Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eclesiàstics i religiosos (130)
Educació: ensenyament primari i secundari (417)
Poder executiu i governs (1139)
Poder legislatiu i lleis (992)
Política catalana (2179)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Religió i església catòlica (416)
Universitats i ensenyament universitari (275)
Personatges Personatges
Ana Pastor (8)
Carmelo Borobia (1)
Esteban Escudero (1)
Felipe González (226)
Fidel Herráez (1)
Francisco Javier Martínez (1)
Jesús Sanz Montes (1)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
Juan Antonio Reig (2)
María Jesús San Segundo (3)
Mariano Rajoy (296)
Marta Cid (24)
Entitats Entitats
Bloc Nacionalista Gallec (119)
Chunta Aragonesista (28)
Conferència Episcopal Espanyola (65)
Congrés dels Diputats (476)
Conselleria d'Ensenyament (12)
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Eusko Alkartasuna (167)
Izquierda Unida (222)
Ministeri d'Educació i Ciència (17)
Nafarroa Bai (14)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
35 lectures d'aquest article
26 impressions d'aquest article
Nova llei, vells problemes
Ensenyament
El 15 de desembre el Congrés del Diputats va aprovar la nova llei orgànica d’educació (LOE) amb els vots a favor del PSOE, CiU, ERC; PNB, CC i EA. El PP va votar en contra mentre IU, el BNG, la Chunta Aragonesista i Nafarroa Bai es van abstenir. Especialment xocant va ser l’abstenció d’IU que fins al tram final havia acompanyat el govern i que va votar en sentit diferent del d’Iniciativa per Catalunya. Per als socialistes aquest ampli recolzament polític era una garantia d’estabilitat de la sisena llei educativa de la democràcia. A finals de desembre faltava que la llei fos remesa al Senat i, en cas que hi hagués esmenes, hauria de ser ratificada de nou pel Congrés.
La LOE substituïa tres lleis orgàniques, entre elles la controvertida llei de Qualitat de l’Ensenyament (LOCE) del PP, de 2002 l’aplicació de la qual va ser congelada per José Luís Rodríguez Zapatero poc després d’arribar al govern el març de 2004. Segons els experts, la nova LOE tractava de millorar alguns dels punts dèbils de la LOGSE, impulsada pel gabinet de Felipe González del 1990 i la LOPEG del 1995.

Després de l’aprovació del projecte de llei pel Consell de Ministres del 22 de juliol va haver-hi reaccions immediates, destacant les de la Conferència Episcopal que la va qualificar de “inacceptable” ja que considerava que el projecte “posava greument en perill l’ensenyament de la religió i a més retallava el dret dels pares a decidir sobre l’educació dels seus fills d’acord amb les seves creences religioses”. El PP va anunciar la presentació d’una esmena a totalitat en el Congrés i la secretaria executiva de política social del PP, Ana Pastor, assegurava que representava un retrocés en la qualitat del sistema educatiu espanyol. D’altra banda, el Sindicat d’Estudiants va anunciar una vaga general. La Generalitat de Catalunya va valorar la LOE com un avanç perquè suposava la derogació de la LOCE, una simplificació normativa i un més gran respecte competencial, però constatava que “quedaven pendents de millora aspectes molts importants, com el finançament”, que es considerava del tot insuficient, i el tractament de la religió. També afirmava que la regulació de l’accés a la funció pública docent hauria de deixar més marge a les comunitats autònomes així com que calia precisar més les condicions per accedir al concert educatiu i que es donés més marge de maniobra a les comunitats autònomes en qüestions com beques o l’ordenació curricular.

La ministra espanyola d’educació, María Jesús San Segundo, va defensar davant el Congrés el 3 de novembre que la LOE era un projecte que “no canvia tot el sistema educatiu sinó que recull els aspectes estructurals que han demostrat la seva eficàcia”. També va defensar que aquesta reforma de caràcter progressista mantenia els acords que des de feia anys s’havia obtingut sobre l’ensenyament de les religions i la distribució competencial entre les administracions. Va destacar també que la LOE establia programes de suport i reforç d’activitats de recuperació per a tots els alumnes que suspenguin assignatures i fixava l’avaluació de competències bàsiques com la comprensió lectora o el raonament matemàtic.

