Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Manifestacions, concentracions, moviments socials/cívics (442)
Personatges Personatges
Ignacio de Muller de Dalmases (1)
154 lectures d'aquest article
453 impressions d'aquest article
El dret a la propietat privada i l'okupació
Okupes




"És obvi que el propietari d'un immoble de qualsevol mena que, sense la seva autorització, en pateix l'ocupació per tercers, té el dret a demanar l'auxili judicial i aconseguir el desallotjament"

Ignacio de Muller de Dalmases
Advocat

A la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà el dret de propietat figura entre els drets fonamentals. La Constitució (art. 33) reconeix el dret a la propietat privada i disposa que ningú no podrà ser privat dels seus béns i drets si no és per causa justificada d'utilitat pública o d'interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el que disposen les lleis. El Codi Civil (art. 348) defineix la propietat com el dret de gaudir i disposar d'una cosa, sense més limitacions que les establertes a les lleis. Això vol dir que tot ciutadà té dret a disposar lliurement dels seus béns sense pertorbacions de tercers i sol•licitar l'empara de la justícia quan això no es respecti.

Una vegada clar aquest punt, és obvi que el propietari d'un immoble de qualsevol mena que, sense la seva autorització, en pateix l'ocupació per tercers, té el dret a demanar l'auxili judicial i aconseguir el desallotjament.

Amb l'aprovació del nou Codi Penal, la llei ha anat encara més lluny, i ja no només protegeix el dret del propietari a defensar civilment la seva propietat, sinó que, fins i tot, el discutit article 245.2 del Codi Penal castiga i penalitza amb una multa de tres a sis mesos qui ocupi, sense l'autorització deguda, un immoble, vivenda o edifici annexos que no constitueixin residència, o s'hi mantingui, contra la voluntat del seu titular.

No obstant, la contundència de la llei quant a la protecció del dret dels propietaris no pot emmascarar la problemàtica social que constitueix la dificultat d'accés a la vivenda, la precarie-tat del mercat laboral, l'especulació i el gran nombre de vivendes buides (estimat en gairebé dos milions). La Constitució (art. 47) també estableix que tots els espanyols tenen dret a gaudir d'una vivenda digna i adequada i que els poders públics promouran les condicions necessàries per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació.

Per tant, són els poders públics qui, en virtut del mandat constitucional, han de solucionar el problema i facilitar l'accés dels okupes i de tots els ciutadans a una vivenda digna, i protegir al mateix temps el dret del propietari de gaudir i disposar lliurement de la seva propietat.