Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Peter Agre i Robert Mackinnon, premis Nobel de química 2003

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Premis Nobel (196)
Química i Física (54)
Personatges Personatges
Peter Agre (4)
Robert Mackinnon (3)
Entitats Entitats
Premis Nobel (98)
Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia (32)
Universitat John Hopkins de Baltimore (4)
Universitat Rockefeller (Nova York) (6)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Boston (EUA) (5)
Minnesota (EUA) (1)
67 lectures d'aquest article
19 impressions d'aquest article
Comunicació cel·lular
Nobel de química
El premi Nobel de química del 2003 va ser concedit als metges nord-americans Peter Agre i Robert Mackinnon, en reconeixement a les seves aportacions en la investigació dels canals de comunicació cel·lular.

Les cèl·lules es troben aïllades de l’exterior per una membrana que controla els fluxos d’aigua i ions i que s’anomenen canals. Els canals són presents en qualsevol tipus cel·lular i s’encarreguen de comunicar la cèl·lula amb el medi extern, actuant com una mena de porositats que permeten el pas selectiu de determinades molècules. La comunicació entre les cèl·lules és el que fa possible que tot un conjunt de cèl·lules pugui esdevenir un teixit funcional que treballi alhora i generi com a resultat les funcions orgàniques bàsiques dels éssers vius.

Tenint en compte que el 70% del cos humà és aigua salada (amb ions de sodi i de potassi, principalment) i que l’activitat dels canals cel·lulars permet qualsevol de les funcions corporals, els ions i l’aigua són la forma d’informació que fan servir les cèl·lules per desenvolupar tasques i funcions comunes.

La tasca dels dos científics guardonats amb el Nobel va servir per aprofundir en la comprensió dels sistemes de transport d’aigua i ions entre cèl·lules, i de quines funcions fisiològiques exercien aquests canals, com ara les renals i les neurotransmissores. Amb els treballs de Peter Agre i Robert Mackinnon es van poder identificar les disfuncions d’algun d’aquests canals i associar-les a determinades patologies del cor, el ronyó, el sistema nerviós central o els músculs. Per exemple, els dèficits en la producció de la proteïna aquaporina provoquen deshidratació, diabetis i deficiències renals.

Concretament, Peter Agre va ser premiat pel descobriment dels canals d’aigua que va fer entre els anys vuitanta i noranta. Agre va aïllar una proteïna que formava una estructura de canal en la membrana de les cèl·lules sanguínies per on passava l’aigua cap a la cèl·lula. Agre va anomenar aquesta proteïna aquaporina. El descobriment va facilitar l’enteniment dels mecanismes de transport de molècules d’aigua cap a la cèl·lula a través d’aquesta porositat, i també la selectivitat exclusiva d’aquest canal per l’aigua. Així, es va deixar un camp obert a la investigació dels canals iònics, que eren els que no deixaven passar aigua sinó ions.

El camp dels ions va ser el propi de Roderick MacKinnon, que el 1998 va determinar l’estructura del canal exclusiu pel potassi, també present en la membrana extracel·lular. Els treballs de Roderick MacKinnon van permetre determinar l’especificitat espacial i la càrrega de potassi que caracteritzaven aquests canals. Precisament, la càrrega positiva del potassi era la que permetia recórrer el canal cap a l’interior o l’exterior de la cèl·lula. La transmissió d’aquest ió de potassi a través de les cèl·lules, i el seu equilibri amb el ió de sodi, eren essencials per al funcionament correcte del cor, de les secrecions hormonals i de les transmissions nervioses.

A més, MacKinnon va realitzar molts estudis de mecànica i d’estructura d’altres canals iònics, fins a arribar a establir l’estructura tridimensional del canal de clor mitjançant cristal·lografia de raigs X.

Aquests descobriments, encara en fase molt bàsica, van permetre que les indústries farmacèutiques comencessin a treballar en nous fàrmacs, com ara un inhibidor del canal de calci que podia servir per tractar la hipertensió arterial i prevenir els infarts.

Peter Agre, fill d’un professor de química, va néixer el 1949 a Northfield, Minnesota. L’any 1974 es va doctorar en medicina per la facultat John Hopkins de Baltimore, on a partir del 1981 va exercir de professor de bioquímica i medicina. El 2003 era catedràtic de les dues matèries i membre d’entitats com la Societat Americana de Biologia Cel·lular, la Societat de Nefrologia i l’Acadèmia Nacional de les Ciències.

En rebre el premi va assegurar que invertiria part dels diners a millorar l’educació universitària i a defensar les llibertats dels científics als Estats Units, les quals creia molt minvades des de l’11 de setembre del 2001.

Roderick Mackinnon va néixer l’any 1956 a Boston. Va créixer a Burlington i el 1978 es va graduar en bioquímica per la Universitat de Brandeis, a prop de Boston. El 1982 va obtenir el doctorat en medicina per la Tufs Medical School de Boston. El 2003 dirigia el centre de neurobiologia molecular i biofísica a la Rockefeller University de Nova York, on des del 1996 era professor de les dues matèries. El seu descobriment del canal de potassi va ser portada de la revista científica Science el 1998.