Però el gran tema de debat polític va seguir sent l’ensenyament de la religió, que la LOE considerava només com una opció i sempre al marge de l’ensenyament curricular. El dissabte 12 de novembre centenars de mils de persones -un milió i mig, segons dades oficials de la comunitat autònoma de Madrid i 407.000 segons la Delegació del Govern- es van manifestar a la capital espanyola contra la LOE amb el lema Per una educació en llibertat LOE no i a favor de la llibertat d’ensenyament i de la religió obligatòria a les escoles. A la manifestació, convocada pel Foro de la Familia, una plataforma que agrupava 900 entitats, hi va ser present la plana major del PP excepte el seu president Mariano Rajoy, i sis bisbes: el bisbe auxiliar de València, Esteban Escudero, el bisbe auxiliar de Madrid, Fidel Herráez, el bisbe de Granada, Francisco Javier Martínez, el de Jaca-Osca, Jesús Sanz Montes, el de Toledo, Carmelo Borobia, i el recentment nomenat bisbe de Múrcia, Juan Antonio Reig. Tot i la posterior reunió entre els convocants de la manifestació de Madrid i el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, no es va arribar a cap acord cosa que va condicionar el vot en contra definitiu del PP.
Finalment el 15 de desembre la reforma educativa va passar el tràmit del Congrés després d’introduir-hi canvis substancials. Els grups catalans van reiterar el suport al text i van destacar l’aportació de les seves esmenes. Els socis catalans del govern central ERC i ICV van comparèixer en roda de premsa amb la ministra destacant el valor de les seves aportacions al text. Mentre el grup CiU que inicialment havia presentat una esmena a la totalitat va destacar que els clars canvis respecte a les escoles concertades durant la tramitació del projecte de llei justificaven que hi votessin a favor. La consellera d’Educació, Marta Cid, va indicar que la llei afavoria l’estabilitat del sistema educatiu , tot i lamentar que mantenia algunes “mancances com el fet de mantenir la possibilitat d’estudiar religió dins l’escola”.

En els seus aspectes bàsics, la LOE igualava els centres públics i privats concertats en fixar que les administracions educatives garantiran la igualtat en l’aplicació de les normes d’admissió i constituiran comissions que supervisin el procés amb l’objectiu de garantir la distribució de l’alumnat amb necessitats de suport educatiu. Les administracions establiran la proporció d’aquest alumnes que han de ser escolaritats als centres públics i concertats i garantiran l’escolarització sense discriminació per motius socioeconòmics, ja que els centres no podran “en cap cas” percebre quantitats de les famílies per l’ensenyament de caràcter gratuït. Tampoc en podran rebre d’associacions o fundacions a les quals hagin de pertànyer les famílies i que rebin aportacions obligatòries seves.

La LOE també establia la gratuïtat a la franja de 0 a 3 anys, que ja s’havia començat a implantar en algunes comunitats, i insistia en la potenciació dels idiomes estrangers mitjançant la implantació del seu ensenyament a partir dels cinc anys. Pel que fa a les exigències acadèmiques, les repeticions de curs es produiran només quan l’alumne suspengui quatre o més assignatures, en el cas que no n’aprovi tres, la decisió serà presa pels professors. Durant la primària només es podrà repetir una vegada mentre que en la secundària estarà permès repetir dues vegades, sempre que no es tracti del mateix curs. Excepcionalment un alumne podrà repetir dues vegades el quart curs si no ha perdut cursos anteriors. En tot cas els estudiants hauran de recuperar les assignatures suspeses, fins i tot si han pogut passar de curs.

L’educació secundària obligatòria (ESO) quedava dividida en dos blocs diferenciats ja que el quart curs prenia una configuració més propera a l’estructura del batxillerat . Per als alumnes amb reiterades dificultats per superar secundària, els centres hauran de crear “programes de diversificació curricular”. A més hi haurà programes de qualificació professional per més grans de 16 anys que no han aconseguit el títol d’ESO que substituirà els programes de garantia social.

L’administració realitzarà dues avaluacions sobre competències bàsiques a 4t de primària i 2n de secundària, mentre les condicions de les proves d’accés a la universitat seran fixades per l’Administració central, prèvia consulta de les comunitats autònomes. Un cop aprovada la LOE, la consellera d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Marta Cid, va anunciar que la Generalitat podrà redactar la llei catalana de educació.