Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Auge i crisi de Microsoft

El 4 d'abril vas ser una jornada negra a la Borsa de Chicago degut a la caiguda del Nasdaq

Tecnologies de la Informació

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Borsa, mercats, fons d`inversió (142)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Telefonia i internet (62)
Personatges Personatges
Bill Gates (23)
Pedro Solbes (213)
Entitats Entitats
America Online (2)
Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (64)
Equality (1)
Lycos (4)
META 4 (1)
Microsoft (54)
Terra Networks S.A. (16)
Time Warner (1)
Unió Europea (1018)
68 lectures d'aquest article
23 impressions d'aquest article
762 recomanacions d'aquest article
Grans èxits, grans fracassos
Nova economia
Si hi havia algun terme que estigués fent fortuna per definir l'economia mundial a finals del segle XX i començaments del XXI aquest era, sens dubte, el de Nova Economia. Amb aquest non es volia fer referència a un nou escenari on les relacions econòmiques es desenvolupaven en un context d'un món cada vegada més globalitzat i on la informació, i per tant, les telecomunicacions i tots els serveis relacionats amb aquestes, s'estaven convertint en el motor bàsic de creixement econòmic, i desplacen progressivament les activitats industrials tradicionals.

La nova economia era sinònim de negoci rendible i tan empreses com particulars van abocar diners i esperances en tota activitat que tingués alguna relació amb les tecnologies de la informació. No només van multiplicar-se les empreses relacionades amb el món tecnològic, bàsicament informàtic, sinó que al seu rebuf van sorgir un gran nombre de negocis que oferien serveis relacionats amb Internet o les telecomunicacions. Al mateix temps, bona part de les empreses de l’economia tradicional van llançar importants campanyes d’expansió o entrada en el món de la nova economia, encara que sovint es tractava d’una senzilla operació de màrqueting. Així, un nombre creixent d’empreses van afegir al seu nom, o al d’algunes de les seves filials, el ja famós .com (el domini amb el que s’identificaven les empreses a la xarxa) o el no menys popular e- (acrònim d’electrònic emprada per tot allò que fes referència a Internet, com l’e-mail o l’e-business) i les sortides a borsa de les empreses relacionades amb el World Wide Web (WWW) superaven amb escreix totes les expectatives.

En aquest escenari, el 2000 havia de ser l'any de l'eclosió definitiva d'Internet, l'any en què la xarxa havia d'arribar definitivament a una gran majoria de la població dels països desenvolupats. Tot i que al final es va comprovar que no va ser així (encara hi havia moltes llars que no disposaven de connexió a Internet), es va avançar molt en aquest camí. Bon exemple de la forta embranzida de la nova economia eren els mercats de valors, on la febre per adquirir accions d’empreses tecnològiques va desbordar les previsions de la major part dels analistes. Els parquets van veure néixer nous indicadors selectius que recollien l’evolució dels valors tecnològics i durant el primer trimestre de l’any les fortes pujades d’aquestes accions van arrossegar a l’alça al conjunt de les borses internacionals.

En el cas d’Espanya l’accés a Internet no va arribar a la mitjana dels països de la Unió Europea, ja que només el 17,3% dels seus habitants coneixia i usava la xarxa. Sens dubte tenia molt a veure en aquest fet la no generalització de la tarifa plana des de bon començament. L'any s'inicià amb el sistema de cobrar segons el temps que s'estigués connectat a la xarxa, una gran pressió popular forçà el Govern del PP a anunciar la implantació de la tarifa plana, vigent des de sempre als Estats Units. Tot i que no es va aconseguir tot el que es reclamava, el 2000 es va introduir un sistema parcial de tarifa plana en horari reduït.

Un dels sectors que tenia una potencialitat més gran amb les noves tecnologies i, en especial amb Internet, era el comerç, el que ja es coneixia com a comerç electrònic. Les xifres a finals d'any, però donaven uns resultats encara bastant pobres. Així a Catalunya, per exemple, tan sols el 10% de les empreses comerciaven a través d'Internet i fins a un 67% d'aquestes no tenia pàgina web. Tot i així hi havia elements que apuntaven a una tendència a l'alça d'aquest sector, encara que no tan meteòrica com s'havia previst, l'any 2000 va acabar amb una facturació de 30.000 milions en aquest sector una xifra, encara que força modesta, duplicava la de l'any 1999. La majoria de compres que es feien amb comerç electrònic es devien a la comoditat del nou mètode, ja que aquest no requeria sortir de casa, i a l'estalvi que suposava adquirir productes a través de l'ordinador. Els productes més sol•licitats eren els viatges d'oci, els llibres i productes musicals. A més s'observava un augment de la confiança dels consumidors en aquest mitjà, que es reflectia en el fet que cada cop més s'utilitzava la targeta de crèdit per comprar productes a través de la xarxa.

