Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Articles dependents
Carlos Ximenes
José Ramos
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Carlos Felipe Ximenes Belo (13)
Haji Mohammad Suharto (18)
José Ramos-Horta (10)
José Alexandre Gusmão (15)
Entitats Entitats
Consell Nacional de la Resistència Maubera (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Timor Oriental (21)
45 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Timor Oriental també existeix
Nobel de la pau
L'11 d'octubre el Parlament noruec va concedir el premi Nobel de la pau a dos líders del moviment de resistència de Timor Oriental: el bisbe Carlos Filipe Ximenes Belo i el portaveu independentista José Ramos-Horta. Tots dos representaven, juntament amb José Xanana Gusinao, cap del Moviment de Resistència de Timor Oriental, condemnat el 1992 a 20 anys de presó per Djakarta, la màxima expressió en camps diversos de la lluita del poble de Timor pel reconeixement de la seva sobirania enfront de l'expansionisme indonesi.

Ximenes Belo i Ramos-Horta van rebre de seguida les felicitacions del govern de Portugal, l'antiga metròpolis, el Vaticà i Amnistia Internacional, que avalava en el seu últim informe la vulneració dels drets humans que patia la població maubera a Timor. Ben al contrari, el govern d'Indonèsia el país musulmà més gran del món, va considerar injustificada la decisió del jurat i qualificant Horta d'oportunista polític. Així ho va declarar el president Suharto d'Indonèsia, reelegit per sisena vegada consecutiva el 1993, durant la visita de quatre dies que va fer a l'illa per inaugurar a Dili una estàtua de Crist de 17 metres de llargària i diverses obres d'infraestructura.

Sota domini colonial portuguès des del 1520, compartit a la regió amb els holandesos des del 1618, Timor Oriental va continuar com a colònia portuguesa en independitzar-se Indonèsia d'Holanda el 1945. L'illa, de 38.986 quilòmetres quadrats i amb prop de 800.000 habitants el 1995, va viure un curt període d'independència el 1975.

El 28 de novembre d'aquell any, després de la caiguda de la dictadura salazarista a Portugal, es va proclamar la República Popular de Timor Oriental sota la direcció del Front Revolucionari per a la Independència (Fretilin). Al cap de deu dies, el 7 de desembre, el govern d'Indonèsia va ocupar militarment Timor Oriental i hi va exercir una repressió sense límits, menada per un contingent armat de 25.000 soldats.

La comunitat internacional va condemnar formalment la invasió, però no va ser fins al 1983 que l'ONU va emetre una resolució admetent el dret de Timor Oriental a la independència. Però Portugal era l'únic país del món que continuava recordant la situació i denunciant l'oblit internacional.

El 1996, l'atorgament del premi Nobel de la pau a dos dels més significats representants de la causa maubera va encoratjar els representants del Consell Nacional de la Resistència Maubera, amb el suport del bisbe Ximenes Belo i el Vaticà, a proposar un pla de pau que permetés el retorn de la sobirania a Timor.

El pla proposava obrir converses entre Portugal i Indonèsia, sota els auspicis de l'ONU i amb la participació de representants del Consell Nacional de la Resistència Maubera, per negociar una solució definitiva al conflicte.

Si les converses prosperaven, s'establiria un alto el foc acompanyat de l'alliberament dels presos polítics i una reducció dels efectius militars indonesis a l'illa. Si s'acomplia en un termini màxim de dos anys, s'iniciaria una nova fase a cinc anys vista que començaria amb el restabliment dels drets humans al país i culminaria amb el nomenament d'un govern autònom local en una convocatòria electoral supervisada per l'ONU. Al final d'aquesta fase, Indonèsia retiraria tots els seus soldats i funcionaris de l'illa, i s'obriria una altra fase de preparació d'un referèndum per decidir sobre la definitiva independència de Timor.