Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
El desallotjament del cinema Princesa va provocar enfrontaments entre la policia i els “okupes”

Els “okupes” protesten pels desallotjaments

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Manifestacions, concentracions, moviments socials/cívics (442)
Personatges Personatges
Eduardo Navarro (2)
Francisco Cuevas Fernàndez (2)
Ignasi Riera (6)
Julia García-Valdecasas (33)
Entitats Entitats
Comissions Obreres (287)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Iniciativa per Catalunya Verds (693)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
94 lectures d'aquest article
37 impressions d'aquest article
El nou Codi Penal, contra les 'okupacions'
Okupes
Quan a Europa la pràctica d'ocupar edificis buits ja havia passat a la història, a Catalunya es va produir als anys noranta una revifada del moviment okupa, habitualment associat a grups llibertaris.

A principis del 1996 hi havia diversos edificis okupats a Catalunya, en la seva majoria utilitzats com a centre de trobada de joves alternatius, sense que ningú no hi visqués de manera estable. Hi havia hagut algun conflicte amb propietaris o veïns, però mai no s'havien registrat incidents importants. Tot va canviar quan va entrar en vigor el nou Codi Penal, que, considerava matèria penal l'ocupació d'un edifici, encara que fos pacífica. L'article 245.2 castigava amb una pena de tres a sis mesos "qui ocupi, sense autorització deguda, un immoble, vivenda o edifici aliè que no constitueixi la seva residència, o qui s'hi mantingui contra la voluntat del seu titular".

El nou Codi Penal no es va aplicar estrictament en tots els casos, i els mesos de setembre i octubre van sortir dues sentències judicials a Barcelona i una a Girona que van absoldre els oku-pes. Abans que acabés l'any, els partits polítics catalans d'esquerra van demanar la revisió d'aquesta normativa, i l'associació Jutges per la Democràcia va sol·licitar la derogació de l'article 245.2. Aquest article va propiciar, però, actuacions contundents de la policia.

La més espectacular va ser la matinada del 28 d'octubre quan un centenar d'agents antidisturbis van complir l'ordre judicial de desallotjar el cinema Princesa de Barcelona, okupat des del mes de març i convertit en un centre emblemàtic del moviment okupa.

L'extraordinari desplegament de forces policials, que comptaven fins i tot amb un helicòpter, va ser rebut pels okupants amb petards, bengales, pedres i objectes impregnats amb gasoil. Els policies van disparar bales de goma i van repartir cops de porra, mentre la Via Laietana es mantenia tallada al trànsit. Després de dues hores d'enfrontaments, el balanç va ser de 48 detinguts —quaranta d'ells okupes— i quinze ferits.

El nombre de detinguts i de ferits va augmentar durant la segona batalla campal del dia, que va tenir lloc aquell mateix vespre quan 500 manifestants que protestaven aquest desallotjament violent van intentar assaltar la Prefectura Superior de Policia de Barcelona.
Aquell mateix dia va començar una allau de protestes contra l'actuació policial. Pel diputat d'IC Ignasi Riera, la policia havia actuat "com si tingués davant un escamot d'ETA armat fins a les dents". En el mateix sentit es van manifestar els representants d'ERC i de CCOO, que van afegir que l'ús de l'immoble que feien els okupes era digne. La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona va demanar la dimissió de la delegada del govern, Julià Garcia Valdecasas. com a responsable de la "violenta actuació policial". El governador civil de Barcelona, Francisco Cuevas, va dir que aquesta actuació va ser "adequada i totalment ponderada", i va definir els okupes com un col·lectiu "radical i violent".

El 29 d'octubre, el magistrat Eduardo Navarro va interrogar els detinguts i en va ordenar la llibertat provisional amb càrrecs. Els quinze detinguts a la manifestació de suport van ser alliberats en les mateixes condicions l'endemà. L'Assemblea d'Okupes de Barcelona, que agrupava els habitants d'una seixantena de cases, es va reunir per debatre la situació després del desallotjament forçós dels seus companys. El 31 d'octubre van decidir que okupes desallotjats anirien a un altre edifici i van anunciar actes reivindicatius.

Després de dies acampats davant els jutjats de Barcelona com a protesta, el vespre del 8 de novembre 2.000 persones van entrar simbòlicament al cinema Princesa.