Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
O.J. Simpson, voltat dels seus advocats, celebra el veredicte de no culpabilitat emès pel jurat

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Crim, delinqüència, màfia (389)
Discriminacions, segregacions (68)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Personatges Personatges
Johnny Cochran (1)
Lance Ito (2)
Marcia Clark Cochran (1)
Nicole Brown (1)
Orenthal James Simpson (6)
Paula Barbieri (1)
Ronald Goldman (3)
Entitats Entitats
Hertz (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Los Ángeles (Califòrnia, EUA) (64)
40 lectures d'aquest article
25 impressions d'aquest article
No culpable, innocent?
O.J Simpson
El 3 d'octubre va concloure a Los Angeles el judici contra l'estrella negra de futbol americà O.J. Simpson, acusat de l'assassinat, el 12 de juny del 1994, de la seva dona, blanca, Nicole Brown, i de l'amic d'aquesta, Ronald Goldman. Després d'un any llarg de judici, viscut com un veritable reality show a tots els Estats Units, el veredicte del jurat, format per nou negres, dos blancs i un hispano, va ser de no culpabilitat.

La sentència va provocar una profunda divisió entre les comunitats negra i blanca dels Estats Units. Pels negres, es tractava del primer cop que la justícia actuava com a tal en ser jutjat un negre. Durant el judici es va fer patent el caràcter notòriament racista del departament de policia de Los Angeles. El fet s'havia posat en relleu el 1992 quan quatre policies blancs van matar d'una pallissa un home negre i un jurat els va absoldre, cosa que va provocar els aldarulls racials més importants dels últims vint anys de la història dels Estats Units. Un dels nou membres negres del jurat del cas Simpson, Lionel Cryer, havia deixat entendre que la major part de les proves aportades per la policia semblava que havien estat manipulades.

Les estadístiques indicaven que els negres seguien ocupant el primer lloc en les sentències condemnatòries, que el 45% de la població reclusa del país era negra i que el 32% dels joves negres eren a la presó, a més de patir un índex de mortalitat que doblava el de la comunitat blanca. Pels blancs, la sentència del cas Simpson demostrava que no s'havia fet justícia en deixar anar l'assassí d'una dona blanca. Les declaracions fetes sobre el cas per un advocat de Los Angeles a un diari de la ciutat reflectien la manera de veure les coses dels blancs: "Nosaltres no farem saquejos ni manifestacions. La nostra manera de protestar serà votar Newt Gringrich i castigar els negres retallant els programes socials i la Seguretat Social."

Pel que fa a les xifres del cas, el judici havia generat unes despeses de 24.000 milions de pessetes; l'acusació havia presentat 72 testimonis i 488 proves, per 54 testimonis i 398 proves de la defensa. Durant el judici, la fiscal Marcia Clark havia pronunciat 37.000 paraules, per 33.000 de l'advocat defensor, Johnnye Cochran. La televisió hi havia dedicat un total de 1.392 hores, i 135 milions de nord-americans havien seguit sistemàticament el judici per televisió.

Des del punt de vista judicial quedava el dubte de saber qui havia estat l'assassí de Nicole Brown. Un cop absolt, i després de passar 474 dies a la presó i haver suportat més de 2.000 hores de judici, Simpson va declarar que ell personalment s'encarregaria d'identificar i detenir l'assassí de la seva ex-dona. Però Simpson tenia altres feines: havia de fer front a la demanda civil posada pels pares de la seva ex-dona i els pares de l'amic d'aquesta, i al conflicte amb els seus sogres per la custòdia dels seus fills, Sydney, de 8 anys, i Justin, de 6, i havia de decidir si es casava o no amb la seva actual amant, Paula Barbieri.
Per si això fos poc, Simpson també tenia pendent una factura de 700 milions de pessetes en honoraris dels seus advocats. D'entrada, Simpson ja havia concedit els drets de la primera entrevista en llibertat a una televisió per cable que li havia garantit uns ingressos de 2.500 milions de pessetes, més uns altres quants milions pels drets de publicació del diari íntim del judici, continuació del seu primer llibre, I want to tell you, que havia publicat durant el judici i li havia fet guanyar uns 1.250 milions de pessetes.

La reacció contra la llibertat concedida a Simpson també va tenir la seva expressió organitzada. Un grup d'advocats i associacions civils de Nova York va anunciar que interposaria tota mena de recursos legals contra els drets d'explotació d'imatge de Simpson per retallar els seus ingressos; l'Organització Nacional de Dones va fer per la seva banda una crida al boicot als productes Simpson, mentre que la companyia de lloguer de cotxes Hertz va dir que mai més faria servir Simpson com a reclam publicitari.

El judici, però, també havia servit per popularitzar la resta de protagonistes del judici, el jutge d'origen japonès Lance Ito, la fiscal Marcia Clark, el detectiu Mark Fuhrman, i Johnny Cochran, el director de l'equip d'advocats de Simpson, entre els quals va destacar també Leona Helmsley. Després del judici, tots ells estudiaven múltiples ofertes econòmiques que els haurien de permetre fer la seva particular fortuna gràcies al cas més famós de la historia judicial dels Estats Units d'Amèrica.