Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Manifestacions, concentracions, moviments socials/cívics (442)
Entitats Entitats
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
44 lectures d'aquest article
70 impressions d'aquest article
Habitatge, 'okupes' i penalització
Okupes




"Els poders públics no sols no garanteixen el dret a l'habitatge, sinó que afavoreixen l'enriquiment dels propietaris de béns immobles"

Sílvia Ventura Mas
Jutges per la Democràcia
*fet en col·laboració amb Lluïsa Domingo Hernando
Advocada

La problemàtica i el debat social que s'han encetat com a conseqüència de l'okupació de l'antic cinema Princesa han posat en evidència les nefastes conseqüències, en primer lloc, de la criminalització de les conductes consistents en les ocupacions de béns immobles i, en segon lloc, la diferent protecció real de dos drets constitucionals, com són el dret a la propietat privada i el dret a l'habitatge.

Així, cal dir que la Constitució espanyola recull en l'article 33 el dret a la propietat privada i en l'article 47 el dret a la vivenda. En tots dos casos, el mateix text obliga l'Administració a garantir que ningú pugui ser privat dels seus béns, amb l'excepció d'una causa justificada d'utilitat pública, i els poders públics a dictar les oportunes normes per a la utilització del sòl, tenint present l'interès general i impedint l'especulació.

A la pràctica, veiem que els poders públics no sols no garanteixen el dret a l'habitatge, sinó que afavoreixen l'enriquiment dels propietaris de béns immobles, en no arbitrar els mecanismes legals que impedeixin el manteniment de nombrosos edificis desocupats sine die a l'espera del millor moment.

L'exigència de respecte i acatament als manaments constitucionals mereix, doncs, distint tractament quan es dirigeix al ciutadà que quan es tracta de l'Administració. Així, els poders públics estan incomplint de forma reiterada i escandalosa l'obligació de vetllar per la utilització del sòl, en benefici de l'interès general i per evitar l'especulació. Resulta significatiu que es busqui la protecció del Codi Penal i, per tant, la justificació de les intervencions policials contra els okupes i, per contra, no veiem la mateixa protecció enfront dels especuladors immobiliaris.

Simultàniament als fets del cinema Princesa o poc després hi ha hagut altres intervencions de les forces de l'ordre —a Terrassa i Sabadell, concretament— que ens porten a constatar una escalada en la utilització de la força en detriment de la tolerància i la negociació.
I també creiem rellevant que aquestes intervencions coincideixin amb un canvi en el partit en el poder, encara que la criminalització de les ocupacions d'immobles s'ha produït en l'anomenat Codi Penal de la democràcia, promogut pel Partit Socialista.

En definitiva, creiem que la referida penalització no ha estat una mesura justificada, perquè hi ha d'altres remeis dins la jurisdicció civil per resoldre els conflictes produïts respecte als propietaris de vivendes o locals ocupats indegudament, per mitjà dels procediments de desnonament que preserven degudament els drets dels qui tenen propietats. És totalment rebutjable que quan un conflicte es pot resoldre per la via civil s'hagi de buscar la solució per la via penal, que només té sentit quan els altres mecanismes fallen. I quan, per altra banda, es permet mantenir durant molts anys edificis buits i sense utilitzar. No és defensable que aquestes ocupacions siguin actes delictius.

I, per acabar, en un terreny que va més enllà de l'estrictament jurídic, veiem amb preocupació el tractament que els mitjans de comunicació fan dels okupes, sistema que joves de molts països de l'entorn utilitzen des de fa anys i que té un contingut molt més ampli i variat que el fet d'ocupar immobles desocupats.