Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
124 països van acceptar la creació de l'OMC a la Ronda Uruguai.

Jordi Pujol

La creació de l'OMC substitueix el GATT

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Comerç internacional: importacions i exportacions (110)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Personatges Personatges
Apolonio Ruiz Ligero (1)
Javier Gómez Navarro (6)
Salvador Maluquer (2)
Entitats Entitats
Àrea de Lliure Comerç d`Amèrica del Nord (3)
Banc Federal d'Alemanya (8)
Banc Mundial (52)
Fons Monetari Internacional (136)
G-7 (29)
General Agreement on Tariffs and Trade (7)
Govern dels Estats Units (145)
Organització Mundial del Comerç (56)
Reserva Federal dels Estats Units (38)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Amèrica del Nord i Central (13)
Amèrica del Sud (14)
Antiga URSS (5)
Estat Espanyol (1908)
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
Filipines (21)
Indonèsia (41)
Japó (91)
Malàisia (12)
Uruguay (8)
Xina (104)
Sud-Est Asiàtic (4)
53 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
El nou ordre comercial mundial
OMC
Després de set anys de negociacions, el 15 d'abril es va tancar la Ronda Uruguai del GATT, el tractat internacional per a la liberalització del comerç mundial, que hauria d'entrar en vigor I’1 de gener del 1995. L'acord implicava una retallada mitjana del 40 per cent dels aranzels que s'aplicaven a les mercaderies i la reducció d'un terç dels subsidis a l'agricultura durant un període de deu anys.

Els 124 països que van participar en la Ronda Uruguai van acceptar la creació de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), organisme que completava el marc d'organitzacions econòmiques internacionals creat dins l'acord de Bretton Woods. Allí havien nascut el Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional (FMI), que s'ocupaven de les polítiques financera i monetària respectivament.

L'OMC, que tindria el mateix estatuts jurídic que les dues organitzacions anteriors, s'ocuparia de política comercial i hauria de controlar el compliment dels acords de la Ronda Uruguai. A més, hauria de fer d'àrbitre entre conflictes comercials, com el que en aquells moments enfrontava el Japó amb els Estats Units.

El nou acord podia suposar un augment important del comerç internacional, que alguns valoraven en 235.000 milions de dòlars. D'aquesta quantitat els principals beneficiaris serien els Estats Units, el Japó, la Unió Europea i l'ex-Unió Soviètica. Aquests països i el conjunt de països desenvolupats van aconseguir incloure una clàusula social que relacionava el comerç amb els drets socials mínims, per evitar la competència dels països en vies de desenvolupament, l'anomenat dumping social.

Altres temes candents que va regular la Ronda Uruguai eren els referents a l'agricultura, tema que havia bloquejat les converses en les ocasions anteriors; les rebaixes dels aranzels sobre béns industrials i agrícoles, i la protecció de la propietat intel·lectual. L'altra gran novetat va ser incloure els serveis dins l'acord.

El sector dels serveis comprenia activitats com la banca, les assegurances o el turisme, i suposava la liberalització d'un mercat que movia cada any tres bilions de dòlars. Van quedar fora de l'acord els serveis àudio-visuals, tema que es va aparcar per falta d'acord entre la postura dels Estats Units i la de la Unió Europea. La liberalització dels serveis, on se situava un sector tan important com les telecomunicacions, s'hauria de fer de manera progressiva.

Durant l'acte de firma dels acords, el ministre de Comerç i Turisme, Javier Gómez Navarro, va quantificar el desmantellament aranzelari a què s'hauria d'enfrontar Espanya en els anys següents en una dècima part del que havia suposat l'entrada a la Comunitat Econòmica Europea. Segons les previsions, a Espanya li correspodrien entre 500.000 i 750.000 milions de pessetes per l'anunciat increment de la renda a nivell mundial (6.000 bilions de pessetes aproximadament).

Pel secretari d'Estat de Comerç, Apolonio Ruiz Ligero, la liberalització aranzelària no provocaria traumes a Espanya i, a canvi, afavoriria la millora de les possibilitats d'accés a mercats exteriors per als empresaris espanyols. Tanmateix, Ruiz Ligero va remarcar que dos terços de les importacions que rebia Espanya ja estaven lliures de drets abans de l'acord final del GATT.

Les conseqüències immediates que podien tenir els acords de la Ronda Uruguai a l'Estat espanyol es concentraven especialment en els sectors agrari i tèxtil. En l'agricultura, els efectes podien ser negatius, ja que es tractava d'un sector molt protegit per la Unió Europea (UE), al qual no li interessava la liberalització que s'havia aprovat. La UE va assumir certs compromisos, com el de reducció de l'ajut al camp en un 20 per cent fins a l'any 2000; reducció aranzelària mitjana del 36 per cent en els cinc anys posteriors a la firma dels acords, i disminució del 21% de les quantitats exportades amb ajuda a tercers països. En el sector de la producció no elaborada era on hi havia més riscos de pèrdues com a conseqüència de l'anul·lació de les quotes i els aranzels.

Es preveia, al contrari, que la indústria de l'alimentació es beneficiés de l'abaratiment dels aranzels i de la multiplicació de l'oferta de productes agraris. En especial, destacaven les possibilitats de les exportacions de vins de qualitat i cava, en augmentar l'extensió geogràfica del seu mercat cap a altres països.