La seguretat va ser, precisament, un dels que més van preocupar els usuaris d'Internet durant l'any 2000. A mesura que creixia, els problemes afectaven a més gent i els mitjans de comunicació se'n feien més ressò. Els virus s'estenien cada cop més ràpidament per la xarxa davant la impotència dels usuaris que no sabien com evitar-los i tot i que des de determinats sectors es culpà al hackers dels mals i els perills d'Internet, les xifres demostraven la insignificància dels robatoris reals ja que les accions predominants d'aquests pirates consistien en intents d'infiltrar-se en grans empreses i agències governamentals. Tot i així, la xarxa havia mostrat més d'un cop la seva debilitat davant de determinats problemes, una debilitat que podia posar en perill les comunicacions d'arreu del món.

Un dels casos més sonats de presumpte atac contra la propietat privada no provingué, paradoxalment, de l'acció d'algun llunàtic amb ordinador, sinó d'una gran companyia Napster, que era el nom d'un programa que permetia compartir fitxers MP3. El directori posava en contacte a aquells que demandaven música i aquells que n'oferien. Napster va significar una gran revolució en el mon de la distribució de música enregistrada i, tot i els problemes legals que va haver d’afrontar per atemptar contra els drets d'autor, va ser un dels grans exemples de l'evolució de la nova economia i de com els mecanismes tradicionals ja no servien per controlar les regles del joc com fins aleshores. Calia inventar una nou marc de relacions econòmiques i fins i tot socials.

La prova del vigor que havia pres la nova economia eren les constant aliances entre empreses tradicional per entrar al món d’Internet i la compra d’empreses nascudes a Internet per part de grans empreses financeres, industrials o de serveis. Però va haver-hi operacions encara més espectaculars que fins aleshores semblaven impossibles, com l'absorció per part d'una nova companyia, America Online, el primer operador d'accés a Internet dels Estats Units, d'una empresa de la vella economia, Time Warner, el gegant mediàtic propietari de gran quantitat de mitjans de televisió i de premsa escrita. El nou sector mostrava que era capaç de competir ja amb els altres sectors de l'economia "de tota la vida", i el seu vertiginós creixement semblava difícil d’aturar.

També el 2000 havia de ser l'any en que s'acabés per fi el llarg judici contra Microsoft, el gegant informàtic que tenia molt a dir sobre el futur immediat de la xarxa i la seva evolució. Els intents de dividir l'empresa sobre la que pesava l'acusació de monopoli es van concretar en la sentència d'un tribunal de separar Microsoft en dues branques diferenciades, per una banda els sistemes operatius i per l'altra la resta de programes. L'empresa de Bill Gates respongué apel•lant la sentència i, posteriorment, iniciant una nova estratègia comercial que molts consideraven una cortina de fum orientada a barrejar els diferents productes de Microsoft fins que en fos impossible la seva separació.

Però on la nova economia va registrar el moviment més espectacular va ser a la borsa. L’indicador per excel•lència dels valors tecnològics era el Nasdaq, l’índex nord-americà de les empreses de la nova economia que recollia l’evolució de la cotització de les accions de més de 5.000 companyies. L'any es va iniciar amb una tendència alcista dels nous valors econòmics, el mercat reaccionava amb ascensos espectaculars davant la massiva arribada d'empreses relacionades amb Internet a borsa. De cop i volta tothom volia invertir en aquest tipus d'economia que semblava prometre una multiplicació dels beneficis de forma ràpida, gairebé per art de màgia. Era inevitable, però, que aquesta tendència es corregís i així va succeir a la primavera quan es va fer evident que el Nasdaq havia arribat als seus límits, els inversors es negaven a seguir invertint en les empreses pel simple fet que operessin a través de la xarxa i es començaven a exigir resultats, uns resultats que no es van produir. Començà un procés de correcció a la baixa dels valors estrelles de l'índex, empreses que havien esta força sobrevalorades, i altres que simplement no tenien cap base van ser esborrades del mapa. Davant d'això s'inicià un procés de davallada dels valors tecnològics imparable, el Nasdaq perdé durant el 2000 més del 35% dels seu valor total. La desacceleració de l'economia dels Estats Units es va agreujar encara més i les empreses de nova tecnologia se'n van ressentir força. El procés de crisi es va veure reflectit en el fet que des de la primavera fins a finals d'any l'entrada d'empreses de nova economia a la borsa va ser nul•la i en què més de 170 empreses nord-americanes del sector van acabar fent fallida.

