Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Cerimònia de lliurament dels Nobel a Estocolm el 10 de desembre

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Genètica, biotecnologia i clonacions (137)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
john Sulston (2)
Robert Horvitz (2)
Sydney Brenner (2)
57 lectures d'aquest article
27 impressions d'aquest article
Tres coneixedors del Caenorhabditis elegans
Nobel de medicina
El 7 d´octubre del 2002 l´Institut Karolinska d´Estocolm va premiar els britànics Sydney Brenner i John Sulston i el nord-americà Robert Horvitz amb el premi Nobel de medicina pel seus descobriments dels mecanismes genètics que controlen el delicat equilibri entre la generació dels teixits i el desenvolupament dels òrgans, així com del procés de la mort cel·lular programada o suïcidi cel·lular (apoptosi), un cicle complex que forma la base de la supervivència humana.

Els descobriments de Brenner, Sulston i Horvitz, considerats cabdals en la lluita mèdica contra el càncer, la sida i altres malalties, s´havien fet a partir d´un element comú: el cuc Caenorhabditis elegans. Un ésser d´un mil·límetre de llarg, transparent i de cos cilíndric, que viu a terra i s´alimenta de bacteris. Es tractava del primer ésser multicel·lular del qual es coneixia el genoma complet: 6 cromosomes, amb 20.000 gens i uns 97 milions d´unitats d´ADN o bases.

Aquest cuc, un organisme format per només 959 cèl·lules en estat adult, va esdevenir el model idoni per entendre el desenvolupament del cos d´altres animals i del cos humà, ja que els milions de cèl·lules diferents que el conformen procedeixen d´una sola cèl·lula, el zigot, originada per la fecundació de l´òvul per part de l´espermatozou.

Sota aquesta perspectiva, l´estudi del zigot –que comença a dividir-se en blastocists i aquests blastocists es divideixen altre cop fins a originar els llinatges cel·lulars (cèl·lules mare) i especialitzar-se per desenvolupar els òrgans i teixits– desvetlla el procés biològic que origina la vida dels organismes. En l´adult les cèl·lules neixen i moren constantment en un nombre semblant i es reemplacen entre si. Si aquest procés s´altera per qualsevol circumstància, es produeixen malalties com el càncer. En aquest fet radicava la importància dels treballs realitzats pels tres investigadors, que van ser mereixedors del premi Nobel de medicina el 2002.

Sydney Brenner va néixer a Sud-àfrica el 13 de gener del 1927, fill d´un sabater del poble de Germinston. Nacionalitzat britànic durant la dècada dels cinquanta, va ser investigador del Medical Research Council de Cambridge (Regne Unit) i un dels creadors de la moderna biologia molecular, ciència fundada el 1953 amb el descobriment fet per James Watson i Francis Crick de la doble hèlix de l´ADN.

El 1963 Brenner va desenvolupar en solitari un nou organisme model per estudiar com els gens dirigeixen el desenvolupament i l´evolució dels animals, i va ser llavors quan va triar el cuc Caenorhabditis elegans.

John Sulston va néixer a la Gran Bretanya el 1942 i era considerat un dels pares del projecte públic de la seqüenciació del genoma humà. Membre de la Universitat de Cambridge i de l´Institut Salk dels Estats Units, del 1992 al 2000 va dirigir el Sanger Center (Regne Unit).

Premi Príncep d´Astúries 2001, Sulston es va unir al grup de Brenner el 1969 i junts van decidir que el cuc Caenorhabditis elegans era un bon mitjà per estudiar el control dels llinatges i el suïcidi cel·lular. Concretament, Sulston va ser qui va demostrar als anys 70 que el desenvolupament del cuc segueix unes pautes totalment rígides i invariants: l´òvul fecundat dóna lloc per divisions successives a 1.090 cèl·lules, de les quals només 959 es troben en l´estat adult del cuc. La pèrdua d´aquestes cèl·lules va ser la font d´estudi per entendre els processos de mort cel·lular programada.

Robert Horvitz va néixer als Estats Units el 8 de maig del 1947. Doctorat en biologia per la Universitat de Harvard, el 1978 va ingressar com a professor adjunt al departament de biologia de l´Institut de Tecnologia de Massachusetts. Aprofundint en el coneixement del cuc Caenorhabditis elegans, Horvitz va descobrir 15 gens relacionats amb el procés d´apoptosi, i va demostrar, posteriorment, que aquests gens eren comuns a tots els animals, inclòs l´ésser humà.