Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Stanley Prusiner, premi Nobel de medicina 1997

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Biologia (46)
Cas de les `Vaques boges` (49)
Malalties, epidèmies, virus i infeccions (167)
Premis Nobel (196)
Recerca, i+d, innovació (148)
Personatges Personatges
Stanley B. Prusiner (4)
Entitats Entitats
Institut Carolin (1)
Premis Nobel (98)
Universitat de Pensilvània (2)
78 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Nobel de medicina 1997, per al descobridor dels prions
Premis Nobel
El dilluns 6 d’octubre de 1997 l’Institut Carolin, organisme delegat per l’Acadèmia Sueca, va atorgar el premi Nobel de medicina al professor nord-americà Stanley Prusiner, de 55 anys, en reconeixement als seus treballs en la definició dels prions, acrònim del terme proteinaceous infectious particles, un nou tipus d’agent biològic infecciós detectat per Prusiner en l’estudi de les malalties degeneratives com l’Alzheimer i la malaltia de Creutzfeldt-Jacob, coneguda com el mal de les vaques boges.

Prusiner, doctorat a la Universitat de Pensilvània, especialitzat en bioquímica i director del servei de Neurologia de la Universitat de Califòrnia a San Francisco, Estats Units, havia començat a treballar en el tema el 1972, coincidint amb la mort d’un pacient seu a causa de la malaltia de Creutzfeldt-Jacob i, deu anys més tard, va postular l’existència dels prions. Es tracta de proteïnes (substàncies sense nucli genètic incorporades a les cèl·lules de l’organisme animal) capaces d’actuar també de forma patològica com a agents infecciosos amb capacitat de mutació i rèplica.

El descobriment dels prions va significar una autèntica revolució en la bioquímica, que sempre havia relacionat les infeccions amb la presència d’agents externs, com les bacteris, els virus, els fongs o els paràsits protozòics, amb una identitat genètica específica i diferenciada de la resta de cèl·lules de l’organisme humà. Justament, els prions no eren detectats per les defenses immunitàries de l’organisme humà en no ser, de fet, agents externs, el que permetia que ataquessin les cèl·lules sanes de l’organisme, amb preferència les que integraven les connexions del còrtex cerebral. D’aquesta manera les malalties transmeses per prions es convertien en mals degeneratius contra els que no es podia lluitar.

Encara que el camí cap a una possible curació semblava molt llarg, el descobriment de Prusiner es va poder trobar una explicació (prions específics per espècie animal i malaltia) a una sèrie d’afeccions que havien afectat des de molt temps enrera el món animal (síndrome d’Scrapie en les ovelles, l’Encefalopatia Bovina Espongiforme o síndrome de les vaques boges) i l’humà (malaltia de Kuru a Nova Guinea, atribuïda al canibalisme, el síndrome de Gerstman-Straussler-Scheinker, la síndrome d’Insomni Familiar Fatal, el mal de Parkinson o la malaltia de Creutzfeldt-Jacob).