Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
L'Holocaust nazi és un tema reiteratiu en la bibliografia del premi Nobel de 2002

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis literaris (704)
Genocidi, neteja ètnica, crims contra la humanitat (209)
Literatura i llibres (278)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Imre Kertész (3)
Entitats Entitats
Premis Nobel (98)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Budapest (Hongria) (9)
45 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Imre Kertész: premi per a una llengua minoritària
Nobel de Literatura
El 10 d´octubre del 2002 l´Acadèmia Sueca va atorgar el premi Nobel de literatura a l´escriptor hongarès supervivent dels camps d´extermini nazi Imre Kertész, perquè “explora la possibilitat de continuar vivint i pensant com a individu, sense supeditar-se a les forces socials’. L´autor era el primer escriptor hongarès que obtenia el màxim guardó de les lletres, que el 2002 estava dotat amb 1,10 milions d´euros i que li va ser entregat el 10 de desembre a Estocolm.

En conèixer el seu guardó, Kertész va declarar que el premi Nobel li semblava també una distinció per a una llengua minoritària, l´hongarès, i per a la literatura del seu país. L´autor va pronunciar aquestes paraules des de Berlín, on estava instal·lat des de feia anys i des d´on anava preparant la seva darrera obra, una novel·la titulada Liquidació, dedicada al tema d´Auschwitz, però aquest cop des del punt de vista de la generació que no va viure personalment l´Holocaust.

Imre Kertész, va néixer el 9 de novembre del 1929 a Budapest. D´ascendència jueva, va ser deportat quan tenia quinze anys als camps d´extermini d´Auschwitz i Buchenwald. El 1945 va ser alliberat i va tornar a Hongria, on va exercir de periodista fins al 1951 quan va desaparèixer el diari Vilàgosság on treballava.

En deixar l´ofici de periodista va començar a treballar d´escriptor, escrivint primer vodevils i guions de ràdio i des de llavors Kertész va viure com un professional independent, exercint també de traductor de l´alemany alhora que escrivia les seves pròpies novel·les, en les quals la temàtica dels anys de l´Holocaust nazi va ser sempre recurrent i en les quals va introduir molts trets autobiogràfics.

El seu primer llibre Sense destí va trigar 10 anys a escriure´l, es va publicar el 1975 i va ser traduïda el 1977 a l´alemany. Aquesta novel·la narra la història d´un adolescent jueu deportat a diferents camps de concentració nazis i explica com s´aclimata a les condicions adverses que troba i com aconsegueix sobreviure. Sense destí, Fracàs (1988) i Kaddish pel fill no nascut (1990), conformen la seva trilogia oficial de l´Holocaust.

Després de la caiguda del comunisme a Hongria, Kertész es va donar a conèixer públicament amb motiu de l´edició de noves obres seves com Diari de les galeres de 1961-1991 i Yo, el otro, crónica del cambio (2002), que li van donar prestigi i projecció internacional. La clau temàtica d´aquestes obres continua sent l´Holocaust, però el període que inclou és més llarg i inclou també les transformacions viscudes a Europa després de la Segona Guerra Mundial. L´autor també va reunir en un llibre un seguit de les seves conferències sobre el tema a Un instante de silencio en el paredón. El Holocausto como cultura.

A la dècada dels noranta, Imre Kertész va ser guardonat per dos dels premis literaris més importants d´Alemanya, el de Brandenburg (1995) i el del Llibre de Leipzig (1997).