Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Jocs Olímpics, Olimpiades (187)
Personatges Personatges
Gemma Mengual (25)
Juan Antonio Samaranch (54)
Manuel Estiarte (11)
Rafel Nadal (2)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Comitè Olímpic Internacional (70)
Diputació de Barcelona (49)
Jocs Olímpics Barcelona (42)
Premi Príncep d`Astúries (99)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Barcelona (147)
29 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
Adéu a Juan Antonio Samaranch
Olimpisme




El món de l'esport va perdre l’any 2010 un dels seus referents amb la mort, el 21 d'abril, de Juan Antonio Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional (COI) des del 1981 fins el 2001.


Samaranch, de 89 anys, va ingressar a l'Hospital Quirón de Barcelona per una insuficiència cardíaca aguda i, tot i arribar conscient al centre, va empitjorar ràpidament i va haver de ser traslladat a l'UCI, fins que tres dies més tard va entrar en un estat de xoc irreversible. La salut de Samaranch ja era delicada els darrers anys de la seva vida: el 2001, després de deixar la presidència del COI, va ingressar en una clínica de Lausana per fatiga extrema, el 2007 havia patit un quadre d'hipertensió i a l'octubre del 2010 s'havia desmaiat a Mònaco mentre participava en el Saló Mundial dels Mitjans, l'Esport i la Televisió (Sportel).

Nascut el 17 de juliol del 1920 en una família de la classe alta barcelonina, va estudiar a l'Institut d'Estudis Superiors d'Empresa i a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona. De molt jove es va afiliar a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS i l'any 1955 va començar la seva carrera política com a regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment va ser nomenat procurador a les Corts espanyoles del règim franquista, així com president de la Diputació de Barcelona i ambaixador espanyol a la Unió Soviètica i Mongòlia. Als 35 anys es va casar amb Maria Teresa Salisachs i va tenir dos fills. Durant la seva joventut, Samaranch havia compaginat la pràctica de diversos esports, com ara l'hoquei patins, la boxa, l'hípica, la vela o el golf. Aquesta afició va tenir una translació directa a la seva vida professional quan el 1967 va ser nomenat delegat nacional d'Esports i, molt especialment, l'any 1980 amb l'arribada a la presidència del Comitè Olímpic Internacional. Entre els principals mèrits del seu mandat destaquen la fi als boicots polítics dels Jocs derivats de les tensions entre soviètics i nord-americans i l'impuls a la candidatura olímpica de Barcelona'92. La cara més negativa de la seva gestió va estar vinculada als escàndols de suborn a membres de la junta directiva del COI en les últimes edicions olímpiques, especialment pel que fa a la concessió dels Jocs d'Hivern a Salk Lake City l’any 2002. Malgrat això, durant la seva vida Samaranch va ser objecte de molts reconeixements, com ara la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1985), el Premi Príncep d'Astúries dels Esports (1988) o la concessió del títol de Marquès de Samaranch pel Rei d'Espanya (1991).

Així, la figura pública de Juan Antonio Samaranch està plena de clarobscurs. D'una banda, era molt estimat per haver estat un dels grans avaladors de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 1992; d'altra, pesava sobre ell un passat estretament connectat amb el franquisme i esquitxat per la corrupció esportiva. La notícia de la seva mort va provocar un allau de reaccions tant de l'àmbit esportiu com del polític i empresarial. Els reis Joan Carles i Sofia van enviar un missatge de condol a la família on subratllaven el seu "compromís" amb l'esport i l'olimpisme, mentre que el president de la Generalitat, José Montilla, lamentava la pèrdua del que havia estat un "efectiu ambaixador de Catalunya i Barcelona al món, gràcies a la seva capacitat de teixir complicitats positives". Altres polítics com Josep Lluís Carod Rovira, Artur Mas, Jordi Pujol, José Luis Rodríguez Zapatero, Esperanza Aguirre o José Bono també van destacar la projecció de Samaranch i la seva enorme contribució al món de l'esport. Especialment emotiu va ser el missatge de Pasqual Maragall, que va recordar el seu cèlebre "à la ville de Barcelona" quan va obrir el sobre que atorgava a la ciutat la responsabilitat d'organitzar els Jocs del 92.

En l'àmbit esportiu, Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona, del qual Samaranch era soci des del 1949, va subratllar que "era un personatge universal en el món de l'esport i amb una obra molt extensa". També va mostrar el seu condol el RCD Espanyol, del qual Samaranch era soci de Mèrit. Per la seva banda, l'actual president del COI, Jacques Rogge, el va definir com "l'arquitecte" del moviment olímpic modern i va alabar el seu impuls a la presència de la dona dins del Comitè. Per la seva banda, el president de La Caixa, Isidre Fainé, va destacar "l'admirable personalitat i els dots per assolir el consens" de Samaranch, que també havia estat el màxim dirigent de l'entitat entre 1987 i 1999.

El dijous 22 d'abril es va instal•lar al Palau de la Generalitat la capella ardent de Samaranch, una distinció que reben totes aquelles personalitats dipositàries de la Medalla d'Or de la Generalitat. La capella va romandre oberta al públic entre les 12.00 i les 17.00 hores per tal que els ciutadans que ho desitgessin poguessin donar el seu últim adéu a l'expresident del COI i, posteriorment, el fèretre va ser traslladat a la catedral de Barcelona, on es va celebrar el funeral. Una trentena d'esportistes com Rafa Nadal, Gemma Mengual o Manel Estiarte van portar el taüt, a sobre del qual s'havia dipositat una bandera olímpica.

Unes 4.000 persones van presenciar la cerimònia des de l'interior del temple, mentre que centenars de ciutadans es van concentrar a la plaça per veure passar el fèretre. A les primeres fileres de la catedral es van poder veure destacats representants del món polític, econòmic, esportiu i de la comunicació. Entre ells, els ministres Carme Chacón i Celestino Corbacho, Jacques Rogge, Albert de Mònaco, el periodista José Maria García o el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls. Durant l'homilia, oficiada pel cardenal Martínez Sistach, es va elogiar la figura de Samaranch, "que va intuir com ningú la funció de l'esport en la societat moderna" i el va promoure, tant el d'elit com el de base. El cardenal també va llegir un missatge de solidaritat amb la família del difunt enviat pel secretari d'estat del Vaticà, Tarcisio Bertone. El Virolai va posar el punt i final al funeral.

Malgrat tot aquest suport públic, en els dies posteriors a la mort de Samaranch també es van escoltar moltes veus crítiques amb la seva trajectòria. Diaris internacionals com The Times, The New York Times, Le Monde o La Stampa, tot i lloar la tasca esportiva desenvolupada per l'expresident del COI, censuraren també el seu passat franquista, així com la seva permissivitat en els casos de corrupció al Comitè Olímpic. A Catalunya, el president d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, va criticar que després de la seva mort Samaranch només rebés lloances, i el va acusar de "donar suport i fer negoci amb la dictadura". El 24 d'abril, també una part del públic del Camp Nou va xiular durant el minut de silenci en honor de Samaranch abans del partit que enfrontava el Barça amb el Xerès.