Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Claude Cohen-Tannoudji i William Phillips, dos dels tres premis Nobel de física 1997

Steven Chu, premi Nobel de física 1997

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Premis Nobel (196)
Química i Física (54)
Recerca, i+d, innovació (148)
Personatges Personatges
Claude Cohen-Tannoudji (3)
Steven Chu (3)
William Phillips (3)
Entitats Entitats
Premis Nobel (98)
Universitat de Berkeley (6)
Universitat de Stanford (Califòrnia) (4)
46 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Nobel de física 1997, premi a una trampa de làser
Premis Nobel
El 15 d’octubre els nord-americans Steven Chu i William Phillips, ambdós de 49 anys, i el francès d’origen algerià Claude Cohen-Tannoudji, de 64 anys, van ser guardonats per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències amb el premi Nobel de Física en reconeixement a la viabilitat dels “mètodes desenvolupats per aquests científics en el refredament i captura d’àtoms per làser, que ha contribuït a augmentar els nostres coneixements dels lligams existents entre matèria i radiació.”

Els treballs dels premiats s’inscrivien en els avenços desenvolupats per la física quàntica en les darreres dècades i al coneixement, cada cop més detallat, que es tenia de l’estructura última de la matèria, de caire subatòmic i radiacional, formant un món de partícules i subpartícules que actuaven amb una lògica allunyada de la física clàssica, fonamentada en les nocions de massa i gravitació.

L’observació d’aquestes partícules i de les seqüències atòmiques que formaven era un dels principals centres d’interès de la física de finals del segle XX. Els mètodes desenvolupats pels premis Nobel de Física 1997, referits a àtoms i molècules no radiacionals, representaven la consolidació d’una nova via encetada als anys vuitantes de procedir al refredament o la congelació de les estructures atòmiques per a afrontar el seu estudi en condicions idònies d’observació, però inauguraven un nou filó en introduir la tècnica del làser en tot això.

Steven Chu, nascut el 28 de febrer de 1948 a Saint Louis, Missouri, doctorat el 1970 a la Universitat californiana de Berkeley i professor de Física Aplicada de la Universitat d’Stanford, va ser el primer que va aconseguir el 1985 aportar solucions al problema en desenvolupar mètodes de refredament d’àtoms fonamentats en el conegut efecte Dopler (ralentització de la velocitat dels àtoms en presència de fotons lumínics), combinant l’actuació simultània de sis raigs làsers i creant el 1987 la primera trampa magneto-òptica per a àtoms i molècules.

Las posterior col·laboracions de Phillips i Cohen-Tannoudji van permetre dissenyar un mètode de refredament fins a temperatures de milionèsimes de grau per sobre del zero absolut (273 graus sota zero) i confinar o capturar els àtoms i molècules en una trampa de llum, des d’on se’ls podia observar i determinar la seva estructura, en actuar el làser com un fluid de fotons aturador del moviment, que quedava alentit fins a velocitats d’1 quilòmetre per hora.

Aquest mètode, la trampa de làser ideada per Chu, Phillips i Cohen-Tannoudji, consistia, de fet, en la creació d’un nou estat de la matèria, que va ser conegut des llavors com a condensat Bose-Einstein, en memòria dels dos savis de la física contemporània i va començar a tenir aplicacions en les noves tecnologies de la informàtica, la navegació espacial, la microelectrònica i la computació.