Mentrestant Europa va fer grans esforços per no quedar-se enrera i no perdre el tren d'aquesta nova economia. Un informe del comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, el valencià Pedro Solbes, afirmava que la Unió Europea patia un retard de cinc anys respecte els Estats Units, en el desenvolupament de la nova economia. D'aquesta manera es podia explicar, segons Solbes, la diferència de vigor econòmic entre els dos espais econòmics. La despesa dels habitants de la Unió Europea en productes de nova tecnologia era molt inferior a la mitjana dels Estats Units, a més a més el sector de la nova economia tan sols aportava entre el 0,5% i el 0,7% del creixement de la producció de la Unió Europea, el mateix que cinc anys abans als Estats Units. A aquest fet s'havia de sumar l'escassa inversió en equips de noves tecnologies a la Unió Europea. Segons aquest informe, l’UE tenia com a principals obstacles per a desenvolupar la nova economia, el fet de no comptar amb prou informàtics qualificats, el difícil accés al finançament de les noves empreses, les excessives traves burocràtiques a la creació de noves empreses i els costos de contractació i acomiadament de personal.

Tot i això, al vell continent, es van succeir les creacions d'índexs que donessin cabuda als valors tecnològics extremadament volàtils. Es creà el Neuer Markt a Alemanya, el Nuovo Mercato a Itàlia, el Nouvelle Marché a França i finalment el Nuevo Mercado a Espanya.

Aquest últim va néixer a l'abril i gaudia de grans privilegis però la negativa conjuntura mundial va fer que no esdevingués, com s'esperava, una fàbrica de beneficis. De fet, el Nuevo Mercado inicià el seu camí amb 10 empreses cotitzant-hi i a finals d'any només se n'hi havien afegit dues de noves. Les turbulències que van afectar als valors tecnològics des del segon trimestre de l’any també van tenir repercussions a Espanya. Un clar exemple va ser META 4, una de les primeres empreses que va voler accedir al Nuevo Mercado després de la seva posada en marxa, que va decidir suspendre la seva incorporació al nou índex dos dies abans d'accedir-hi ja que la crisi mundial dels nous valors va fer que optés per esperar una millor situació econòmica, que li donés més garanties de cara a la seva sortida al parquet. Aquest exemple va ser seguit per moltes altres companyies espanyoles, que no estaven segures de si els seus projectes tindrien prou solidesa per resistir la prova del mercat de valors.

Sens dubte l'empresa capdavantera de la nova economia a Espanya era Terra, el portal de Telefónica, que es va arribar a cotitzar fins a 140 euros per acció en el seu moment de màxim esplendor. Abans d'acabar el 2000, però, Terra havia perdut gran part del seu valor i va arribar a cotitzar per sota el seu valor de sortida (11,81 euros) tot i que havia adquirit Lycos un dels portals capdavanters als Estats Units i que representava el 40% del valor del Nuevo Mercado. Les empreses que recollia el nou índex estaven finançades, principalment, pels grans bancs que van veure en Internet una oportunitat per estendre els seus negocis. Malgrat la gran experiència i solvència d'aquestes entitats es van donar casos de fracassos d'empreses bancàries que operaven a la xarxa, com ara Equality controlada pel BBVA que va haver de suspendre pagaments. Davant dels inicis tan dubtosos del Nuevo Mercado, algunes veus van arribar a afirmar que aquest ni existia ni molt menys donava seguretat de beneficis.

El principal problema de moltes de les empreses de nova economia va ser que tenien unes previsions de creixement molt irreals, quan es van adonar de que el camí no seria tan fàcil algunes van haver de plegar, altres van optar per aplicar solucions de la vella economia per solucionar els seus problemes, és a dir reduccions de plantilla i fusions. Va ser el final de la febre d’or.

Era evident que Internet i les empreses associades a la xarxa jugarien un paper clau en el desenvolupament econòmics dels propers anys, però començava també a ser evident que era impossible que totes les companyies que havien sorgit a l’empara del mític .com i que oferien serveis a través d'Internet fossin viables. Aquesta primera crisi va eliminar aquelles empreses que no tenien cap mena de sentit, almenys econòmic, i aquelles que tenien uns pèssims gestors al capdavant. Els inversors van deixar de creure que la nova economia era una font màgica de diners inesgotable i van començar a seleccionar les seves inversions d'una forma més raonable. Les empreses de la nova economia van començar a ser valorades pels seus resultats -com ho havien estat totes les empreses tota la vida- i ja no només per la seva capacitat de vendre expectatives de futur.