Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Llengua catalana (1362)
Ràdio (188)
Relació entre política i mitjans de comunicació (107)
Telecomunicacions, innovacions tecnològiques (99)
Televisió (467)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
46 lectures d'aquest article
25 impressions d'aquest article
Noves tecnologies de la comunicació, tecnologies de l'alliberament?



Imma Tubella

En el món de les comunicacions la història no avança en línia recta i a velocitat constant, i el futur poques vegades és la projecció del present. Que l'any 1983 als Països Catalans tinguéssim accés a dos canals de televisió i que el 1993 en tinguéssim a sis, set o deu -depenent de les zones- no vol dir que el 2003 tinguem accés a 15 canals, seguint una proporció lògica, sinó segurament a un centenar o a mig miler, o potser a cap. Perquè possiblement la televisió com ara la coneixem o haurà mort o serà un mitjà de comunicació obsolet o, si més no, secundari.

Els anys 1983-1984 van representar un punt d’inflexió important per a la ràdio i la televisió als Països Catalans, perquè es va obrir la possibilitat que els governs autònoms que ho consideressin necessari, poguessin gestionar els seus propis mitjans de comunicació audiovisual autònoms i, per tant, en llengua pròpia.

L'any 1990, l'aparició de la televisió privada va marcar un altre punt d'inflexió: oferta de tres nous canals, consolidació del procés de trencament del monopoli iniciat per les televisions autonòmiques i constatació que les comunitats autònomes no podrien accedir a una freqüència privada, a l'estil britànic, cosa que conculca l'esperit constitucional de l'Estat de les autonomies. La llei del satèl·lit del 1992 té aquest mateix sentit restrictiu i, tot i que no representa un punt d'inflexió important, dibuixa el marc per on s'haurà de desenvolupar el futur de les telecomunicacions, que s'haurà de completar amb la llei del cable, aprovada pel consell de ministres durant l'any 1994 i encara no discutida al Parlament, i amb la liberalització de les telecomunicacions, que en el cas de l'Estat espanyol s'ajorna fins a l'any 2003, i fins aleshores serà monopoli de la Telefònica.

Dins tot aquest procés, si haguéssim de fer una valoració global del món de la ràdio i la televisió durant el 1994, jo diria que hem assistit, i que encara estem assistint, als darrers moments d'una època.

Les noves tecnologies de la comunicació ens porten no solament a la revolució dels sistemes clàssics de difusió, sinó també a la revolució en el sistema de vida dels ciutadans. L'estratègia, fins ara, ha estat la de centralitzar sistemes. Les noves tecnologies de la comunicació, anomenades també tecnologies de l'alliberament, permeten la descentralització. El cable permetrà la interactivitat, i les xarxes informàtiques (que per a molts són el futur de la comunicació audiovisual) la multiplicaran a l'infinit.

La televisió hertziana és una televisió d’estructures centralitzades (pocs emissors emeten per a tots els receptors). El cable, tecnologia bidireccional, permet que tothom sigui receptor i emissor a la vegada. El poder és del ciutadà.

Fins ara, les lleis de l'Estat, sense excepció (tercers canals, televisions privades, cable, satèl·lit...), han impedit l’existència d'un espai audiovisual dels Països Catalans. Això, tècnicament, també s’acaba. Ara, en tot cas, cal saber si hi ha la voluntat política i popular que ho vulgui. De tota manera, el futur tal com l’expressa la llengua xinesa (concepte expressat a través de l'ideograma oportunitat i de l'ideograma perill) té un sentit dual. Les noves tecnologies no poden ser restrictives ni en una direcció ni en una altra, i de la mateixa manera que no poden impedir que una comunitat pugui accedir a l'oferta televisiva en la llengua que vulgui, un univers amb 100 o 150 canals utilitzarà principalment les llengües majoritàries, tot i que la tècnica tindrà solucions, també per a aquest problema.

Perquè en darrer terme no és tan important dominar la tecnologia com la capacitat d’ús d’aquesta. Des del meu punt de vista, aquí tenim la clau del nostre futur.