Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Ken Saro-Wiwa en un míting l'any 1993

Manifestació de protesta a Alemanya per la mort de Ken Saro-Wiwa

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Drets humans (136)
Genocidi, neteja ètnica, crims contra la humanitat (209)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Hidrocarburs i carburants: petroli, benzina, gasoil, gas (141)
Militars, policia, guerrillers (104)
Personatges Personatges
Ibrahim Babangida (3)
Ken Saro-Wiwa (5)
Moshood Abiola (3)
Muhammadu Buhari (3)
Sani Abacha (5)
Entitats Entitats
Govern de Nigèria (2)
Moviment per la Supervivència del Poble Ogoni (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Nigèria (29)
43 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Petroli i pena de mort
Nigèria
El 10 de novembre de 1995 va ser executat a Nigèria l'escriptor i activista de la minoria ogoni Ken Saro-Wiwa, juntament amb vuit opositors més de la mateixa ètnia. Tots ells havien estat condemnats per la dictadura del general Sani Abacha, que els acusava de la mort de quatre persones de la seva pròpia ètnia, a qui haurien assassinat perquè discrepaven de les seves posicions polítiques.

Saro-Wiwa i els seus companys van ser jutjats per un tribunal militar a porta tancada i condemnats a mort sense més dilació. Amb ells eren ja 42 les persones executades al país per raons similars. Saro-Wiwa va ser penjat a la presó de Port Harcourt, igual que els seus companys del Moviment per a la Supervivència del Poble Ogoni (Mosop).

L'agonia de Saro-Wiwa, de 54 anys, professor a la Universitat d'Ibadan, ex-ministre d'Educació, escriptor i candidat al Nobel de la pau, va durar 20 minuts, a causa de la falta de perícia dels seus botxins, que van contemplar impassibles la seva agonia, mentre el tètric espectacle era filmat en vídeo.

La reacció internacional al problema ogoni sempre havia estat escassa. Fins i tot durant els mesos que van precedir l'execució de Saro-Wiwa es van aixecar poques veus per aturar la mort dels dirigents ogoni. Un cop morts, la Commonwealth va decidir l'expulsió de Nigèria de l'organisme, creat el 1911 per agrupar els antics territoris colonials britànics. L'expulsió era una decisió sense precedents i posava en relleu el grau de rebuig de la comunitat internacional cap el règim del general Abacha. De tota manera, la Commonwealth va deixar la porta oberta perquè Nigèria pogués retornar a l'organització en un període de dos anys, amb la condició que durant aquest temps el règim del general Abacha emprengués una decidida democratització. També es va anunciar un bloqueig en la venda d'armes al país, però ningú no va gosar prendre la mesura que realment hauria posat en perill la continuïtat del règim nigerià: la suspensió de les compres del petroli que Nigèria produeix.

Els ogoni eren una ètnia de 500.000 components, que vivien a l'estuari del Níger i que lluitaven des del 1990 per la seva autodeterminació, contra la degradació del seu entorn i per una millor repartició de les riqueses provinents del subsòl del seu territori.

Allà, la companyia petrolífera Shell, associada amb la companyia nacional nigeriana (NNPC), la italiana Agip i la francesa Elf, van impulsar els anys seixanta diverses explotacions petrolíferes que van provocar les protestes dels ogoni, que veien com es desfeia el seu hàbitat natural sense rebre a canvi cap tipus de compensació. El 1993, els ogoni van aconseguir, gràcies a les seves protestes, que les petrolíferes aturessin la producció, però la resposta del règim nigerià va ser contundent: va començar una repressió que es va saldar amb desenes de pobles destruïts, centenars de morts i desenes de milers de persones desplaçades.

El Mosop volia aconseguir que la Shell pagués més de 6.000 milions de dòlars com a compensació per l'extracció de petroli i que abandonés les seves pràctiques d'extracció il·limitada. Demanaven a més que fos respectada la seva identitat i també volien posar fi als enfrontaments amb les tribus veïnes dels andoni i els ndoki.

La mort de Saro-Wiwa no era l'última de les projectades pel règim d'Abacha. A les presons d'Abuja hi havia 19 condemnats més esperant el seu torn, a més d'un nombre molt alt de dissidents polítics empresonats, com Moshood Abiola, guanyador de les últimes eleccions presidencials.

El règim d'Abacha, instaurat per la força de les armes el 1992, practicava amb total impunitat una sistemàtica violació dels drets humans i civils, fins al punt d'haver desmantellat una per una totes les institucions democràtiques del país, en total 1.200 governs locals, 30 de regionals i el Parlament constituït. A més, Abacha va aturar totes les reformes econòmiques posades en marxa pels seus predecessors, va fer tancar tota la premsa independent del país i va donar ordre d'empresonar qualsevol que s'atrevís a contradir-lo. El Nobel de literatura Wole Soyinka va haver d'abandonar el país per no ser detingut.

Petit d'estatura i amb 53 anys, Abacha, sempre amagat darrere unes ulleres de sol, vivia amb la seva dona i els seus fills a Aso Rock. la casa presidencial de la capital nigeriana, Abuja. Abans de convertir-se en president, havia estat l'home de confiança del general Muhammad Buhari, que va prendre el poder al país mitjançant un cop d'Estat el 1983. També va ser el número dos del següent dictador, el general Ibrahim Babangida. i des del 1990, ministre de Defensa del seu govern.