Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Zinkernagel i Peter Doherty, guardonats amb el premi Nobel de medicina

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Medicina i investigació mèdica (210)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Peter Doherty (2)
Rolf Zinkernagel (2)
Entitats Entitats
Nature (43)
65 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
Nobel de medicina
Premis Nobels
EI 7 d'octubre de 1996 el suís Rolf Zinkernagel i l'australià Peter Doherty van obtenir el premi Nobel de medicina, per la seva aportació a la comprensió del funcionament del sistema immunològic humà.

Rolf Martín Zinkernagel va néixer a Basel, Suïssa, el 6 de gener de 1944. Llicenciat en medicina per la Universitat de Basilea, el 1973 va entrar a l'Escola d'Investigació Mèdica John Curtis, de Canberra, on va desenvolupar, amb Doherty, investigacions sobre immunologia. El 1975 va ingressar al departament d'immunologia de l'Institut d'Investigació de la clínica Scripps a La Joya, Califòrnia, i el 1979 es va traslladar a la Universitat de Zuric, on des del 1992 era cap de l'Institut d'Immunologia Experimental.

Peter Doherty va néixer el 15 d'octubre de 1940 a Brisbane. Un cop llicenciat en medicina per la Universitat de Queensland, a Austràlia, es va doctorar a la Universitat d'Edimburg el 1972. El 1973 va entrar a treballar a l'Escola d'Investigació Mèdica John Curtis, de Canberra, on va conèixer Zinkernagel. El 1975 es va establir als EUA, però entre el 1982 i 1988 va tornar a Austràlia. Doherty, era des del 1992 catedràtic de pediatria i pedagogia a la Universitat de Tennessee, a Memphis, i treballava a l'hospital infantil St.Jude.

Els treballs de Zinkernagel i Doherty van ser realitzats entre el 1973 i el 1975, i van servir per explicar el paper dels anomenats limfòcits T o limfòcits assassins, aclarint un dels més sofisticats mecanismes que fa servir l'organisme humà per reconèixer i combatre els agents estranys.

La part principal del treball guardonat va ser publicada a la revista Nature el 1974, i va despertar les esperances de la comunitat científica internacional en la lluita contra el càncer, l'esclerosi múltiple i la diabetis.

Era conegut que els glòbuls blancs o limfòcits envolten els agents invasors (antígens) i produeixen unes proteïnes específiques (anticossos) encarregades de destruir-los, però no s'havia aclarit el sistema pel qual l'organisme era capaç d'analitzar les cèl·lules i esbrinar quines eren les pròpies. Als
anys setanta es va establir l'existència de diferents tipus de limfòcits, amb funcions específiques sobre determinats agents externs. El limfòcit T era capaç de reconèixer l'antigen ja en la superfície de la cèl·lula infectada i actuar en conseqüència, més enllà de la tasca desenvolupada pels anticossos convencionals.

Zinkernagel i Doherty van descobrir que els limfòcits actuaven en funció de dos senyals: la dels virus contra els quals estaven programats per lluitar i la de l'organisme que havien de defensar. A partir d'aquí, van definir el concepte de restricció de la resposta immunitària cel·lular, nom amb què es va conèixer la seva aportació.