Saro-Wiwa. La confirmació va arribar el 3 de juliol amb l’alliberament dels primers 27 presos polítics.

La mort casual el 7 de juliol del líder opositor Moshood Abiola, de 60 anys, mentre era visitat a la presó per una delegació diplomàtica nord-americana, va complicar l’evolució dels fets. Abiola, nascut el 1937 a Abekouta i d’ètnia iaruba, havia estat durant anys la gran promesa política del país i l’home en el que el conjunt d’inversors internacionals havien posat les seves esperances per redreçar el país. Un cop mort, i malgrat que l’autòpsia va confirmar la seva mort per causes naturals, els opositors es van llançar al carrer provocant nombrosos disturbis, saquejos i atacs a la policia que van durar alguns dies i van causar una vintena de morts.

Davant la situació creada, Abubakar va anunciar l’imminent alliberament dels presos polítics, la legalització dels sindicats i l’abolició dels monopolis estatals, a més de la celebració d’eleccions lliures el mes de maig de 1999. Els dos principals organismes opositors, el Comitè d’Acció Conjunta, que agrupava 55 partits i organismes de defensa dels drets humans, van acceptar les mesures, alhora que l’opositor i premi Nobel de Literatura Wole Soyinka comunicava el 14 d’octubre la seva intenció de tornar al país, posant punt i final a un exili de quatre anys als Estats Units. Segons va declarar Soyinka, Abubakar li havia garantit personalment la democratització del país.