Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
La platja d'Omaha és l'escenari on es celebren la majoria d'actes que comemoren el cinquantè aniversari del desembarcament de Normandia

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Personatges Personatges
Albert II de Bèlgica (2)
Beatriu de Lippe-Biesterfeld (5)
Bill Clinton (277)
Elizabeth Alexandra Mary Windsor (13)
François Mitterrand (35)
Lech Walesa (17)
Václav Havel (26)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Normandia (França) (2)
35 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
Cinquanta anys després
Normandia
El 6 de juny de 1994, dinou caps d'Estat i de govern i milers d'ex-combatents de la Segona Guerra Mundial van assistir a una vintena d'actes amb motiu del cinquantè aniversari del desembarcament de Normandia. Els aliats van recordar, en el mateix lloc on es van esdevenir els enfrontaments de 1944, la batalla que va gestar la victòria sobre el nazisme.

Durant la nit del 6 de juny de 1944, 3.500 embarcacions aliades es van dirigir cap a les costes de la Normandia ocupada per l'exèrcit nazi. Gràcies als serveis de desinformació de l'espionatge anglès, els alemanys no s'esperaven l'atac en aquella zona. A les cinc del matí, els aliats van començar a bombardejar la costa. A dos quarts de set, 15.000 soldats americans, canadencs i anglesos van desembarcar. Mentrestant, una quantitat similar saltava en paracaiguda a la reraguarda de les forces alemanyes. En un dia van desembarcar més de cent cinquanta mil soldats i en van morir prop de cinc mil. La batalla va ser el principi de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Cinquanta anys més tard, el president nord-americà, Bill Clinton, va inaugurar la jornada a la Pointe-du-Hoc amb un discurs on va dir "el dia més llarg no s'ha acabat encara", referint-se a l'esforç que queda pendent per consolidar i fer prevaler la pau i la llibertat. Aquest to, de continuïtat en la lluita per la llibertat i la democràcia, va dominar en els discursos dels altres mandataris convidats a la celebració del dia D. El cap de l'Estat amfitrió, François Mitterrand, va cridar a afrontar nous reptes, com ara la lluita contra els que avui violen els drets humans.

Durant tot el dia, la costa normanda es va omplir de canonades commemoratives, desfilades militars, himnes nacionals i desplaçaments de comitives oficials. Els caps de govern i d'Estat aliats es van trobar en diferents platges i localitats emblemàtiques de la batalla de Normandia. També hi va destacar la presència de monarques europeus, com ara la reina d'Anglaterra, Elisabet II; el rei dels belgues, Albert II, i la reina Beatriu d'Holanda, entre altres.

Després de la cerimònia de primera hora del matí a la Pointe-du-Hoc, on no van poder participar els avions a causa del fort vent, la comitiva nord-americana es va desplaçar a la platja d'Utah Beach, on Bill Clinton es va retrobar amb François Mitterrand i 5.000 veterans. Allí es va recordar l'arribada en aquella mateixa zona de la costa de 23.500 soldats americans feia cinquanta anys. En el discurs també es va ressaltar l'esforç de la resistència francesa, que "va contribuir a la victòria de la democràcia", en paraules de Clinton.

A la tarda, tots els caps d'Estat i de govern presents a Normandia van celebrar la cerimònia internacional a la costa francesa d'Omaha Beach. François Mitterrand va recordar les aportacions de tots els països aliats a l'alliberament de França i la derrota de nazisme, però no va oblidar al•ludir a la incapacitat que els països occidentals estaven demostrant llavors davant les guerres de Bòsnia i Ruanda. En general, François Mitterrand va denunciar "aquells que neguen, que maltracten, que trepitgen el dret de les persones, els drets de l'home, les llibertats, i que, per assegurar-se'n, n'emmordassen o en maten els últims defensors".

La reina Elisabet II d'Anglaterra i François Mitterrand van presidir l'homenatge als soldats del Commonwealth morts a la costa francesa. L'acte es va celebrar a Bayeux, al cementiri on són enterrats 3.934 homes i on un monument recorda els 1.800 desapareguts. Els supervivents d'Overlord van fer un homenatge, amb discursos, ofrenes de flors i minuts de silenci, a aquells que no havien pogut tornar a les platges on havien desembarcat feia cinquanta anys.

Probablement la cerimònia més emotiva va ser la que es va celebrar a la platja d'Omaha Beach, on els països aliats van perdre més de dos mil homes el 6 de juny de 1944. Tots els exèrcits que havien participat en el dia més llarg van escenificar una parada militar, aèria i naval, davant de tots els mandataris presents als actes. Els milers de convidats a la cerimònia van guardar un minut de silenci sepulcral a Omaha Beach. Els trenta vaixells de guerra concentrats vora la costa eren presidits pel portaavions USS George Washington, que havia estat la residència de Bill i Hillary Clinton en la seva primera nit a França.

La cerimònia d'Omaha Beach va ser executada amb molta precisió. Cada cop que arribava un cap d'Estat, la fragata del país corresponent passava a poques milles de la tribuna. Vint-i-una salves de canó, disparades des de la fragata francesa Duguay-Trovin, van anunciar la presència de totes les personalitats. El president de Polònia, Lech Walesa, i el de la República Txeca, Vàclav Havel, van ser els mandataris més ovacionats pel públic.

Les bandes militars van donar la benvinguda als exèrcits dels Estats Units, la Gran Bretanya, França, Bèlgica, Luxemburg, els Països Baixos, el Canadà, Noruega i Polònia.

De l'horitzó van sorgir un Dakota i un bombarder B-17, flanquejats per caces Spitfire, rèpliques dels que van derrotar els alemanys aquella matinada. Cinc barcasses amfíbies van arribar a la platja i en van desembarcar abanderats amb els estendards de totes les divisions que van participar en l'alliberament de França.

La platja d'Omaha és recordada com a Bloody Omaha (sagnant Omaha) des dels esdeveniments de 1944. La cruesa dels combats en el desembarcament de Normandia queda palesa en les 9.386 tombes que des d'aleshores hi ha al cementiri de Colleville-sur-Mer.