Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
L'economista Robert Aumann exultant després de conèixer la concessió a ell i a Thomas Schelling del premi Nobel d'Economia

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia internacional, macroeconomia (349)
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Robert Aumann (3)
Thomas Schelling (2)
Entitats Entitats
Premis Nobel (98)
Universitat de Harvard (26)
41 lectures d'aquest article
23 impressions d'aquest article
Aumann i Schelling
Nobel d’economia
El 10 d’octubre del 2005, el matemàtic de doble nacionalitat, nord-americana i israeliana, Robert Aumann, i l’economista nord-americà Thomas Schelling van rebre el premi Nobel d’economia 2005 atorgat per la Reial Acadèmia de Ciències de Suècia. Era un reconeixement a les seves contribucions a la teoria de jocs i la seva aplicació a l’anàlisi dels comportaments econòmics i socials davant els diversos tipus de conflicte que acompanyen l’existència humana: països en guerra, empreses en competència o patronals i sindicats, i, en general, segons el mateix Aumann, “totes aquelles àrees en les quals és important conèixer el funcionament d’un procés determinat”.

Seguint la tendència dels darrers anys en la concessió dels Nobel d’economia, s´ha guardonava més les aportacions i estudis d’àmbit més social i humà que no pas estrictament econòmic. Schelling i Aumann haurien excel·lit en les seves aplicacions de la teoria del joc amb l’anàlisi d’estratègies de conflicte i en l’enumeració d’avantatges de la cooperació davant la confrontació en les relacions a llarg termini. Tots dos científics eren considerats clàssics de la teoria del joc, una especialització que passava comptes de la possibilitat d’aprofitar-se’n de l’empitjorament de les pròpies decisions o destacava la capacitat de la represàlia com a habilitat per resistir atacs. La teoria dels jocs s’havia mostrat útil per entendre els requisits d’una cooperació eficient i explicava, entre d’altres coses, perquè era més difícil la cooperació quan hi havia molts participants o quan hi havia més probabilitats que es trenqués la interacció. Això explicava alguns mecanismes de la guerra de preus o comercials, així com el motiu de què uns grups humans siguin més eficients que d’altres en la gestió dels seus recursos.

Schelling, de 84 anys i professor emèrit de les universitats de Maryland i Harvard, era autor de L’estratègia del conflicte (1960), considerat un clàssic de les ciències socials, en el que hi analitzava la carrera armamentista de la Guerra Freda i mostrava l’eficiència de les tasques d’intimidació. A més, Schelling va demostrar que una amenaça imprecisa era més eficaç que no pas una de concreta, i va ampliar les seves conclusions a d’altres àmbits com les estratègies competitives de les empreses.

L’altre guardonat, Aumann, de 75 anys, també havia destacat en l’estudi de la cooperació. Aquest ciutadà nord-americà i israelià nascut a Frankfurt el 1930, integrat a l’equip de la Universitat de Jerusalem, va ser un pioner en l’anàlisi dels anomenats “jocs de repetició infinita” per explicar en quines condicions resultava fructífera la cooperació de grups, persones o països. Així mateix, l’anàlisi d’Aumann servia per explicar perquè les tàctiques a curt termini eren font de conflictes, com les guerres de preus o comercials. En general, mentre que Schelling es caracteritzava per introduir idees originals en l’anàlisi econòmica com a instrument matemàtic mínim, el mèrit d’Aumann reia en l’ús de la matemàtica per desenvolupar hipòtesi i donar-los una formulació precisa.