Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Paul C. Lauterbur

Peter Mansfield

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Medicina i investigació mèdica (210)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Paul Lauterbur (3)
Peter Mansfield (3)
Entitats Entitats
Premis Nobel (98)
Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia (32)
Universitat de Nottingham (1)
Universitat d’Illinois (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Nottingham (Regne Unit) (1)
Sydney (Austràlia) (34)
48 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
Ressonància magnètica
Nobel de medicina
El premi Nobel de fisiologia, o medicina, del 2003 va ser compartit pel químic Paul C. Lauterbur i el físic Peter Mansfield en reconeixement a la seva contribució al desenvolupament de la tècnica de la ressonància magnètica. Aquesta tècnica permetia l’obtenció d’imatges de l’interior del cos humà d’una manera precisa, no invasiva, innòcua i sense dolor.

La tècnica també permetia veure imatges en dues o tres dimensions d’òrgans molt difícils d’analitzar per altres mitjans, com el cervell, la columna vertebral i les articulacions. En les darreres dècades havia estat molt útil per al seguiment i, sobretot, el diagnòstic de molts tipus de càncer, ja que la visualització prèvia permetia acotar la zona que, posteriorment, se sotmetria a cirurgia o que seria tractada amb radioteràpia. El procediment tenia l’avantatge respecte d’altres tècniques anteriors d’exploració per imatge en biomedicina (raigs X o tomografia computeritzada, TAC), que no requeria l’ús de radiació ionitzada.

El 2003 la ressonància magnètica presentava certes incompatibilitats, en no poder-se aplicar en pacients que duguessin incorporada alguna peça de metall magnetitzable o bé marcapassos, ja que la tècnica generava camps magnètics.

El fonament científic de la ressonància magnètica era el comportament dels àtoms d’hidrogen, sempre presents en tots els teixits i fluids corporals, i amb la propietat d’orientar-se en la mateixa direcció quan entraven en un camp magnètic. També, quan eren sotmesos a un pols de radiació d’ones, captaven part de les ones, augmentaven el seu estat energètic i alteraven l’ordre de manera completament aleatòria. En aquest moment, es considerava que els àtoms entraven en ressonància. Quan l’estímul extern cedia, els àtoms tendien a alliberar en forma d’ones de radiofreqüència l’energia que havien absorbit, i així retornaven a la seva estabilitat energètica.

Aquestes ones alliberades eren captades per una antena, la qual enviava l’emissió a un potent ordinador, capaç de convertir les ones en una imatge tridimensional detallada. Així, en resultava una imatge que aportava molta informació sobre el contingut d’aigua de les estructures analitzades, del qual en podia inferir ínfimes diferències, que eren les implicades en moltes afeccions humanes. Així, la ressonància magnètica ha estat molt aplicada en patologies neurològiques, ja que molts d’aquests trastorns causaven alteracions del contingut d’aigua de la zona cerebral afectada, particularment rellevants en el cas de l’esclerosi múltiple.

El descobriment de la ressonància magnètica ja havia estat guardonat per l’Acadèmia Sueca amb dos Nobel de física (1952) i dos de química, el 1991 i el 2002, però la tècnica només tenia utilitat per a l’estudi d’estructures químiques de les substàncies i no va ser fins als anys setanta que es va trobar una aplicació en medicina, justament gràcies als dos guardonats del 2003.

El nord-americà Paul C. Lauterbur va descobrir, el 1973, que es podien obtenir imatges a partir de la ressonància magnètica, mitjançant la introducció de gradients en el camp magnètic. D’altra banda, el britànic Peter Mansfield va ser un dels pioners en l’ús de les imatges de ressonància en medicina, en descobrir un mètode per fer-les més precises, i va demostrar que l’anàlisi matemàtica dels senyals, per part d’un ordinador, en facultava la conversió en imatges de manera immediata. Les primeres generalitzacions mèdiques de la ressonància magnètica van arribar als anys vuitanta i des d’aleshores la seva utilitat va anar creixent fins al punt que el 2002 es van fer més de seixanta milions de proves a tot el món.
Paul C. Lauterbur
va néixer el 6 de maig del 1929 a Sydney, Ohio. El 1951 va finalitzar els estudis de química al Case Institute of Technology de Cleveland i el 1962 va esdevenir doctor en químiques per la Universitat de Pittsburg, Pennsilvània. Entre 1969 i 1985 va ser professor de química i radiologia a la Universitat de Nova York. Des del 1985 era director del laboratori biomèdic de ressonància magnètica i catedràtic de química a la Universitat d’Illinois, on també impartia classes. Entre els reconeixements rebuts destacava la Medalla Nacional de les Ciències (1982), el premi Kyoto a la tecnologia avançada (1994) i el Premi Nacional de l’Acadèmia de les Ciències dels Estats Units (2001).

Peter Mansfield va néixer el 9 d’octubre del 1933 a Nottingam, Gran Bretanya. Va estudiar físiques a la Universitat de Londres, on es va graduar el 1959 i doctorar el 1962. Va ser en aquesta universitat on va fer la majoria de la seva feina, focalitzada en l’estudi de la ressonància magnètica. Va ser també col·laborador del Max Plank Institut für Medizinische forschung de Heidelberg. A partir del 1979 va exercir de professor del departament de ressonància magnètica de l’escola de físiques i astronomia de la Universitat de Nottingham. El 2003 ja era retirat però seguia col·laborant amb el departament. Nomenat Sir el 1993, comptava, a més, amb els guardons del Premi Europeu de Ressonància Magnètica i la medalla d’or de l’Associació Europea de Radiologia (1995).

En atorgar-los el premi, l’Acadèmia va destacar que el Nobel de medicina havia estat lliurat a un químic i a un físic, mentre que el Nobel de química ho havia estat a dos metges, i va remarcar aquest fet com una representació de la pluralitat que anaven adquirint les disciplines científiques.