Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
O.J. Simpson el dia del judici

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Justícia, judicis i sentències (1209)
Premsa escrita (199)
Presons, detencions, condemnes, penes (580)
Ràdio (188)
Televisió (467)
Personatges Personatges
Lance Ito (2)
Nicole Simpson Brown (2)
Orenthal James Simpson (6)
Patty Jo Mckay (1)
Robert Shapiro (1)
Ronald Goldman (3)
Entitats Entitats
Policia de Los Angeles (1)
Tribunal Superior de Justícia de Los Angeles (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Los Ángeles (Califòrnia, EUA) (64)
67 lectures d'aquest article
21 impressions d'aquest article
L'ídol caigut
O.J Simpson
Fins aleshores la seva vida semblava idíl•lica: era un dels esportistes més estimats dels Estats Units. Però la policia de Los Angeles va començar la recerca d'O.J. Simpson el 17 de juny. L'atractiu ex-jugador de futbol americà, de 46 anys, era acusat de l'assassinat de la seva ex-dona i el company d'aquesta la matinada del dia 12 del mateix mes.

Detenir-lo va suposar per a la policia haver de fer una persecució de pel•lícula per autopistes californianes. Totes les cadenes de televisió nord-americanes van transmetre en directe la persecució i, dies després, l'acusació oficial de doble assassinat, presumptament comès pel famós home de color O.J. Simpson. El 20 de juny era empresonat, acusat de la mort de la seva ex-dona, Nicole Simpson Brown, de 35 anys, i el cambrer i company de Nicole, Roland Goldman, de 25. Els seus cadàvers, plens de ganivetades, havien estat descoberts la nit de I’11 al 12 d'aquell mes de juny a l'exterior de la casa de la dona.

Després de sentir l'acusació que li va llegir la jutge Patty Jo Mckay, Simpson es va declarar innocent dels càrrecs d'assassinat. Mentre esperava el judici, que s'iniciaria el gener del 1995, s'estaria en una cel•la de menys de tres metres per dos, vigilat dia i nit perquè les autoritats temien un suïcidi.

Els dies anteriors a la vista prèvia, prevista per al 30 de juny, s'anaven trobant proves que inculpaven l'ex-jugador dels Buffalo Bills de l'assassinat de la seva ex-dona. L'advocat defensor, Robert Shapiro, va al•legar que l'ídol nord-americà era a casa seva a Los Angeles, esperant una limusina que l'havia de dur a l'aeroport, en el moment del crim. Però aquesta coartada va topar amb la declaració de dos testimonis. Ho van negar el mateix vigilant de la casa d'O.J. Simpson i una dona que havia vist l'acusat conduint un cotxe blanc a tota velocitat aquella mateixa nit.

Una de les proves que van posar més traves a la defensa va ser la troballa d'un rastre de sang des del seu domicili fins a la casa on es van cometre els assassinats. Al cap de pocs dies, el 3 de juliol, es decobriria un ganivet tacat de sang, amb el qual haurien pogut ser comesos els crims, vora la casa de l'acusat.

Després d'una brillant carrera esportiva, O.J. Simpson es va dedicar al món del cinema i el teatre, on també havia gaudit de molt èxit. El matrimoni O.J.-Nicole es va veure com un altre èxit de l'ex-futbolista durant els vuit anys que va durar. Eren dos éssers admirats, gairebé perfectes, per l'opinió pública nord-americana.

Però la parella es va acabar divorciant el 1992. Nicole se'n va anar a viure amb els dos fills de la parella en una casa veïna, a la mateixa urbanització. A partir de la separació, el famós esportista va entrar en una depressió que el feia ser una persona inestable, segons els seus amics pròxims. La nit que va morir la seva ex-dona, estava acompanyada per un jove cambrer i aspirant a actor, Roland Goldman, de 25 anys.

El presumpte homicida va fugir de la justícia en el primer moment. Noranta-cinc milions de televidents, de costa a costa del país, van veure en directe la persecució policial del cotxe que conduïa Simpson, que va acabar amb la detenció del fugitiu i el seu ingrés a la presó. La cacera nocturna de Simpson per l'autopista de Los Angeles va suposar la culminació d'una setmana durant la qual l'esportista havia estat constant notícia de portada. A partir d'aquell moment s'hauria d'enfrontar a la possibilitat de ser condemnat a morir a la cadira elèctrica.

L'atenció dels nord-americans es va abocar cap a Simpson des de l'endemà del crim i durant tot el procés judicial. L'expectació era tan gran que al cap de dues setmanes de la detenció ja es venien tres llibres que explicaven i reflexionaven sobre el cas, amb tiratges gairebé milionaris.

Un ganivet de cuina tacat de sang apareixia el 3 de juliol a prop de la casa d'O.J. Simpson. El va trobar una curiosa que, com centenars de persones, s'havia acostat a la casa de l'acusat per veure on s'havia comès l'assassinat.

L'onada de sensacionalisme creixia amb els dies. La televisió nord-americana en donava tota mena de detalls i pagava sumes molt importants a testimonis i informadors del cas Simpson per obtenir declaracions i matenir un alt índex d'audiència. Però aquesta espectacularització del cas va portar també a les especulacions gratuïtes i a la divisió de l'opinió pública dels Estats Units. Molts ciutadans de raça negra consideraven Simpson innocent i acusaven el sistema legal del seu país de racista. Molts ciutadans de raça blanca, en canvi, no tenien dubtes sobre la culpabilitat del famós ex-jugador de color.

A l'estil americà i cinc mesos després de ser acusat, començava el procés previ d'O.J. Simpson. El jutge va permetre l'entrada de les cameres de televisió en el judici, que ja era un dels espectacles més grans de la història de les retransmissions. Les emissores sabien que tenien l'èxit assegurat, perquè en el judici preliminar les transmissions ja havien aconseguit les màximes audiències. En pocs dies, els mitjans de comunicació van organitzar una autèntica ciutat de periodistes al voltant del Tribunal Superior de Los Angeles. La saturació va fer que, durant el procés previ al judici, el jutge del cas Simpson, Lance Ito, es queixés de la poca rigorositat de les informacions i amenacés de no deixar entrar les cameres de televisió a la sala. Però aquesta amenaça no es va complir en cap moment del procés judicial.

El 14 de desembre els advocats de l'esportista van fer un sobtat canvi d'estratègia i van demanar l'acceleració en la preparació del cas, que podia significar l'inici del judici el gener del 1995. La defensa ja no va demanar més pròrrogues, com havia fet fins aleshores, perquè temia un procés massa lent que accentués la depressió emocional que sofria O.J. Simpson.