Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
ONGs, cooperació, voluntariat (104)
segrestos, robatoris, violacions, tortures, alliberaments (234)
Personatges Personatges
Albert Vilalta (4)
Alícia Gámez (14)
Francesc Osan (2)
Joan Rangel (16)
Jordi Hereu (130)
José Montilla (837)
Roque Pascual (7)
Soraya Rodríguez (3)
Entitats Entitats
Al-Qaida (241)
Barcelona Acció Solidària (14)
Centre Nacional d´Intel·ligència (38)
Delegació del Govern a Catalunya (13)
Govern d`Espanya (336)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Mauritània (13)
Barcelona (147)
24 lectures d'aquest article
39 impressions d'aquest article
Fi d'un llarg segrest
ONGs




La matinada del 24 d’agost del 2010 Albert Vilalta i Roque Pascual, els cooperants catalans segrestats a Mauritània, aterraven a l’aeroport del Prat després de 268 dies de captiveri. Els dos cooperants de l’ONG Barcelona Acció Solidària van arribar a Catalunya acompanyats de les seves dones, d’un equip de psicòlegs, de la secretària d’Estat de Cooperació, Soraya Rodríguez, i agents del CNI. El president de la Generalitat, José Montilla, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, i el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, van anar a l’aeroport a donar-los la benvinguda.


Albert Vilalta, enginyer de camins de quaranta-sis anys i veí de Poblenou, i Roque Pascual, empresari de cinquanta anys i resident a Santa Coloma de Gramanet, van ser segrestats el 29 de novembre del 2009 juntament amb Alicia Gámez —alliberada el passat 10 de març— a la carretera que uneix Nuadibú, al nord de Mauritània, amb Nuakchot, quan viatjaven en la caravana humanitària de Barcelona Acció Solidària que havia de recórrer uns quants països de l’Àfrica. El segrest, reivindicat per Al-Qaida, va durar 268 dies i és el més llarg del grup terrorista al Magrib.

“Ja som lliures, i estem molt contents i emocionats”. Aquestes van ser algunes de les primeres paraules d’Albert Vilalta en arribar a l’aeroport del Prat. “Quan estàvem segrestats ens arribaven notícies de les mobilitzacions a Espanya i això ens ajudava a aguantar aquest segrest tan salvatge“, va afegir. El cooperant també va destacar que “sabem que el Govern espanyol ha fet un esforç diplomàtic molt important juntament amb tots els governs de la zona”. Per la seva part, Pascual va explicar que “ens han tractat correctament dins de les mancances”. En aquest sentit, Vilalta va puntualitzar: “hem viscut com ells viuen. Hem menjat tot el que ells menjaven. Hem dormit com ells dormen. Ens han tractat correctament, tenint en compte les condicions de vida del desert. Ens han arrencat nou mesos de les nostres vides i ha estat molt dur, però ara ja tenim la llibertat”.
Un dels elements clau en el llarg procés d’alliberament dels cooperants catalans va ser la figura del mediador Mustafa Chafi, un polític maurità conseller del primer ministre de Burkina Faso, Blaise Compaoré. La feina d’aquest home, clau en la negociació, va ser també molt important a l’hora d’aconseguir la llibertat d’Alicia Gámez. En aquest cas, Mustafa Chafi va viatjar fins al nord de Mali, a la regió muntanyosa de Kidal, situada al desert del Sàhara, per rescatar-la de mans de l’argelí Mokhtar Bel Moktar, dirigent de l’ala dura d’Al-Qaida al Magrib.

El 22 d’agost algunes agències de notícies i mitjans de comunicació àrabs ja avançaven l’alliberament dels dos cooperants catalans. Així, el canal de notícies àrab Al Arabiya i la pàgina web mauritana Sàhara Media van fer públic l’alliberament i van assegurar que s’havia pagat un rescat d’entre cinc i deu milions d’euros. També van considerar que l’extradició a Mali d’Omar Uld Sid’Ahmed Uld Hame, condemnat a dotze anys de presó a Mauritània per la seva participació en el segrest, havia contribuït al rescat de Vilalta i Pascual. No obstant això, fonts del Govern espanyol properes a la investigació van remarcar que no farien cap notificació oficial fins que els dos cooperants estiguessin dins de l’avió que els havia de portar a Barcelona.

Roque Pascual i Albert Vilalta van ser lliurats al Govern espanyol ja en territori de Burkina Faso. Abans d’arribar a aquest país van haver de fer un llarg i perillós trajecte de vint hores pel desert i la sabana africana, des del nord de Mali fins a la frontera amb Burkina Faso, acompanyats del seu mediador Mustafa Chafi, i escortat per un comboi que no oferia gaire garanties a les autoritats espanyoles. Seguidament, van ser traslladats en helicòpter fins a Ouagadougou, capital de Burkina Faso. Allà els va rebre el president d’aquest país i on ja van poder cridar la paraula èxit. Finalment, un avió de l’Exèrcit espanyol els va traslladar fins a Barcelona.

Una setmana després de l’alliberament dels dos cooperants de Barcelona Acció Solidària, TV3 va emetre unes imatges inèdites on es veien Vilalta i Pascual al desert de Mali poc després d’haver estat alliberats. Durant la filmació es fa evident la duresa del segrest. Els dos segrestats apuntaven que “durant aquest calvari hi havia moments d’autèntica desesperació i moments de por”, en referència al dia en què van saber que l’ostatge francès Michel Germaneau va ser assassinat pels terroristes. En la conversa de Vilalta enmig del desert, el cooperant pregunta si les seves famílies tenen notícia del seu alliberament i assegura que tenen moltes ganes de “tornar a fer qualsevol cosa de les que feien abans, com poder menjar asseguts o gaudir del lavabo”.

Amb els dos cooperants ja a casa, després de 268 dies de captiveri, el Govern espanyol va avançar que les caravanes solidàries pel Sahel tenen els dies comptats. Segons la secretària d’Estat de Cooperació, Soraya Rodríguez, “l’ajut humanitari que passi per aquesta zona d’Àfrica s’haurà de realitzar d’una altra manera en els propers anys, ja que davant l’amenaça de segrest d’occidentals les caravanes solidàries corren molt risc”. Tanmateix, els responsables de l’ONG Barcelona Acció Solidària, a la qual pertanyen els dos cooperants segrestats, ja pensen en la propera caravana, que podria tenir dues rutes. La terrestre evitaria Mauritània, que és on hi ha més perill, però s’obriria una ruta marítima que enllaçaria algun port espanyol amb Senegal i Gambia. Segons Francesc Osan, president de l’organització, “la marítima és una opció menys aventurera i més lenta, però més segura i menys arriscada”.